dilluns, 16 d’abril de 2012

Botswana, 1992

Disparada per Allau


26 comentaris:

  1. Fa cara de simpàtic (i una mica tímid) aquest elefant.

    ResponElimina
  2. Marta, trobo que sí. Espero que continui viu, malgrat el meu dispar fotogràfic.

    ResponElimina
  3. Lleig, molt lleig, disparar als elefants, hi ha el perill de fer-los mal. Sempre és preferible tirar dards a les cartes de la baralla: al rei de copes, al rei de...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Miquel, els reis de la baralla són més difícils d'encertar, tan petitons ells...

      Elimina
  4. deu ser l'elefant perdut en el desert de la cançó.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Francesc, aquest no està perdut, sinó ben trobat.

      Elimina
  5. Em fa recordar l'elefant imprès a l'embolcall del tosc paper de vàter que fabricava la Papelera Española. Qui, de petit, no s'havia distret mirant el món a través d'aquella cel·lofana? Innocent psicodèlia rojigualda.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Girbén, per motius que no venen al cas estem descobrint el nostre passat elefantiàsic.

      Elimina
  6. El paper que diu en Girbén (i la Papelera era al Prat) era el producte estrella sota l'advocació d'aquest mamífer, però a la Pràtia en tinc localitzat un altre que també responia al nom "Elefante": sèu per untar rodes de carro. Tot i que als camps del delta mai he vist carros tirats per elefants.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Puigmalet, m'admira tot el que el Prat ha aportat a la Humanitat.

      Elimina
  7. Uff què a prop que hi eres! en cotxe o dret sense més?

    ResponElimina
  8. En jeep, Kalamar, que jo no vaig de Tarzan.

    ResponElimina
  9. Ara no acabo de lligar el per què del teu apunt d'avui... ;-)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tirant, no sé perquè, però els elefants es respiren a l'ambient.

      Elimina
  10. viendo esta foto, Allau, tengo todavía más dificultad para entender que alguien quiera matar a un animal tan soberbio, tan imponente,... hay que estar "ciego" hay que no tener sensibilidad alguna...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Pilar, yo tampoco entiendo qué merito puede tener dispararle a un animal que no teme al hombre y que no es precisamente elusivo (basta ver lo bien encuadradito que me quedó este).

      Elimina
  11. A qui, que tingui una edat suficient i memòria d'elefant, no li ve al cap la signatura de los Principios Fundamentales del Movimiento Nacional que va firmar el JuanCa? Era una decidida assumpció del feixisme que, ara, vist el seu obligat despullament, només pot que deixar al descobert la seva misèria substantiva.
    Inventem els nous versos dels "Jo vull ser Rei" dels Pets... Redéu quin camp per córrer!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Girbén, no corren bons temps per la memòria i aquesta gent, si no t'agraden els seus principis, sempre en tenen de recanvi.

      Elimina
  12. De fons de pantalla del mòbil en tinc un de similar, pres des d'un mokoro, i que em serveix per evadir-me quan l'estrès va de pujada. La veritat que espero que encara volti i que no sigui la víctima de la monarquia, perquè feia tota la pinta de ser republicà :( No es pot ser rei i obligar als súbdits a passar-se el dia plens de vergonya aliena, algú ho hauria de parar això.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Clídice, aquest era de secà, però també republicà de tota la vida. Com a súbdit forçós, no penso apropiar-me de les seves vergonyes.

      Elimina
  13. si com a defensa dels reis de la selva utilitzen la trepitjada, no sé jo si podríem ensenyar-los a trepitjar els reis monàrquics.

    ResponElimina
  14. Respostes
    1. No en duia, Enric, anava amb el cap descobert, que no sóc ni de barret ni de gorres.

      Elimina
  15. No podria ser més apropiada, la foto! Les diferències que hi veig respecte a la que tothom coneix de fa poc van totes a favor teu, cosa que era previsible, Allau.

    ResponElimina