dissabte, 2 de maig de 2020

Els posseïts

Se sol repetir que l’escriptor Stephen King no té gens de sort quan l’adapten per a la televisió. Aquesta mala ratxa sembla haver fet una excepció amb la recent versió de la novel·la «The Outsider», visible a HBO en deu capítols de prop d’una hora. Un dels motius del seu èxit, encara que no sempre sigui garantia de res, és la qualitat dels elements que la conformen, començant per un guió de Richard Price, autor que a la televisió ja ens havia ofert glòries de la categoria de «The Wire», «The Night Of» o «The Deuce».

«The Outsider» s’inicia amb el descobriment del cadàver horriblement malmès d’un adolescent. Totes les proves apunten cap a l’entrenador de beisbol del noi, però tot seguit apareixen cintes de vídeo de càmeres de seguretat que demostren que l’acusat es trobava en el moment dels fets a moltes milles de distància. A partir d’aquí es desenvolupa una complexa investigació que es relacionarà amb altres homicidis anteriors. El que podria semblar inicialment un típic relat d’assassinats en sèrie aviat pren matisos sobrenaturals (al cap i a la fi ens trobem en territori King). Sembla que ens les havem amb un esperit demoníac que pren possessió de víctimes innocents per convertir-les en executores dels seus crims. Per tant, a més dels investigadors policials, cal recórrer a una mèdium amb capacitats paranormals.

S’ha acusat a la sèrie d’una certa lentitud en el seu desenvolupament, però això permet un ritme més còmode per anar coneixent en profunditat la gran quantitat de personatges protagonistes. Aquests estan interpretats per grans professionals, d’aquells que moltes vegades no coneixem el nom, però que hem vist brillar en mantes ocasions. Potser el més conegut sigui Jason Bateman, però tenen molt més paper Ben Mandelsohn, Bill Camp, Julianne Nicholson, Mare Winningham o Paddy Considine. I quedeu-vos amb el nom de Cinthia Erivo, de la que sentireu a parlar molt.

«The Outsider» gestiona millor el retrat d’una comunitat en perill que la investigació del fenomen paranormal, que és francament arbitrari en el seu procedir. Després d’una escalada ominosa, que fa esperar un portentós enfrontament amb les forces del mal, el desenllaç és decebedor per anticlimàtic. Resta però una sèrie inquietant i amb una bona col·lecció de personatges complexos; de cap de les maneres una pèrdua de temps.

2 comentaris:

  1. Molt d'acord amb el teu diagnòstic. Lenta, amb final molt anticlimàtic, però malgrat tot val la pena veure-la per com està portada. Excel·lents tots. I de l'Erivo ja n'estem sentint a parlar molt (Widows, Bad times at El Royale...). Està imparable.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. M'alegro de coincidir. L'Erivo, sent anglesa, tu la tenies més controlada.

      Suprimeix