dilluns, 9 d’abril de 2012

La culpa no era del disonaure


Al sempre interessant bloc que escriu a l’Ara el biòleg Daniel Closa llegeixo dos apunts que, en principi, no tenen res a veure, però que jo m’afanyo a relacionar.

El primer apunt parla de la prohibició a les escoles de Nova York d’anomenar segons quins termes als exàmens que passen els seus alumnes. Tal com es llegeix, sembla que les autoritats escolars miren de no estressar els seus estudiants amb conceptes que podrien ser conflictius per a alguns d’ells. La llista, on hi apareixen coses tan aparentment innòcues com els aniversaris, els balls, els extraterrestres, les “celebrities”, els animals antropomòrfics o els dinosaures, no es vol presentar com una mostra de censura sinó com una mesura perquè ningú no sigui discriminat per les seves creences. Al·leguen, per exemple, que la menció als dinosaures podria trasbalsar els nens (i les nenes) de conviccions creacionistes; mentre que les festes d’aniversari podrien ofendre els Testimonis de Jehovà, ja que aquest credo no les celebren.

Ara podem fer una mica de conyeta amb això de la correcció política i amb com poden arribar a ser d’il·lusos aquests ianquis; però el cert és que són ells els que tiren del nostre carro cultural i n’hauríem d’estar preparats, perquè d’una manera o altra aquestes bajanades arribaran entre nosaltres, si és que ja no hi han arribat. Deixem per un moment aquestes qüestions educatives i passem a l’altre apunt d’en Closa, que parla sobre medicina.

Sembla ser que, d’un anys ençà, entre la població urbana no paren de créixer les al·lèrgies, l’asma i les intoleràncies a certs aliments, problemes que no semblen afectar les comunitats rurals. El que se sospitava feia temps, ara ho comencen a confirmar els científics: l’excés d’higiene pot arribar a ser contraproduent. Tot organisme viu, i molt especialment durant la infantesa, necessita aprendre a conviure amb l’entorn en el que creix. Una certa exposició als factors patògens és beneficiosa, perquè ajuda el cos a crear les defenses adequades per combatre’ls, mentre que d’una criança enmig de cotó fluix només se’n resulten éssers vulnerables a la primera agressió accidental (que, tard o d’hora, es produirà).

No es defensa aquí un visca la brutícia (per no dir la merda), és clar, però s’alerta sobre la histèria desinfectant de tants productes de neteja, que s’anuncien amb orgull “antibacterià”, i sobre les super-mares que esterilitzen el xumet del seu vailet cada vegada que aquest cau (el xumet, no el vailet) a terra. Tot aquest zel pot acabar sent contraproduent i, fins i tot, nociu, engendrant criatures inadequades, imant de qualsevol malaltia que passava per allí.

I amb aquestes lliçons al cap, tornem ara al motiu del primer apunt, per establir-hi un paral·lelisme que no em sembla forassenyat. L’educació hauria de ser l’aprenentatge d’un sistema crític per enfrontar-se i acomodar-se en relació al Món. Qualsevol intent que fem d’eliminar les friccions i presentar una realitat alterada i sense arestes, produirà només uns subjectes vulnerables, destinats a patir “al·lèrgies” socials i altres desequilibris psíquics. Perquè, per molt que els haguem protegit dins d’una bombolla edulcorada, tant els dinosaures com els aniversaris els estan esperant allí fora i tard o d’hora se’ls trobaran.

19 comentaris:

  1. L'escola i l'ensenyament s'està convertint en una suma de bestieses. Una professora (de religió) m'explica fa uns dies que una profe progre, no sé si de cinquè o sisè, li diu si pot treballar una mica el romànica, a les seves classes. La de religió li suggereix fer una visita a Sant Pau del Camp o d'altres esglésies i la profe li diu que això de cap manera, ja que hi ha nens a classe que són musulmans o protestants. Podria explicar centenars de ximpleries per l'estil.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Júlia, escric des de la barrera, però em puc creure tot el que em puguis explicar.

      Elimina
  2. Aquesta teoria té molts anys, també es coneixia com “Hipòtesi de la merda” i encara que es maquíssima em sembla que no s’ha confirmat (l’experiment de Science es un granet de sorra). Però la hipòtesi inclou un altre mecanisme: les pobres defenses avorrides de no fer res es dirigeixen contra el propi cos o fan la guerra mundial contra un inofensiu pol•len, malalties autoimmunes o al•lèrgia . Aquí també es pot trobar un paral•lelisme amb aquestes estúpides prohibicions, que tenim les neurones mortes de fastic.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Vols dir, José Luis, que les pobres defenses tenen temps d'avorrir-se? Jo diria que tenen prous agressions per estar distretes o potser opino així perquè les tinc deprimides.

      Elimina
  3. No puc estar més d'acord, Allau. Experiència, coneixement, esperit crític... Tot neix de l'exposició als fenòmens "reals" o "paranormals" que en envolten.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Enric, creixent entre cotó fluix, tot acaba semblant paranormal.

      Elimina
    2. Molt inteteressant el paral.lelisme. És veritat que s'ha d'evitar la temptació del cotó fluix mental, que està clar que és contraproduent, a més de ridícul. En comptes d'"eliminar" s'hauria d'"incloure", parlar del Nadal però també de les altres creences i de la no creença, parlar dels diferents tipus de ball (què passa amb el ball?), etc.

      Elimina
    3. Per molt que s'expliquin, Gemma Sara, no ho acabarem d'entendre: per què prohibir el ball, però no el ballet?

      Elimina
  4. Les malalties atribuïbles a aquest excés de neteja segons la hipòtesi, son per respostes immunitàries excessives (al•lèrgia)o/i dirigides contra qui no toca(autoimmunes). El sistema immune no es deprimeix; més aviat esta histèric. Més o menys com la tonteria aquesta de les escoles.

    ResponElimina
    Respostes
    1. El sistema immune SI es deprimeix. (No en el sentit psiquiàtric, és clar).

      Elimina
    2. No sé si va de broma, però que hi farem. A aquestes malalties NO es pot dir que el sistema immune estigui deprimit. Erra l’objectiu o exagera la resposta.

      Elimina
  5. Gran bloc el del Centpeus. I molt reeixida la analogia (que a primer cop d'ull m'ha semblat inversemblant) entre l'aprenentatge dels sistemes immunitaris biològic i social.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Brian, no sé la base científica que tindrà tot això, però almenys fa pensar.

      Elimina
  6. aleluiah! per fi algú ho ha entés, la mainada ha d'anar pel carrer, s'ha de pelar els genolls i ha de menjar terra. I sobretot menjar normal, res liofilitzat, macrobiotitzat i sobre tot res de menjar gillipolitzat, més mercromina i menys antibiotics, aquesta és la recepta. T'estim!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Francesc, sóc molt feliç quan veig el meu nebot de dos anys que, quan li cau el xumet a terra, se'l torna a posar a la boca sense manies. I menja de tot, des de camembert, fins a seitons en vinagre.

      Elimina
  7. Ho he llegit i he quedat al·lucinat. Malgrat tot, com dius, els ianquis marquen les directrius actuals...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Galde, crec que pel bé del nostre sistema immunològic haurem de deixar de llegir algunes notícies que provenen dels USA.

      Elimina
  8. Ho has lligat perfectament, ja ho deia mon àvia: "amb tanta dutxa encara et dissiparàs!" i tenia tota la raó :) Gran blog el del Centpeus! Dels imprescindibles.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sense oblidar el d'en Miq(uel) Tusón:

      http://ciencia.ara.cat/laetoli/

      Elimina