diumenge, 23 d’octubre del 2011

Postal final


El 90% de les guies de Lituània i el 80% de les dels Països Bàltics exhibeixen a la coberta una foto de Trakai, cosa que no és d’estranyar, perquè el seu Exín-castell situat a una illa minúscula enmig d’un llac evocador i plàcid, és el somni humit, fet postal, de la casa “Escudo de Oro” (o de “Triangle”, pels més joves).


Trakai queda a 30 quilòmetres de Vilnius i és fàcil accedir-hi en autobús o amb algun dels espavilats i econòmics taxis col·lectius (no se us acudeixi utilitzar el tren zombie que hi passa dos cops al dia). El lloc, apart de la seva vocació d’idil·li, té algun punt d’interès, com ho són les seves poc pretensioses construccions de fusta.


Trakai és també peculiar enclavament de la rara comunitat karaita, secta judaica provinent de Turquia. Sospito que en deuen quedar dos o tres de l’ètnia original, un d’ells, ja molt iaio, rep almoines a l’església i fa un posat sever, propi de “the real thing”. Pels més laics hi ha un parell de restaurants on serveixen la cuina karaita original, que sembla consistir en pastissos de xai o de colomí. Els cambrers i cambreres no em semblen gens turcs, però van disfressats com si encara fóssim a Carnaval.


Però, és clar, si vas a Trakai és per visitar el castell i és llavors que et topes amb les multituds i et cau l’ànima als peus. A més, resulta que l’edifici l’han restaurat fa quatre dies. Contemplant alguns olis del segle XIX, t’adones que aquelles ruïnes eren molt més suggeridores que les instal·lacions presents. I hi ha un museu amb molts panells explicatius i poca teca, on hi han entaforat mobles vells i bèsties dissecades, encara que tot plegat sigui anacrònic i no tingui res a veure.


Retornarem a la terminal d’autobusos per un caminet que voreja el llac. Almenys aquí, llevat d’un grup de banyistes mig ocult per l’herba, podrem gaudir del silenci i de la natura, que aquesta no enganya mai.


I ara sí que prometo que he acabat.

14 comentaris:

  1. Quina mania de voler-ho restaurar tot! El lloc sembla bonic i tranquil.

    Bé, Allau, ha estat un agradable passeig a través dels teus ulls.

    Avui t'hem trobat a faltar de veritat (al Josep també).

    ResponElimina
  2. aixó de restaurar dona lloc a més a més destrosses que les que hagi pogut produïr el pas del temps.

    ResponElimina
  3. La paraula restaurar hi ha molt agent gent que no sap ben bé que vol dir i com s'ha de fer....es clar que de vegades intervenen les maleïdes comissions econòmiques que fan més mal que una vintena de picapedrers amb ell ulls tapats

    ResponElimina
  4. no hi ha canons ni res? sempre deixen canons en un castell! encara que sigui d'una època que no toca, es una tradició!

    ResponElimina
  5. Ostres, quina llàstima que acabi la sèrie, era molt divertida.

    En aquest apunt, però, he trobat a faltar els cambrers vestits ad hoc per als turistes i els animals dissecats de l'Exin Castillos (quin millor definició per a aquest castell!)

    ResponElimina
  6. Em molesta el tufet que fan aquests mini parcs temàtics dels monuments. Una peneta que s'acabi el viatge. Hem descobert moltes coses. I la propera on aneu?

    ResponElimina
  7. Gràcies, Enric, hauria preferit la vostra companyia que els dolls d'aigua a pressió, però espero que hi haurà noves oportunitats.

    ResponElimina
  8. Francesc, és que si ho restauren hi poden afegir la botiga de records xarons.

    ResponElimina
  9. Garbí, a mi la restauració que m'agrada és la dels restaurants.

    ResponElimina
  10. Pons, suposo que hi devia d'haver algun canó; però el que s'estila molt en aquests llocs és un raconet perquè el turisme faci veure que practica el tir a l'arc.

    ResponElimina
  11. Galde, per sort (que jo recordi) no hi havia ningú vestit de Jan i Trencapins.

    ResponElimina
  12. Ho estem pensant, Kalamar, pont de la puríssima?

    ResponElimina
  13. al damunt tir a l'arc? i en Guillem Tell? de ben segur que també devia passar per aquí, quan acompanyava en Ricard Cor de Lleó i lady Macbeth anant "pels puestus" (que tothom sap que anaven "pels puestus" arreu). ai mareta, si és que no tenim gaire solució :(

    ResponElimina
  14. Clidi, superes en Ricard i la Lady Mac a l'hora d'anar pels puestus.

    ResponElimina