dimecres, 17 de desembre de 2014

Literatura de proximitat

Adam i Cots en un moment desenfocat
Els beneficis de la indústria editorial declina uniformement, disminueix el nombre de lectors, la pirateria acapara el llibre electrònic, les grans superfícies devoren les llibreries petites, el paper de la crítica es redueix sovint al de promotor dels interessos del que paga, només els autors mediàtics poden sobreviure (del que altres els hi escriuen) i, sí, plouen llengües de foc i som a les portes de l’apocalipsi.

Davant d’aquest cruel panorama algunes aldees gales resisteixen sota la forma de petites editorials i encara més petites llibreries que treuen profit d’una guerra de guerrilles caracteritzada per les seves accions fulminants, a petita escala i a molt curta distància. Recolzats pels quintacolumnistes paral·lels dels clubs de lectura, en els quals també participo i del que hauré de parlar un altre dia, aquests actes socials i públics creen un vincle indubtable entre els dispensadors de literatura i els seus consumidors. Em reservaré l’opinió si l’esforç esmerçat per editors, llibreters, escriptors, dissenyadors, traductors, distribuïdors, divulgadors, il·lustradors i tutti quanti en aquests rituals queda justificat per la contrapartida econòmica que se’n segueix (gosaria dir que no), però no puc negar que m’ho passo d’allò més bé amb aquests encontres informals entre emissor i receptor.

I, per no passar-me de críptic, aclariré que no estic parlant ara de les convencionals presentacions de llibre, comunes tant a editorials grans com a les més petites, i marcades amb ferro roent per tants d’interessos creuats; sinó més aviat de la planificació d’experiències úniques que poden passar de la lectura improvisada en veu alta d’aforismes infantils a un concert de riot girls de la Plana de Vic. A hores d’ara, a la Barcelona de 2014, totes les llibreries interessants s’hi dediquen amb delit, es diguin “No llegiu”, “Ona”, “La memòria” o “Calders”.

La llibreria que em queda més a prop de casa és “La Impossible” del carrer de Provença (davant del Maragall) i per això és la que m’ha proporcionat els espectacles literaris recents més inesperats, inoblidables i agraïts. Penso, per exemple, en la presentació del catàleg de Club Editor a càrrec de Maria Bohigues, la néta de Joan Sales. Penso també en una defensa a dues veus de “La moustache” de Carrère, patrocinada per l’editora de La Breu Ester Andorrà i pel seu traductor Ferran Ràfols Gesa. Penso en Eugènia Broggi i Martí Sales enfrontats a la Shirley Jackson de “La maledicció de Hill House”.

Aquest vespre de dimarts setze de desembre hem gaudit a La Impossible del luxe de sentir parlar Josep Cots qui durant trenta anys ha encapçalat Edicions de 1984 i l'escoltar-lo ha sigut una estona de veritable història viva d'aquest país. No us podeu imaginar com m'agraden aquestes tertúlies gairebé a cau d'orella on s'hi barregen sense solució de continuïtat les anècdotes, les opinions, les confidències i el bon humor.

4 comentaris:

  1. si algun dia ve Terry Pratchett a la Impossible ja m'avisaràs ;)

    ResponElimina
    Respostes
    1. No sé si el pobre està per gaires viatges a l'estranger.

      Elimina
  2. El què ens expliques és molt atractiu pels lletraferits com jo. Estaré a l'aguait de les poques llibreries locals i de les de Barcelona. Per aquí corre la brama que tancaran els tretze cinemas que tenim en un centre comercial. Com quedarem si ens prenen llibres i cinema?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Avui he rebut una carta alertant que el cinema Maldà és en perill de tancament.

      Elimina