diumenge, 2 d’octubre del 2011

Postals de Kaunas


Per no anar directament a la capital, vaig pensar que valdria la pena visitar abans la segona ciutat de Lituània, Kaunas (358.000 habitants) que, fins i tot per a un negat de l’esport com sóc jo, suggereix ecos d’una competent pràctica del bàsquet. Arribàrem una plujosa tarda de diumenge i prenguérem el carrer equivocat. Tot el millor de Kaunas es troba al llarg d’una esplèndida avinguda, mig medieval, mig soviètica. Aquesta artèria central, de més de dos quilòmetres, té els seus particulars encants; però una mançana més enllà només us topareu amb desídia i abandó.


 Cases medievals de Kaunas, totes convenientment situades prop de l'únic carrer d'interès.


A la Rambla les lituanes es passegen vestides per matar. Els gossets que fan conjunt amb el vestit no tenen cap culpa.


Això és una mostra d'arquitectura soviètica residual. Només cal esperar uns anys perquè el que era kitsch esdevingui "vintage".


Amb dues esglésies catòliques a la vista, la plaça major de Kaunas té un aire mexicà. Serà cosa dels jesuïtes?


La catedral podia ser intrigant, però les cabines telefòniques que desfilaven en formació al seu davant, encara ho eren més. A Lituània, com a Portugal, encara pots trobar-te amb bars de sopes. Qui menja sopes... 



Aquest simpàtic nu dóna la benvinguda als visitants del museu d'art contemporani de Kaunas. Segons qui el troba massa trempat. Qüestió de gustos.



"Kaunas, aquesta és la meva ciutat, no importa on estigui" (almenys el funicular era local). No cal posar-se paranoic, també hi havia versions del mateix cartell turístic amb palmeres (Havana) i amb el Chrysler Building (N.Y.).

7 comentaris:

  1. Curiosa barreja. Malgrat tot, és normal que fora dels circuits turístics no hi hagi res...

    ResponElimina
  2. Galde, no et confonguis, fora dels circuits turístics trobaràs qualsevol cosa.

    ResponElimina
  3. Curiossísim tot, en especial la segona foto: això sí que és dignificar una paret mitgera. I com bé dius, la globalització va començar amb el barroc jesuític, quina plaga!

    ResponElimina
  4. Kalamar, tot i que no val tant la pena, tens raó que m'ha quedat una col·lecció ben curiosa. M'agafen ganes de tornar-hi.

    ResponElimina
  5. Perdó, era de matinada i volia dir el contrari... :-(

    ResponElimina
  6. En general, ja ho tenen això les dones de l'Est. Surten al carrer vestides per matar. Què ho deu fer?

    De la resta, em quedo amb les cabines de telèfon.

    ResponElimina
  7. Enric, no em penso endinsar en el perillós terreny de l'antropologia geogràfica ;p

    ResponElimina