dilluns, 23 d’abril de 2012

Un Sant Jordi amb Dickens

Per a mi els vint-i-tres d’abril amb els anys han anat perdent lluïssor i, si mai no havien estat els dies ideals per comprar-se llibres, almenys convidaven a la passejada i al bon rollo inaprehensible generalitzat. Ara ni això; les multituds del centre de la ciutat em fatiguen sense cap avantatge compensatori i conviden a refugiar-se a casa amb un bon llibre a les mans. Al cap i a la fi, la lectura és un acte solitari que té molt poc a veure amb aquesta desfilada de vanitats, signatures, llibres més venuts i descomptes del deu per cent. No es tracta tant de llibres i de roses, com de llegir i estimar, i millor encara, estimar la lectura.

Dit això, com que no visc en un buit perfecte, inevitablement algun llibre regalaré i algun llibre em regalaran i, tot evitant ser obvis, ens quedarem amb les ganes de llegir aquell llibre del qual tothom parla i que tant ens agradaria esbudellar en públic.

I com que aquest any estem celebrant el bicentenari del naixement de Charles Dickens, potser caldria tenir un detall amb l’home i fer un esforç per superar prejudicis i tastar alguna de les seves novel·les, encara que no es tracti de rabioses novetats mediàtiques. Hi ha per exemple una nova traducció de “Pickwick” a Acontravent i firmada per Miquel Casacuberta, per demostrar que hi ha vida després de Josep Carner. No us sabria dir res de la qualitat d’aquesta traducció, però posaria la mà al foc per afirmar que es tracta de l’obra d’un enamorat del text, ja que ningú no emprèn una tasca tan monumental per diners o per glòria; i menys a una literatura com la catalana, on sembla que amb una traducció per títol anem més que servits, sobretot si la firma l’ínclit Carner. Doncs no, visca l’excés i el luxe de les traduccions redundants i supernumeràries que tanta falta ens fan perquè circuli l’aire fresc dins de l’ecosistema literari local.

Però aquest Sant Jordi em porta una notícia encara millor, perquè després de preguntar-me fa temps sobre la traducció interrompuda de “Casa inhòspita” a càrrec de Manel Pegagrega, m’arriba un correu del seu fill Cristian que m’informa que el seu pare es deia en realitat Josep Tebé, i que la tasca a la qual va dedicar els seus moments més feliços començarà a aparèixer a Vilaweb en lliuraments setmanals des d’avui mateix.

Comptàvem en català amb una magnífica traducció de “Bleak House” per part de Xavier Pàmies; per tant, l’escreix, és tot al nostre favor (i confessaré que algunes de les solucions de Tebé em convencen més que les de Pàmies). Que visqui per tant la biodiversitat textual! I que visquin sant Jordi, la seva princesa i, per descomptat, el drac.

28 comentaris:

  1. Magnífica notícia! A veure si seré capaç de llegir “Casa inhòspita” a la dickensiana manera (per fascicles) o arribarà un punt que m'hauré de llançar sobre la traducció d'en Pàmies.
    Visca Sant Jordi, visca la fera ferotge i visquin els llibres!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Santi, és així com s'hauria de fer. Poc s'imaginava Charles que la tecnologia vindria en ajuda seva.

      Elimina
  2. Genial! moltes gràcies, ja he començat! :)

    ResponElimina
  3. puede que lo hayas comentado anteriormente en el blog, pero anda, que no quiero ponerme a a buscar a ciegas,dime tu traducción recomendada en castellano,...
    un beso y mis mejores deseos, pilar

    ResponElimina
    Respostes
    1. Pilar, entre que la leí en inglés y que ya bastante me lié comparando las dos versiones en catalán, poco te puedo decir de las traducciones al castellano. La que te será más fácil de encontrar es la reciente "Casa desolada" en Valdemar. Suelen ser buenas ediciones las de esta editorial.

      Elimina
  4. "Visca l’excés i el luxe de les traduccions redundants i supernumeràries que tanta falta ens fan perquè circuli l’aire fresc". I quines ganes de llegir Dickens per fascicles. Feliç Sant Jordi, Allau!

    ResponElimina
  5. Bona idea la dels fascicles, però els preferiria en paper. Als diaris no els costaria gaire prendre la iniciativa.

    Feliç dia del drac, Allau!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Enric, no estan els temps per fer dispendis: cada lliurament d'aquests tindrà ben bé l'extensió d'una novel·la curta.

      I que visqui el drac!

      Elimina
  6. Vaig tard: bon el que resta de sant jordi!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tot s'aprofita, Matilde, el que ha passat i el que resta.

      Elimina
  7. Allau,
    M'agrada molt la teva crònica.Té el so de la sinceritat i jo m'identifico molt en l'acte solitari de llegir i entrar en contacte amb altres llenguatges i altres imaginacions.
    M'ho posa molt bé VilaWeb per llegir Dickens d'una vegada i en una bona traducció.
    És cert que no he llegit Dickens però l'aprecio molt com per saber de la seva transcendència. Veig moltíssims motius que em fan pensar en Dickens, d'un temps ençà, sempre associat a l'Allau.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Estimada Glòria, el motiu serà el de menys. Llegeix aquesta "Casa inhòspita". Si hi persisteixes, acabaràs essent feliç.

      Elimina
  8. Jo l'he llegit en la traducció de Pàmies i em va agradar molt :-) Però serà també molt interessant llegir aquesta "per entregues" :-)

    La que jo em moro de ganes que tradueixin la català d'una vegada és Little Dorrit!! Ja podries fer-ho tu, eh? Sí, sí, tu! :-)

    Hi ha una versió d'Alba en castellà, que val 42 Eur. que cada vegada que la veig ploraria perquè no me la puc comprar... Mentrestant jo vaig esperant alguna traducció -bona- en català... però res.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Assumpta, ets conscient del que em demanes? Traduir "Little Dorrit" és com si em fiqués a un convent durant els propers cinc anys. Millor deixar-ho als professionals.

      Elimina
    2. Bé, ja em semblava que et demanava quelcom bastant difícil... Però bé ho havia de provar :-)

      Jo ho he intentat!! I si m'arribes a dir que si? Imagina quina alegria m'hauries donat! ;-)

      També tens una altre opció: Donar-me els 15 encerts de la travessa de la setmana que ve i així me'l podré comprar, encara que sigui en castellà :-)

      Elimina
    3. Ha, ha, Assumpta, més difícil m'ho poses. Serà més fàcil que te'l regali.

      Elimina
    4. Home, sí que seria més fàcil... però això jo no ho podria acceptar, en canvi que et passessis cinc anyets de res fent una traducció, doncs sí :-DDD

      I la travessa, és tracta tan sols d'una mica d'inspiració i ja està ;-)

      A més, pensa que et faries famós!! Seria la primera traducció d'aquesta obra al català!! I jo et dedicaria un post al meu blog (bé, d'acord... no és gran cosa... però algu és algu) i fins i tot enviaria un altre notificació a Dickens2012.org perquè parlessin de la teva traducció (bé, que l'havies començat, vull dir hehe)

      Elimina
    5. Assumpta, no és per menysprear-te, però una menció al teu blog no em motiva tant com per traduir "Little Dorrit" al català. Nena, que són cinc anys (mínim)! Jo també he de buscar-me la vida.

      Elimina
    6. És que no puc oferir més, pobre de mi!!

      Però bé... ho entenc, ho entenc...

      Tot i que...

      I el fet de passar a la història de la literatura amb el teu nom unit per sempre a Dickens? Hem sentit a parlar infinites vegades de'Els Dickens d'en Carner... doncs imagina El Dickens de l'Allau... ei, això no motiva? :-DD

      D'acord, d'acord...

      Elimina
  9. Una molt bona notícia, sí senyor, la de la publicació de la traducció d'en Manel (Josep). He pensat, a més, a ajuntar les trameses per llegir-les (o rellegir-les) al e-Reader.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Bona idea, Miquel, serà la manera d'amortitzar l'e-reader.

      Per cert, entre un Miquel/Pere i un Josep/Manel es veu que d'identitats a la xarxa n'hi ha a granel.

      Elimina
  10. Moltes gràcies pel post. Sembla que la proposta té una bona acollida. Contra la crisi.... Dickens, Dickens i més Dickens.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies a vosaltres, Cristian, ens calen més iniciatives com la vostra.

      Elimina