A la cambra de bany, ajaguda a terra davant de la banyera, trobem Anne Breidel amb un coixí de termo-vibromassatge elèctric sobre les natges. Així com la seva germana petita Béatrice és alta i prima, Anne és grassoneta. Ha intentat tots els mètodes per perdre pes i en aquest moment la veiem consultant el contingut calòric dels aliments que ha pres durant la jornada anterior.
Si la germana petita treu notes excel·lents en els estudis de lletres, Anne és igualment brillant en el camp de les ciències i acaba d’obtenir la setena plaça en el concurs d’ingrés a l’escola d’enginyers. La seva vocació va néixer als nou anys, quan el petrolier Silver Glen of Alva va naufragar davant de les costes de Terra del Foc amb cent quatre persones a bord. El salvament es va revelar finalment impossible, no tant per les condicions meteorològiques com per la inexistència de receptors prou potents per captar els senyals d’auxili dels vaixells a la deriva. Anne, en conseqüència, va proposar-se dissenyar el radiofar més alt del món, una antena de vuit-cents metres d’altura, capaç de rebre qualsevol missatge en un radi de vuit mil quilòmetres [Història de la noia massa grassa i la seva torre].
El desenvolupament de les comunicacions per satèl·lit va fer perdre tot sentit al projecte, del qual només ens ha quedat la fotografia d’una maqueta construïda amb 2.715 agulles de pick-up [¿Quedarà aviat algú que sàpiga el que era un pick-up? ¿Serà «pick-up» una altra referència al coll de piques de la baralla?].
Anava a fer un comentari sobre la discutible traducció d’alguns termes referents al menjar, però m’he adonat a temps que s’ha fet així per respectar la pauta de l’original, on tots els aliments corresponents al dinar comencen per la lletra ‘C’, mentre que els del sopar comencen per ’S’. Així ‘Carottes rápées’, ‘Cotelettes d’agneau’, ‘Courgettes’, ‘Chèvre frais’ i ‘Coings’ esdevenen ‘Cogombre’, ‘Costelles de xai’, ‘Carbassons’, ‘Colada’ i ‘Codonys’ o ‘Soupe de poissons (sans croûtons ni rouille)’, ‘Sardines fraîches’, ‘Salade de cresson au citron vert’, ‘Saint Nectaire’ i ‘Sorbet aux myrtilles’ es transformen en ‘Sopa de peix (sense crostons ni allioli)’, ‘Sardines fresques’, ‘Soja amb salsa de llimona’, ‘Saint-Nectaire’ i ‘Sorbet de mirtils’. El traductor a l’espanyol ha optat per respectar el sentit més que la forma (zanahorias ralladas, queso de cabra tierno, ensalada de berros con limón verde, queso Saint-Nectaire).
Potser discrepo en la transmutació de la rouille en allioli. A més he de confessar que no he trobat enlloc una explicació sobre el caprici de Perec amb les inicials del menú.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada