dissabte, 13 de desembre de 2014

Fills de les flors


¿Recordeu Woodstock, el festival musical de pau, amor i malentesos que es va celebrar l’any 1969 en un racó rural de l’estat de Nova York? No, és clar que la majoria de nosaltres no ho podem recordar de forma directa; però, si volem burxar una mica, tampoc Joni Mitchell, autora de la cançó emblemàtica esdevinguda souvenir sònic de l’acte, va ser-hi present. Graham Nash, el seu xicot del moment, li va proporcionar els detalls, ja que ella, amb una actuació emparaulada al show de Dick Cavett, no es va moure de Nova York per consell del seu mànager.

“Woodstock”, retrat robot de tota una època, ha gaudit de més de 275 versions. L’original de Joni és típicament auster i bastant esquiu en la seva voluntat de permanència (una altra forma de dir que no és gens comercial). Bastant atípic en aquest moment de la carrera de la Mitchell són tant el piano elèctric com els cors multipista.

Vaig topar-me amb un fill de Déu
Caminava per la carretera
Li vaig preguntar on anava
I això és el que em digué
Vaig a la granja de Yasgur
M’ajuntaré a un grup de rock’n’roll
Acamparé allà a la vora
Intentaré alliberar la meva ànima

Som pols d’estels
Som daurats
I hem d’aconseguir
retornar al jardí

Llavors, puc caminar al teu costat?
He vingut aquí per escapar de la contaminació
I em sento com un engranatge
en alguna cosa que gira
Potser només és l’època de l’any
O potser és el moment de la Humanitat
No sé qui sóc
Però ja saps que la vida serveix per aprendre

Som pols d’estels
Som daurats
I hem d’aconseguir
retornar al jardí

Quan vam arribar a Woodstock
Teníem la força de mig milió
I pertot arreu hi havia cançons i festa
I vaig somiar que hi havia bombarders
escopetejats al cel
I s’estaven convertint en papallones
Sobre la nostra nació  

Som pols d’estels
Carboni de mil milions d’anys
Som daurats
Atrapats en un mal negoci
I hem d’aconseguir
retornar al jardí





Com la nit i el dia, la versió més coneguda de la cançó és la que apareixia al “Dejà vu” de Crosby, Stills, Nash & Young. Stephen Stills presideix el número, des del punteig de guitarra inicial fins el predomini de la seva veu cantant.



9 comentaris:

  1. Bravo per CSNY! (que bons que eren...)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, s'aguanten molt bé, si els vas conèixer en el seu moment.

      Elimina
  2. És curiós com una música pot oferir-nos nostàlgia del que no hem viscut mai. Avui , retro, retro!

    ResponElimina
    Respostes
    1. A partir d'una edat la nostàlgia és una trampa perillosa.

      Elimina
    2. De "La montaña mágica" me'n va quedar una que encara em fa companyia: "La música desperta el temps".
      I per retro, retro: els corns molts cops mil·lenaris -retortes banyes de boc que van abatre les muralles de Jericó- amb què el Jordi Savall iniciava el seu "Jerusalem".

      Elimina
  3. Som una mica fills dels "fills de les flors" (no de la Flores). Potser ara les furgonetes VW no van pintades amb motius psicodèlics però em consta que segueixen circulant...
    Fugaç, al vídeo de la Joni, veig al prodigiós Michael Shrieve a l'escenari de Woodstock. 20 anys i repicant el solo fundacional del "Soul Sacrifice" (Santana, qui t'ha vist i qui et veu!)...
    Creu-me, després d'escoltar les dues versions, m'he posat una tercera ben al·lusiva del llegat dels clàssics. El virtuós guitarrista Fareed Haque (paki-chilè de Chicago!) va versionar sencer el "Dejà vu" i, és clar, la #7 és la "Woodstock". Això a "Blue note" del 1996, quan l'esplendor del CD... I quina peça de LandArt al llibret!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Molt interessant, Jordi, gràcies per descobrir-me'l.

      Elimina
  4. Mai més podran tornar a reunir-se en un concert cantants i grups com:
    Joe Cocker (With a little help from my friends). Jimi Hendrix (Hey Joe). Santana ( Soul sacrifice). Canned Heat (Woodstock Boogie). Richie Havens ( Freedom). The Who ( My Generation). Ten Years After (I'm going home). Jefferson Airplane ( Saturday afternoon). Janis Joplin ( Piece of my heart). Joan Baez (We shall overcome). Credence Clearwater Revival. Sly and the Family Stone. Blood Sweat and Tears. Crosby, Stills, Nash and Young.

    Bona tarda Allau:)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Inevitable, Pere, amb els quaranta-cinc anys passats i les moltes baixes ocorregudes.

      Elimina