Com tants altres habitants de l’immoble, Léon Marcia és un vell malalt reclòs al seu dormitori. Tot i ser especialista de reputació internacional en camps tan distants com les monedes prussianes, la ceràmica Ts’ing o els instruments de música antics, no ha sentit mai cap interès pel negoci d’antiguitats de la seva senyora. El seu reconeixement com a expert li va arribar aviat:
(…) va demostrar en una sèrie d’articles (…) que el conjunt de petits gravats atribuïts a Léonard Gaultier (…) amb el títol de Les Nou Muses representaven en realitat les nou heroïnes més famoses de Shakespeare (…), i eren fets de la mà de Jeanne de Chénany, atribució que va tenir un impacte merescut, ja que ningú coneixia cap obra d’aquesta artista, només identificada gràcies al seu monograma i a una notícia biogràfica redactada per Humbert…
Léonard Gaultier (1561 - 1635 (o 1641)) fou efectivament un gravador i dibuixant francès, dels meus importants del seu temps. En canvi Jeanne de Chénany és una clara referència a Jeanne (o Giovanna) Cenami, la senyora Arnolfini del famós quadre de Van Eyck. En quant a Humbert, probablement s’ha originat a partir de Humbert Humbert, el professor pedòfil de la Lolita de Nabokov.
El més sorprenent de tot és que Léon Marcia a penes havia estat escolaritzat i havia adquirit els seus coneixements de manera autodidacta en un sanatori antituberculós (La muntanya màgica), on havia anat a treballar i cuidar de pas la seva tisi. Entre el miler i escaig de llibres que va llegir durant quatre anys s’hi inclouen la novel·la Silbermann de Jacques de Lacretelle, el Kublai Khan de Coleridge o el darrer volum de la Biblioteca Lusitana de Diego (en realitat Diogo) Barbosa-Machado, tots ells títols absolutament verídics. Tot plegat: La història de l’expert autodidacta.
Treballant en la datació de les miniatures de Samuel Cooper [el més gran miniaturista anglès del segle XVII] que es troben a la Frick Collection, va conèixer la becària Clara Lichtenfeld, filla de jueus polonesos. Malgrat que era quinze anys més jove que ell, es van casar. El 1946 va néixer el seu fill David.
El moment més intrigant del capítol es produeix quan el senyor Marcia veu a la coberta de la revista iugoslava Umetnost («art» en eslovè) una escultura de l’hongarès Meglepett Egér consistent en un poliedre d’onze cares rectangulars. El nom de l’escultor, que en hongarès vol dir «ratolí sorprès», ja ens dona una pista sobre la impossibilitat de construir un tal poliedre.
Una aproximació a la solució: dotze cares, sis d'elles rectangulars
Acaba el capítol amb el record que té Marcia d’una conferència que va donar al sanatori el poeta, novel·lista i acadèmic Jean Richepin, i de l’anècdota que va explicar sobre l’exhibició anual de la cara embalsamada de Napoleó als Invalides.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada