diumenge, 29 abril de 2012

Dies sense fum (1)

Lauren Bacall fa el seu primer passeig pel vici sense perdre-hi la bellesa.
(17/4/2012) Sense cap premeditació, amb un rampell sobtat i de la (segons diuen) pitjor forma possible, una nit de dimarts decideixes deixar de fumar. Consumeixes la darrera cigarreta del darrer paquet a quarts de deu del vespre. Una hora més tard te n’estàs penedint i mires si Josep té algun paquet sobrer. No el trobes i acabes pispant-li un Chester. Li queden encara quatre o cinc cigarretes al paquet, però per mor d’una vella llei solidària entre fumadors t’abstens de continuar espoliant-lo i te’n vas a dormir. Així, de forma tan poc heroica abandones un vici de més de trenta anys.

Bé, dir que l’abandones, al moment present sona encara optimista, però aquesta és la intenció. No sé si mai abans ho havia intentat seriosament, però n’havia llegit una mica al respecte i ja estava imbuït d’aquella llarga preparació psicològica, de la consciència ritual de fumar la teva darrera cigarreta, d’amagar a partir de llavors tots els cendrers i els encenedors que corrin per casa… A l’hora de la veritat, ho he improvisat sense previsió de pla B ni cap certesa que no recaigui l’endemà aquest fumador relapse servidor de vostès.

(18/4/2012) Cal reconèixer que a la nostra societat avui dia és relativament fàcil abstenir-se de fumar la major part de la jornada, especialment si treballes a un lloc públic. Per això aquest dimecres feiner no em sembla particularment dur i trobo sorprenent el pecat d’omissió d’una previsible síndrome d’abstinència.

Sé que existeixen crosses conegudes que ajuden a defugir el tabaquisme: hipnosi, pegats de nicotina, acupuntura, la maga Adelaida, el kung-fu… Que hagi tirat pel dret sense subterfugis ni teràpies dubtoses, i que de moment no hagi fracassat, m’omple de satisfacció.

(Les temptacions a les que es veu sotmès Allau són pitjors a les que patien les heroïnes del marqués de Sade). Triomfarà o no? No us perdeu el proper capítol de la sèrie, properament adaptada al format guanyador de la HBO.

36 comentaris:

  1. Jo puc afirmar que ahir dissabte vaig deixar de fumar per sempre. Quina marca fumaves?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Òscar, no et crec ni de conya. Tu i la Tori no sou fumadors habituals. Darrerament fumava "Camel". Ara intento superar la síndrome d'abstinència amb anxoves de l'Escala.

      Elimina
    2. Precisament perquè no sóc fumador habitual puc afirmar que ahir vaig deixar-ho per sempre.

      Elimina
    3. Ahir queda molt lluny del que coneixem per avui.

      Elimina
  2. La HBO me lo propuso hará un año, o dos, por Sant Jordi. Hacer una serie y todo eso. Les dije cuánto, les dije ni de coña. Les dije cuando reeditéis (se dice así?) Los Soprano sin tabaco, hablamos.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Anónimo, en este blog nos gustan más los nominalistas, o sea que retrátate.

      Elimina
  3. Allau,
    Ànims, tu pots! Però tens raó que deixar de fumar avui no té la grandiloqüència de fa uns anys quan tothom fumava a tot arreu. Malgrat tot m'agrada el teu sistema tan cassolà.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Espero que t'agradi encara més la Bacall.

      Elimina
  4. Jo vaig plegar fa quasi sis anys i en sec però no tenia altra remei. M'hi jugava la vida. A davant de can Ruti faig aspirar el fum del meu últim cigarret, vaig llançar la burilla i vaig entrar a ingressar-me deixant endarrere i per sempre aquell que jo estimava i m'anava matant. Vint-i-nou dies més tard, quan vaig sortir retallada i enganxada, havia fet el mono entre sedants i no trobava a faltar el cobejat cilindre. Ni l'he trobat a faltar més ni he esdevingut intolerant. Ell i jo vàrem tenir molt temsp de joia junts.
    Ciau Allau!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Per això mateix, Glòria, he preferit fer-ho per voluntat pròpia i no a la força. A més, cal que li cimencem a estalviar calers a la seguretat social.

      Elimina
  5. Molt mona la Bacall i va fer del seu estil de jove fumadora una marca obertament sexy. Té més de vuitanta anys i no sé si segueix amb l'adicció.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No m'estranyaria gens que continués amb la cigarreta als llavis.

      Elimina
  6. el preu del tabac es un argument prou disuasori. I encara l'apujaràn més. De totes maneres si ets fumador empedreït es difícil deixar-ho, mira en Carrillo. Fa cinc anys i mig que vaig deixar de fumar i la veritat es que noto més les olors, els sabors i sobre tot esbufego menys anant amb la bici.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Francesc, per a mi el preu no era prou argument, però a toro passat ja calculo en què invertiré l'estalvi. De moment, l'olor que noto més és el del tabac dels altres.

      Elimina
  7. Aviat només quedarem en Carrillo i jo!

    ResponElimina
    Respostes
    1. No creguis, Matilde, des que ho he deixat em sembla que tothom fuma.

      Elimina
  8. I l'Helmut Schmidt, i molts més, hi ha coses pitjors, com ara fe massa esport, i sinó, temps al temps.

    http://www.lavanguardia.com/gente/20111207/54240798381/demandan-a-la-television-por-dejar-fumar-a-helmut-schmidt.html

    Una societat sense vicis acaba per ser feixista, vegeu el culte al cos dels nazis i les campanyes estalinistes contra els fumadors.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ai, sí, jo espero el dia en què Nature publiqui un article on es demostri que fumar ajuda a prevenir l'osteoporosi!

      Elimina
    2. Júlia, espero no esdevenir un estalinista antitabac, que els vicis són una cosa molt personal; de totes maneres sempre he tingut clar que no m'estava fent cap bé.

      Elimina
  9. Quan el vaig deixar, fa uns deu anys, m’estava matant. Encara l’enyoro, però només el vaig recordar a diari durant els primer dos anys. També hi ha qui el deixa sense masses problemes, tot depèn del tipus de relació que s’hagi establert. Vaig haver de prendre alguna cosa per dormir el primer mes. Parlo del tabac, clar. Fumava entre dos i tres paquets i em va ajudar acceptar que me les havia de passar canutas, com va ser.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo fumava tant com tu i per això em sorprèn la relativa facilitat amb la que ho porto. Si només l'he d'enyorar els dos propers anys, la cosa està feta ;p

      Elimina
    2. Conxo, dos o tres paquets al dia és massa fins i tot per a mi! Ja no devíeu trobar ni gust al tabac! Jo no arribo al paquet diari i el meu somni seria mantenir-me (de per vida, i que sigui llarga i bona) en uns vuit pitis al dia. Em semblaria, fins i tot, la mar de sa. Però fumar poc és més difícil que deixar de fumar, crec.

      Elimina
  10. M'alegro molt per tu Allau, de debò. Jo vaig ser fumador i al final fumava dos paquets diaris de Ducados...em despertava per les nits i tenia que fumar un cigar per tornar-me a dormir. Si no tenia tabac a casa o a la feina hem tornava poc menys que boig.... fins que un dia vaig decidir deixar-ho (no era el primer cop que ho intentava), però aquesta vegada ho vaig aconseguir.

    Saps com ? portant a sobre sempre un paquet de Ducados obert a la butxaca. Aixi sabia que no fumava perquè no volia i no perquè no podia... no tenia l'ansia de que era impossible fumar, ja que et tenia al meu abast sempre, però que era la meva voluntat el no fer-ho.

    D'això fa 20 anys (l'any de les olimpíades)... i de debò que es viu molt millor sense dependències tan brutals com la del tabac.

    Ho aconseguiràs...estic segur. Una abraçada

    ResponElimina
    Respostes
    1. Voltaire, no sé si em convenç això de dur la temptació tan a la mà, però gràcies pel recolzament.

      Elimina
  11. Ostres, em quedaré sense companys a les trobades!

    Ànim; et desitjo molta sort. Si has pres la decisió és que tens les teves raons. Per tant, les raons són les que han de marcar el teu desig, no el fet de deixar de fumar.

    Per exemple: jo fumo des de fa 40 anys. No ho deixat mai. Però, és clar, com ja sabeu molts, faig esport. Però faig esport seriosament, no esport salut: entreno i competeixo gairebé setmanalment. Hi ha hagut moments, quan l'activitat ha estat alta i molt seriosa, que el ritme esportiu ha marcat la resta d'addiccions (dic la resta, perquè l'esport és una addicció). Durant dos anys fumava només un cigarret a la setmana: divendres després de sopar. No va ser premeditat; senzillament pesava més l'altra activitat. Ara estic en una època de manca de motivació esportiva perquè estic escrivint molt i hem resulta difícil compaginar ambdues activitats. Si hi afegim que la relació entre escriure i fumar ha estat una constant en la meva vida, ara fumo més.

    Una altra cosa és que l'efecte del tabac estigui malmetent de forma molt evident la nostra vida (ho fa en tot cas, però les conseqüències no són sempre un llast; i que escurci la vida no és una raó suficient per a mi); aleshores cal posar a la balança les nostres prioritats. Però, insisteixo, perquè les coses tinguin sentit i arribin a bona fi, cal que posem una raó al davant de les nostres decisions, i que la raó ompli un espai vital tan gran que acabi fent innecessàries altres activitats.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Enric, precisament la relació entre tabac i escriptura és el que més problemes m'està donant. Espero que a les trobades em deixaràs acostar-me a olorar la teva cigarreta.

      Elimina
  12. Triomfaràs, Allau! quants fumadors hi ha per aquí. Jo que no he fumat una cigarreta sencera en ma vida us faig una pregunta: per què somio que fumar em dóna un plaer indescriptible?? enveja del viciosos? deu ser cosa del cinema!

    ResponElimina
    Respostes
    1. perdó: envejo als viciosos

      Elimina
    2. kalamar, per la mateixa raó que t'han sortir tentacles.

      Bromes a part, hi ha una imatge associada a fumar que està relacionada amb l'exposició del cos. És molt cinematogràfica, és clar. El plaer no és tant per fumar, sinó pels plaers que suposadament anticipa. La cançó de la Sara Montiel no és banal.

      Elimina
    3. No t'ho sabria dir, Kalamar, ja que el plaer que provoca el tabac és més aviat normalet.

      Elimina
  13. el qui diu que fumar és un vici o una drogadicció no ha entes res, fumar és un plaer com deia doña Sara, de la mateixa que és un plaer visual l'imatge de la Bacall fumant. De sempe he pensat que mata més l'estupidessa que el tabac, que diguin elqu vulguin est'a encara per demostrar. Més maten les quatre C: Cancer, Cor, Carretera i Collonades.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Francesc, si te les prens amb humor, crec que les collonades fins i tot allarguen la vida.

      Elimina
  14. Doncs conyes a part, jo et desitjo tota la fortuna del món en aquest pas que sembla que has fet! Jo conec gent de tot tipus. Des dels que un dia ho van deixar una mica a l'estil teu i mai més han tocat una cigarreta als que ja han deixat de fumar 200 vegades.

    En tot cas espero que siguis dels primers. No cal que t'anomeni tot allò que té d'avantatjós... ja ho saps prou (que dir que no està demostrat que fuma mata... bé, com a mínim és mancar a bona part de la veritat... i esmentar el càncer com a causa de mort i no dir que una part d'aquests és degut al tabac, també).

    ResponElimina
    Respostes
    1. Porquet, m'has fet pensar en allò que deia Mark Twain: deixar de fumar és molt fàcil, jo ja ho he fet una dotzena de vegades!

      Elimina
  15. I què vols que et digui com a ex? Que res, que si ho has decidit benvingut al club i que no t'hi capfiquis massa. Primer pas: voler violar les cigarretes dels veïns, segon pas: distància displicent, tercer pas: "collons, com és que han passat xxx anys i encara en tinc ganes!", quart pas: "ni borratxa me'n torno a fumar un, demà me'n fumaria un paquet!", cinquè pas: "bah! deixem'ho córrer, quan em jubili, a la residència, hi tornaré, però només maria". I així, 'nà fent i passant l'estona :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Clídice, que bé que m'ho pintes! Sort que ja sóc a prop de la jubilació, la residència i la maria.

      Elimina