dijous, 6 d’octubre de 2011

Mala lletra


Em sap greu. Malgrat l’origen dels meus ancestres per via paterna, no he visitat mai el País Basc; però, a través del material gràfic que he arribat a contemplar a premsa, cinema i televisió, he començat a fer-me una idea d’algunes coses intrigants, com que, per exemple, la majoria de tasques, restaurants i bars de tapes mostren a les seves façanes uns rètols maldestres, que semblen dissenyats pel cunyat manetes i benintencionat del propietari.

Aquesta unanimitat en el despropòsit estètic mereixia una de les meves investigacions a internet. Ja ho he dit més d’una i de tres vegades: en aquest bloc no parlo tant del que sé de tota la vida, com del que acabo de descobrir fa pocs minuts (no anava d’això la Xarxa?). No pretenc cap classe magistral, només compartir sorpreses inesperades i recents. Així informaré, per qui no ho sabia, que aquest simulacre de tipografia prové de l’estudi epigràfic d’antigues tombes gravades en pedra a cementiris tradicionals del país. Se l’anomena genèricament “tipografia basca” i es presenta en un munt d’avatars variables, tots igualment punibles. L’únic que sembla agermanar-les és la inexistència de minúscules (el que, com a mínim, ens estalvia haver de llegir els llibres d’Atxaga en tipografia tal) i la boina que culmina totes les seves as.


Una de les funcions clàssiques de la tipografia és la de servir com a element complementari que ajudi a fer entenedor el missatge que rau en el text. I és incontestable que tota aquesta família de lletres “basques” aconsegueix que el lector les associi immediatament amb un territori molt determinat de la península ibèrica, amb la seva història i la seva cultura. Per això no sorprèn que el govern basc també utilitzi en la seva imatge corporativa les maneres de l’escriptura tradicional.


Per altra banda, la tipografia també té un component estètic, tant d’eficàcia lectora com de pura bellesa. I en aquest apartat, el cas en qüestió resulta palesament deficitari. Algun cervell local, conscient d’aquest problema, encarregà el madrileny Alberto Corazón que dissenyés pel projecte “Bilbao Ría 2000” un alfabet amb cara i ulls. El resultat és, si ens posem perdona-vides, suportable (per déu, qui empeny pel darrera totes aquestes lletres?)




Ja ho sé, ja ho sabia, nacionalismes i estètica fan mals companys de viatge. Abans d’infamar el que desconec, hauria de contemplar-me el melic. No crec que la tipografia dels hostals catalans (els que preparen calçots, trinxat, xatonada, romesco, esqueixada, i molta carn a la brasa) presentin cap tret unificador i, tanmateix, solen ser lletjos a matar. Almenys els “frankfurts” de fa molts anys s’anunciaven en lletres gòtiques, negre sobre groc. En canvi, nosaltres, hem fet servir la mala lletra sense cap motiu unificador. I així ens va.

26 comentaris:

  1. que trist! que trist! ara tindré malsons :(

    ;)

    ResponElimina
  2. Clidi, no ho pretenia. Espero que dormis bé.

    ResponElimina
  3. És precisament el que ens falta als catalans: inventar-nos una font horrorosa. Seria una gran contribució a la nostra cultura.

    ResponElimina
  4. Salvador, potser tens raó, però tot plegat em produeix uns malsons inexplicables.

    ResponElimina
  5. Boníssim aquest recorregut per la tipografia basca i el que suggereix. És lletja a matar (com la gòtica dels frankfurts) però haig de reconèixer que fa territori... potser l'única virtut.

    ResponElimina
  6. De tota manera, aquí encara ens inventaríem una tipografia només de minúscules, per allò que no pensessin que nosaltres...


    pere (s)

    ResponElimina
  7. Galde, no hi ha prou amb la virtut. Millor el pecat, encara que sigui tipogràfic.

    ResponElimina
  8. Pere, qui ho faria?, en Foix en hores petites?

    ResponElimina
  9. Quin refinament, el Corazón amb la vasta vasca. Molt millorada però perd l'esperit. Proposo com a tipografia catalana, la de sopa de lletres rebullida:
    http://new.myfonts.com/fonts/fontfont/ff-fontsoup/catalan-boiled/

    ResponElimina
  10. No donis idees, que encara ens muntaran una comissió per crear una lletra pròpia i vés a saber si no acabarem escrivint en uncial o en carolíngia... :-/

    ResponElimina
  11. Si és del tot urgent identificar la cultura catalana amb algun model tipogràfic, jo apostaria per la Batang, la Dotum, la Gulim o la Gungsuhg tenint en compte que totes quatre presenten la variant Che, Batang-che i Dotum-che, Gulim-che i Gungsuh-che que podríem fer servir els valencians. Perquè la Comic Sans, per allò de l'estació de Sans, seria una mostra de masoquisme incontestable, i no només per la seua vessant estètica. Ara, si la cosa no n'és urgent, doncs ja ens estaria bé la Constantia.

    ResponElimina
  12. Ostres, Kalamar, quin gran homenatge al tipògraf desconegut de la sopa de lletres.

    ResponElimina
  13. Ferran, per sort estem en època de retallades, tot el pressupost es dedica a la Catalunya dels Valors (que no cotitzen a borsa).

    ResponElimina
  14. No em sembla gens malament que hi hagi un símbol identitari com aquest (consideracions estètiques a banda). El que m'agradaria saber és com aquesta lletra ha esdevingut un senyal d'identitat. Certament, per tot Euskal Herria te la trobes.

    ResponElimina
  15. Em temo, Vicicle, que no hi ha pressa; podem esperar tranquil·lament la Constantia.

    ResponElimina
  16. No sé com ha pogut passar, Tirant, però és un fenomen que té prop de 100 anys.

    ResponElimina
  17. En un museu dels horrors gastronòmico-tipogràfics, junt amb els frankfurts, les esuskotabernas i els restaurants de carn a la brasa amb all i oli, no hi podrien faltar els rètols de restaurant oriental fets a base de canyes de bambú...

    ResponElimina
  18. Brian, s'aprova la moció, afegint-hi també la seva decoració interior.

    ResponElimina
  19. Pel que fa a l'estètica, estem d'acord que aquest tipus de lletra no val gens. I anar a cercar símbols a les tombes fa una mica de por, igual que les lletres gòtiques dels frankfurts.

    ResponElimina
  20. David, l'única conclusió que es pot treure és que la basca amaga millor gastronomia que la gòtica.

    ResponElimina
  21. Allau, aquest "per déu, qui empeny pel darrera totes aquestes lletres?" mereix figurar el un lloc d'honor al costat dels grans de l'humor britànic, entre els Studios Ealing i els dos escriptors de la W.

    ResponElimina
  22. Leb, això sí que és una floreta!

    ResponElimina
  23. Seré politicament incorrecte, aquesta boina que tu dius d'amunt de les as, jo crec més aviat que és un tricorni.

    ResponElimina
  24. Ui, Carles, com et sentin, es passen de pet a l'Helvetica.

    ResponElimina
  25. No, no, aquí tots els escriptors són Majúsculs, encara que les seves targetes de visita siguin moderadament minúscules.

    pere

    ResponElimina
  26. Pere, m'apunto a la facció dels escriptors minúsculs.

    ResponElimina