Mentre els Marquiseaux són a la banyera, lliurats a l’erotisme conjugal, passem a la sala de reunions de la seva agència d’artistes, construïda tirant envans del dormitori dels Échard, el petit menjador i el vestíbul. A l’habitació on el matrimoni fa els seus brain-stormings n’hi diuen «gueuloir o declamatorium, cogitarium o, millor encara, en referència a la música que s’encarreguen de promoure, poperia…» Tenint en compte que «gueuler» vol dir «cridar o parlar molt fort», trobo que queda una mica lleig deixar la paraula sense traduir i afegir-hi una traducció temptativa (declamatorium). En castellà —«la llaman su discutidero, su pensadero»—crec que ho han fet millor.
La sala té una decoració minimalista. Sobre un bufet hi ha llaunes de suc de verdures Seven-Up, cosa que trobo estranya perquè aquesta beguda sol estar aromatitzada amb llima o llimona, però no crec que mai hagi contingut bledes. L’objecte que més destaca és un gong algerià de l’altura d’un home amb la següent inscripció en àrab,
És la introducció de cadascuna de les cent catorze sures que conformen l’Alcorà: «En nom del Déu clement i misericordiós». El traductor Josep Escuer a la sura l’anomena ‘azora’, que és un mot que no he trobat en castellà (almenys al diccionari de la RAE).
A la peça hi ha dos amics i clients dels Marquiseaux. El primer és el músic postwebernià suec Svend Grundtvig, deixeble de Falkenhausen i Hazefeld, i autor de Crossed Words, la partitura de la qual és similar a la graella d’uns encreuats. Svend Grundtvig fou un escriptor i filòleg danès. Va existir també un Nikolai Frederik Severin Grundtvig, pastor luterà danès, a qui és considera el pare de la formació al llarg de tota una vida o formació contínua. La família von Falkenhausen pertany a la noblesa alemanya amb origen a Baviera, però no he trobat cap membre que fos músic. El cognom Hazenfeld no l’he trobat documentat.
L’altre personatge és la famosíssima «Hortense», que està tocant l’orgue elèctric amb els auriculars posats. Nascuda Sam Horton i membre de la banda americana Wasps, l’any 1973 va decidir canviar de gènere, inicialment com a estratagema per adquirir notorietat, però aviat com una pulsió interior que havia reprimit fins el moment. Va acabar obtenint un èxit planetari interpretant les seves pròpies cançons [Història d’»Hortense»].
El tractament de la transsexualitat, amb la insistència de posar el nom d’Hortense entre cometes (encara que s’afirmi que és ella mateixa qui les exigeix), revela el relatiu desconeixement de la qüestió en la data d’escriptura de la novel·la. Segurament avui dia no se li hauria penjat una vida privada tan desgraciada (intents de suïcidi, depressions, judicis…) ni se l’hagués acusat amb l’expressió «ses ballets roses et bleus», que indica abusos amb menors de tots dos sexes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada