La vida manual d’ús: CAPÍTOL XXXV. La porteria

 

Comença el capítol recordant l’antiga portera, la senyora Claveau, que va treballar a l’edifici fins l’any cinquanta-sis. Era una dona de cabells grisos, amb un mocador de color tabac al cap i un davantal negre amb floretes blaves. A la traducció catalana hi diu una brusa negra, però un «tablier» no és una brusa. El seu marit feia de repartidor d’un celler i, quan acabava la seva jornada, ajudava la seva dona a enllustrar els metalls de l’escala. S’indiquen tres cançons que solia xiular:

• La Romance de Paris, original de Charles Trenet, que la interpretava al film del mateix títol estrenat l’any 1941. Un clàssic de la chanson.
• Ramona fou escrita l’any 1927 per Gilbert Wolfe (paraules) i Mabel Wayne (música). S’estrenà l’any 1928 a la pel·lícula Ramona, on la cantava Dolores del Río. Des de llavors s’ha convertit en un estàndard immarcescible.
• Premier rendez-vous, cançó de Louis Poterat que, com en els dos casos anteriors, prové d’un film homònim. Fomentà la creixent popularitat de la seva intèrpret, l’actriu Danielle Darrieux.

Els Clavier abandonaren l’edifici ran d’un fet dramàtic, el qual s’identifica a l’índex com Història dels antics conserges. 

La nova portera, la senyora Nochère, tenia vint-i-cinc anys quan va arribar a l’immoble. Acabava d’enviudar del seu marit militar —Història del sergent primer que va morir a Algèria— mort en circumstàncies tan extraordinàries que va donar nom a la patologia coneguda com «síndrome dels tres sergents». El nom no era gaire exacte jeràrquicament, ja que les altres dues víctimes foren el brigada Olivetti i el caporal primer Margueritte. Si tenim en compte que IBM va incorporar a les seves màquines d’escriure elèctriques una peça que es denominava ‘margarita’, hem de reconèixer que tots dos noms tenen ressonàncies mecanogràfiques.

En l’actualitat la senyora Nochère té quaranta-quatre anys. És una dona menuda, xerraire i servicial, molt apreciada per tots els veïns amb l’excepció de la senyora Altamont (el motiu el trobareu a Història de la senyora amb les mongetes tendres). 

Conclou el capítol amb una descripció de l’espai físic de la porteria. De retruc ens assabentem que la portera té una filla, Martine, que avui acaba els estudis de medicina i que va exercitar-se al piano durant deu anys (La Marxa Turca (Mozart), Per a Elisa (Beethoven), Children’s Corner (Debussy), Le Petit Ane (Paul Dukas)). També té un gosset gras que es diu Boudinet (o sigui Botifarronet). Avui s’ocupa del nadó de Geneviève Foulerot, que dorm com una soca, i d’uns ficus molt frondosos dels Louvet, que estan de viatge.