La vida manual d’ús: Lubin Baugin

Entre les traves que Perec s’imposà n’hi ha una que força fer a cada capítol una referència a un de deu quadres cèlebres seleccionats, entre els qual n’hi ha de tan famosos com El matrimoni Arnolfini de Van Eyck, Las meninas de Velázquez o La Caiguda d’Ícar de Brueghel. En alguns casos la citació és molt subtil: qui, en llegir «col·locar un mirall rectangular entre dues portes», pensaria en «Las Meninas».

De les deu opcions alguna no es refereix a un quadre sinó a un pintor —Metsys, Carpaccio, Bosch— i entre ells un tal Lubin Baugin (quin nom estrany!), que no havia sentit en la vida. Va néixer als volts de 1612 a Pithiviers a la regió de Val de Loire i morí a París el 1663. Pels seus orígens camperols tingué dificultats per obrir-se pas a la capital. Durant la primera part de la seva carrera es dedicà a les natures mortes; però després d’una estada a Roma i d’haver rebut la titularitat de pintor del rei va consagrar-se dedicant-se a la pintura religiosa. Oblidat durant molt de temps, la seva figura va començar a ser reivindicada a la segona part del segle XX.

Si bé Sant Jeroni és un dels temes recurrents de la novel·la, i a dalt es pot veure l’apreciable versió que va pintar Baugin, el quadre en el que es va inspirar Perec per extraure les seves citacions és la Natura morta de l’escaquer que es troba al Louvre.

A l’article que la Wikipédia dedica al pintor tenen el detall d’indicar totes les al·lusions al quadre que es poden llegir a la novel·la.

• Capítol XV: «…i una partitura musical de format italià, oberta.»
• Capítol XXX: «…l’únic objecte veritablement valuós que mai va posseir: una mandora del segle XVII…»
• Capítol XXXI: «Un llibre d’art de mida gran intitulat Ars Vanitatis, és obert entre els genolls i mostra una reproducció a tota pàgina d’una d’aquestes famoses vanitats […] : […] d’atributs referents als cinc sentits […] : el gust […] en substitució del clàssic got de vi; […] finalment l’olfacte no és evocat mitjançant els tradicionals rams de […] clavells…»
• Capítol XXXVIII: «…i va treure’s de la butxaca una baralla greixosa, però immediatament va adonar-se que faltava la sota de trèvols.»
• Capítol LV: «…sobre torrades del pa rodó utilitzat per fer pan bagnats.» i «…d’una important xarcuteria de Pithiviers…»
• Capítol LX: «…tres clavells ficats en un gerro de vidre de cos esfèric, de coll curt, amb l’única inscripció «PINTAT AMB LA BOCA I ELS PEUS»…»
• Capítol LXIII: «…del qual penja una escarsella, una bossa de pell verda fermada amb un cordonet de pell negra…»
• Capítol LXVIII: «un tauler d’escacs de viatge, de pell sintètica…»
• Capítol LXXX: «…i un plat octogonal d’estany…»
• Capítol XCV: «…l’esplèndid got de cristall cisellat…»