La vida manual d’ús: CAPÍTOL XLV. Plasaert, 1

 

Els Plasaert —un cognom, per cert, que només ha trobat en aquesta novel·la— ocupen tres habitacions amb mansardes a l’últim pis. L’habitació que ocupava Morellet fins que el van internar està en obres. 

A l’habitació on som, de bocaterrosa sobre un sofà llit, jeu Rémi Plassaert, un noi de dotze anys. Està ordenant la seva col·lecció de papers assecants que fan publicitat de medicaments i que li proporciona regularment el doctor Dinteville. Els té separats en vuit pilots dels quals només veiem la imatge del assecant de dalt. M’he molestat a buscar el gravat de Jean-Baptiste Oudry que representa La guineu i la ciconya (sic), que anuncia les Papereries Marquaize - Multicopista - Reprografia.

A banda d’aquests pilots té l’assecant amb el que va començar la col·lecció, una publicitat de Ricqlès —la menta forta que reconforta— que reprodueix un dibuix d’Henry Gerbault (1863 - 1930) on s’il·lustra la cançó infantil Papa, les p’tits bateaux. Amb no poca sorpresa m’ha estat fàcil localitzar l’assecant del que parla Perec. [Els assecants, per cert, quin anacronisme!]

Els Plassaert van trobar-lo darrera del radiador quan van ocupar el pis. En aquella cambra hi havia viscut Troyan, el llibreter de vell del carrer Lepic. Després de participar a la guerra civil espanyola i al maquis de la Resistència, va obrir un modest negoci on hi venia sobretot revistes de pit i cuixa. [«Història de l’excombatent de les Brigades Internacionals»].

Quimera d'Arezzo

Diversos habitants de la finca van fer troballes igualment curioses en el pis desocupat. Olivier Gratiolet va topar amb un cartó d’oculista on es llegia SI US PLAU TANQUEU ELS ULLS i SI US PLAU TANQUEU UN ULL. Cal agrair a Proa que (a diferència d’Anagrama) n’hagi respectat la tipografia original. El senyor Troquet va trobar el gravat d’un príncep en armadura que atacava una quimera; el senyor Cinoc, una postal d’un missioner mormó anomenat William Hitch [personatge episòdic de La volta al món en 80 dies] i la senyora Albin, un càntic luterà imprès sobre pergamí. Però el descobriment més valuós el va fer el professor Jérôme: un gran mapa de tela de França i les seves colònies amb tota l’abundància de detalls —les armes de vint ciutats i el retrat d’un dels seus fills famosos, dotze imatges de ciutats importants, vestits regionals, escenes de la història de França (Parmentier oferint un ram de flors de patata a Lluís XVI…)— que es podria esperar de la imaginació de Perec.