dijous, 22 de desembre de 2011

Guineus, rat-penats i whisky


S’anomena pangrama a la frase que utilitza totes les lletres de l’alfabet. El pangrama ideal seria aquell que utilitzés cadascuna de les lletres una sola vegada, proesa que en llengües tan dependents de les vocals, com ho són les llatines, sembla difícil d’aconseguir. Tot i això, Josep Palau i Fabre en el seu conte “La tesi doctoral del diable” es va empescar un personatge pangramàtic de nom Alckborns Migellodjet Stuxpryz que, amb 28 lletres, s’acosta prou a aquest ideal.

Durant anys els pangrames s’utilitzaren com a textos a copiar en els exercicis de mecanografia, donat que permetien l’ús de totes les tecles de la màquina. Potser algú recordarà haver repetit innombrables vegades allò de “Jovencillo emponzoñado de whisky, qué figurota exhibe.” Sí, cal reconèixer que els pangrames no solen tenir gaire solta i tendeixen a expressar idees ben peregrines, però gràcies a la seva forçada economia sovint estan dotats d’una excèntrica comicitat. Vegeu, si no, alguns exemples en castellà que he trobat a la Wikipedia:
  • Ese libro explica en su epígrafe las hazañas y aventuras de Don Quijote de la Mancha en Kuwait.
  • Queda gazpacho, fibra, látex, jamón, kiwi y viñas.  
  • Es extraño mojar queso en la cerveza o probar whisky de garrafa.
És evident que paraules estrangeres com “kiwi”, “Kuwait” i sobretot “whisky” són imprescindibles per completar el pangrama. En català passa el mateix, com demostra la proposta clàssica de Màrius Serra: “Jove xef, porti whisky amb quinze glaçons d’hidrogen” (43 lletres). Els seus lectors van intentar millorar-lo, però pocs d’ells escaparen al destil·lat escocès:
  • Aqueix betzol, Jan, comprava whisky de figa. (35 lletres)
  • Zel de grum: quetxup, whisky, cafè, bon vi; ja! (33 lletres)
  • Bon joc, va, zel, mig whisky fred, quetxup. (31 lletres)
  • Camps de vol?: HKG, YQB, EWR, TIP, BJZ, FNI, LUX… (31 lletres tot jugant amb els aeroports de Hong-Kong, Quebec, Neward, Trípoli, Badajoz, Nimes i Luxemburg)
  • K, Zr, C, Md, Y, Xe, V, Bi, F, Hg, W, Tl: ¿Ja saps què són? (29 lletres amb l’ajuda de la taula periòdica dels elements químics).
Per passejar per llengües més o menys familiars, citaré un de francès (Buvez de ce whisky que le patron juge fameux), un de portuguès (Um pequeno jabuti xereta viu dez cegonhas felizes) i un d’anglès (Sphinx of black quartz, judge my vow). De fet, en anglès existeixen pangrames perfectes que utilitzen una sola vegada cadascuna de les 26 lletres del seu alfabet, però empren paraules tan arcanes que, sense un diccionari a mà, es diria que són pur dialecte d’El Senyor dels Anells. Què us sembla: Cwm fjordbank glyphs vext quiz?

En quant als italians, poble verbívor per excel·lència, poden presumir de tot un Umberto Eco que els hi regalà: Berlusconi? Quiz, tv, paghe da fame.

Més enllà dels seus aspectes lúdics i de les àrides pràctiques mecanogràfiques, el pangrama també és útil com a aparador de les possibilitats d’una font tipogràfica: amb un joc mínim d’elements permet fer-se una idea aproximada de com combinen les lletres en el seu mitjà natural, que és el del text. En castellà s’ha fet molt popular, gràcies a Windows, que l’utilitza com a text de mostra, la frase “El veloz murciélago hindú comía feliz cardillo y kiwi. La cigüeña tocaba el saxofón detrás del palenque de paja”. Aquest exemple pangramàtic treu també profit dels diversos diacrítics de la llengua.

En anglès el pangrama per excel·lència des de l’any 1888 és “The quick brown fox jumps over a lazy dog” (La ràpida guineu marró salta sobre un gos mandrós) i així arribo al veritable motiu d’aquest apunt, que només era el de demostrar que, una vegada més, la natura imita l’art. Vegeu pels vostres propis ulls.

25 comentaris:

  1. Ep, jo vull un youtube d'un ràpid ratpenat hindú! Ja no em posaré amb el que menja...

    ResponElimina
  2. Galde, estic segur que amb una mica de paciència el trobaràs. Que ja està tot inventat.

    ResponElimina
  3. Jo que vols que et digui....em quedo amb el whisky i si potser amb bona companyia

    ResponElimina
  4. Una natura potser tan treballada com l’art, ¡no?

    ResponElimina
  5. aquest apunt t'ha quedat rodó! es l'exemple de com fer un bon apunt...
    El Loch Lomond es que m'encanta, vaig llegir que un botiguer belga havia etiquetat ampolles de whisky amb la marca i el venia...

    ResponElimina
  6. Aris, al museu del Whisky d'Edimburg hi és, la vaig fotografiar.

    Allau, ja has provat de fer un , de pangrama?

    ResponElimina
  7. José Luis, no responc del grau d’ensinistrament de les bèsties, però la guineu actua de forma molt natural.

    ResponElimina
  8. Gràcies, Aris. Com diu la Kalamar, existeix un autèntic whisky escocès de marca Loch Lomond que s'ha vingut produint discontinuament des del segle XIX. Crec que es pot tornar a trobar a les botigues.

    ResponElimina
  9. Kalamar, no ho he intentat, però si se m'acut algun sense whisky, ja te'l diré.

    ResponElimina
  10. Molt bo, Allau. Sense voler trencar la màgia, m'agradaria saber si l'amo del gos pensava en fer complir el pangrama.

    ResponElimina
  11. Quina cosa més difícil de fer! La teua repassada a les diferents versions és un bon regal de nadal per als que et llegim.
    I respecte a la proposta d'en Galderich: al proper ratpenat que m'entri a casa, el filmo; el fet de ser hindú, es presuposa i ja està.

    ResponElimina
  12. Sí, sí, el whisky Loch Lomond pot trobar-se sense dificultat a Escòcia i també aquí. És ben normalet.
    I això em porta a completar el teu apunt sobre l'Illa Negra; si no recordo malament, en les primeres versions el whisky que apareixia publicitat (p. ex., en un vagó de tren que degotava) era Johnnie Walker. El Loch Lomond no va sortir fins a la nova versió, i a partir d'aquí va anar creixent fins a l'apoteosi dels Pícaros.

    ResponElimina
  13. Si Leblansky, i un bè negre! Que quan vegis un ratpenat de ben segur que surts corrents i esgaripant talment un ... ratpenat. Huis, huis, huis! :) Això dels pangrames és cosa de matemàtics i guineus oi? Vaja, que, com què no en sóc, ni de matemàtica, ni de guineua, doncs que m'encanta saber-ho, però, de ben segur, que sóc el gos mandrós, ergo, plas, plas, plas ... goita que fan ara! :D

    ResponElimina
  14. Enric, no ho sé, tinc entès que era francès. Per a mi tot va ser casual.

    ResponElimina
  15. No sé, Leb, no t'acabo de veure filmant rat-penats com no sigui a tres quilòmetres de distància.

    ResponElimina
  16. Só, Santi, a l'original de L'illa negra era Jonnie Walker. Quan el va canviar per Loch Lomond, Hergé devia pensar que aquella marca no existia i, una vegada més, va avançar-se a la realitat.

    ResponElimina
  17. Clídice, de matemàtiques poques, és més aviat enginy verbal, però la teva mandra ha resultat molt convincent.

    ResponElimina
  18. Clídice, Allau, gent de poca fe! (i no ho dic pel vostre ateisme, sinó per la poca confiança en el meu valor per fer front als monstres casolans)

    ResponElimina
  19. Leb, el que tenim és bona memòria. Si no haguessis explicat les teves proeses amb les rates-pinyades.

    ResponElimina
  20. Wiki, què cony fas pidolant diners? Ja benvinguts a Mouvaux.

    ResponElimina
  21. Fantàstic el moment del salt! M'ha recordat una premiada foto nocturna d'un llop saltant un marge que va resultar ser un frau. Però confiem aquest cop en la naturalitat del fet, que s'acosta Nadal.

    ResponElimina
  22. Puig, jo no hi he sabut veure les cordes.

    ResponElimina
  23. Kalamar, no he sabut arribar més lluny: "Wiki, què cony fas pidolant diners? H&M, botigues vexants també."

    ResponElimina