La primera part del capítol repeteix al peu de la lletra el preàmbul de la novel·la, aquella disquisició teòrico-pràctica sobre l’art del puzle. Però, són tots dos fragments idèntics? Amb un autor tan maliciós i juganer com Perec cal verificar-ho un o dos cops. Una diferència que salta a la vista són les il·lustracions que intenten classificar les formes de les peces. El seu nombre ha disminuït, com si alguna d’elles ja s’hagués fet servir; però en realitat són peces de contorns diferents a les del preàmbul. Una observació menor, que només té a veure amb la descurança de l’edició: en la versió castellana alguna de les il·lustracions s’ha reproduït invertida especularment respecte a l’original francès.
Però, repeteixo, hi ha alguna discrepància més? Cal parar molta atenció, però quan parla de detalls del puzle que poden despistar, al preàmbul diu «la boucle de la ceinture d’un uniforme», mentre que en aquest capítol es llegeix «la boucle de la ceinture de l’uniforme». Una mica més enllà «le poseur de puzzle, le faiseur de puzzles» esdevé «le poseur de puzzle, le faiseur de puzzle». Es tracta d’errors de tecleig o ha sigut deliberat? En tot cas he de dir que cap de les dues traduccions amb les que treballo han mantingut la diferència, ja que han optat per formes d’expressió més concises (el que no deixa de produir-me una sensació d’estafa).
La segona part del capítol s’ocupa de la manera com Bartlebooth va trobar Gaspard Winckler mitjançant un anunci a Le Jouet français i Toy Trader, on sol·licitava als creadors de puzles que li presentessin una mostra de dues-centes peces en format de 14 x 9 cm. Winckler li va trametre un exemplar intitulat La darrera expedició a la recerca de Franklin que Bartlebooth en un primer moment va creure que estava totalment en blanc, a la manera d’aquelles estampes facecioses d’Alphonse Allais («Première Communion de jeunes filles chlorotiques par un temps de neige»). Però, si t’hi fixaves bé, entre el mar gelat i la boira es podien distingir el capità M’Clintoch vestit amb pells grises i un grup d’esquimals que li anaven a l’encontre.
Retrat de John Franklin
L’expedició de John Franklin que va partir d’Anglaterra el 1845 amb els vaixells HMS Terror i HMS Erebus a la recerca del Pas del Nord-Oest i que va concloure amb la desaparició de naus i homes en els dos anys següents constitueix una de les fites de l’aventura humana més intrigants i inspiradores, a la qual s’ha d’afegir en les dècades següents els múltiples intents de localitzar les restes de la malaurada empresa. Són fills d’aquella tragèdia l’obra de teatre The Frozen Deep que van firmar Wilkie Collins i Charles Dickens, una elegia d’Algernon Swinburne i Les aventures del capità Hatteras de Jules Verne. Tot i que a l’índex de la nostra novel·la s’informa que el capítol conté la «Història de la darrera expedició a la recerca de Franklin», la veritat és que la informació que s’ofereix és més aviat minsa.
Un cop contractat per Bartlebooth, Winckler es va traslladar a viure a l’edifici de Simon-Crubellier amb la seva esposa Marguerite, de professió miniaturista. Crec que és la primera noció que tenim de la seva existència. Després de condicionar el seu taller, a finals de l’any 34 va començar a rebre les aquarel·les de Bartlebooth. El text detalla el laboriós procediment amb el qual creava cada puzle i que va repetir durant vint anys. Sempre en la més estricta intimitat, perquè no li agradava que el veiessin treballar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada