dijous, 11 de desembre de 2014

Perill: vida salvatge

Ran del desgraciat incident en el qual una persona pertorbada va introduir-se en el recinte dels lleons del zoo de Barcelona, el seu director va admetre que caldria reforçar les seves mesures de seguretat, motivat potser perquè quan passen fets d’aquest tipus els responsables han de fer com si estiguessin per la feina d’evitar-los. Són evitables tots els accidents? Per descomptat que no, i crec que el zoo ja fa prou si aconsegueix que no hi hagi possibilitat que les bèsties fugin de les gàbies i que els visitants no puguin caure al fos de les feres per accident. Anar més enllà fins a preveure comportaments suïcides obligaria a blindar tot el parc i perjudicaria l’experiència del visitant mitjà. Seria una mica com si, per protegir els vianants, es posessin valles a totes les voreres.

D’uns anys ençà la tendència que impera assumeix que el públic som idiotes immadurs amb el senderi d’un infant de bolquers i que és el deure de les diverses administracions vetllar per la nostra seguretat, com pares amatents. M’hi ha fet pensar (i riure) una carta que publicava ahir La Vanguardia i que firmava la senyora Nerea Peláez:
Nos encontrábamos en el Coll de Can Maçana (Montserrat) cuando una serpiente picó a nuestra perra, Salsa. La llevé de urgencia al hospital Ars Veterinària de Barcelona. Nos informaron de que hay dos tipos de serpientes venenosas en Montserrat: la serpiente verde, cuyo efecto es parecido al de una avispa, con inflamación en la zona y debilidad pero que se supera, y la víbora negra, la que picó a Salsa. Los pronósticos no eran buenos, la víbora es venenosa y actúa rápido en la sangre.

Quiero anunciar a los ciudadanos y montañistas de que hay serpientes venenosas en Montserrat. Denuncio la falta de información del peligro que conlleva para las familias, niños y animales que haya este tipo de serpientes venenosas en el parque natural.
Desconec de quin esterilitzat barri residencial ha sortit la senyora Peláez i quins són els seus coneixements de la fauna salvatge d’aquesta bonica terra que l’acull (sospito que deuen ser escassos), però algú l’hauria d’informar que, malgrat que de vegades brilli el sol i la vegetació es mostri verda i ufana, no es troba al món dels Teletubbies. Que a Catalunya hi ha escurçons negres més enllà de TV3, i escorpins i altres artròpodes metzinosos, i bolets tòxics, baies no mengívoles i herbes urticants, que saltar un barranc de cinquanta metres sol ser letal, que els polítics frustren de forma cíclica, i que els pocs óssos que hi ha al Pirineu gens s’assemblen a Winnie the Pooh. ¿O potser pretén la senyora Peláez que cada escurçó del país vingui acompanyat d’un mosso d’esquadra que agiti una bandereta vermella al seu costat? Els escurçons que he consultat, tots estan d’acord i diuen que no.

Ja de passada, vull denunciar el perill que representen per a rèptils i monjos (em sents Caballé?) totes les "familias, niños y animales" que es passegen per la Catalana Serra els caps de setmana.

26 comentaris:

  1. Avui has estat brillant!

    La solució, però, és quedar-se a Barcelona on només et molesten els mosquits tigre però les formigues no se't foten dintre del menjar de pic-nic, que per alguna cosa som pixapins!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Diria que a Barcelona també et molesta l'alcalde, tot i que és una percepció particular.

      Elimina
  2. Aquesta carta ja la tenia retallada perquè de seguida he vist que era carn de sobretaula familiar (i suposo que de columna del Monzó) i me la guardava pel proper cap de setmana. M'encanta el "Quiero anunciar a los ciudadanos y montañistas"... IDIOTA!
    Encara sort que la gossa al final va sobreviure, perquè tremolo quan m'imagino la campanya que hauria pogut endegar la bleda assolellada aquesta.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Santi, no saps com he pensat en tu a l'hora de llegir la carta. I també en l'hipotètica columna d'en Monzó, encara que els nostres motius literaris siguin més potents que la seva nota a peu de pàgina.

      Elimina
    2. Idiota!, crec que és una opinió positiva.

      Elimina
  3. Així és el món d'avui, surrealista, m'imagino una campanya popular animalista favor de la Salsa, assassinada per un escurçó, en el fons això també és racisme... animal. No, si ja es veu venir que acabaran pagant el pato els pobres lleons...

    ResponElimina
  4. T'has deixat una part final, per cert, igualment surrealista, en la qual es queixa del tracte donat a la gossa en comparació amb el que es dona a les persones, crec recordar.

    ResponElimina
    Respostes
    1. L'he deixat fora deliberadament perquè toca un tema diferent, encara que igualment opinable.

      Elimina
  5. Trending topic a favor de Salsa, i és que hi ha gent que no hauria de sortir de la ciutat. Clar que hi ha serps i escorpins i mil i un animals al bosc o a la muntanya, i fa ja una llarga temporada que hi són. Quan de petit anava al tros amb l'oncle a segar a l'Estany, n'hi havia molts d'escorpins, que com tots els animals, si tu no els molestes ells no et faran res. Ah! Anava a segar jo també, tenia una falç més petita i un esclopet, amb 10 anys. Això seria a dia d'avui considerat un drama d'uns mals pares i oncle contra un pobre nen al que la Generalitat no tindria més que remei que protegir retirant-lo de casa seva. Protegir-lo de l'estulticia vull dir. Aquesta senyora del gos pura i simplement és idiota, no ha entés res.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Francesc, sembla mentida que siguis encara viu amb la infantesa tan adversa que vas patir. Encara com no denuncies els teus progenitors.

      Elimina
    2. perquè denunciar-los, si em varen deixar crèixer en total i absoluta llibertat, sense sobreprotegir-me com ara,..

      Elimina
  6. A bodes em convides! Fa uns anys, quan preparava una exposició sobre/per el Parc Natural del Garraf, una gossa es va estimbar en un avenc del Campgràs; un fet gens estrany en un lloc on la densitat d'avencs ateny les 26 boques en 1/4 de km2. Tanmateix, i a despit del seu perill, el Campgràs -panoràmic a tocar l'asfalt- és un tòpic de "passejar el gos"... El cas és que l'accident de la pobra bestiola va revoltar l'ínclita Pilar Rahola. Ah, amigo! Se l'havia d'escoltar i llegir clamant contra aquella imprevisió, contra aquella maca de seguretat. Com podia ser que els avencs no estiguessin "vallats" o tapats?
    Si sabessis les que et poden explicar els esforçats bombers dels socors de muntanya.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ha, ha, hi ha humans a qui no se'ls hauria de permetre tenir gos.

      Elimina
  7. Bravo! Un post excel·lent! El subscric totalment! Quan he arribat a lo del escurçó amb un mosso d'esquadra amb banderetes ja m'he descollonat xD

    ResponElimina
    Respostes
    1. Allau, des de 2008 donant (bones) idees a la Generalitat.

      Elimina
  8. Un detall de ciències, i de lletres, no menor sobre els escurçons. La "víbora negra" de la Salsa, què coi és? No consta que existeixi en la nomenclatura científica o popular. Sí que existeix l'escurçó ibèric, la Vipera latasti, que és el que podem trobar -moolt rarament- a Montserrat. L'altra espècie del país, l'escurçó europeu o Vipera aspis, té el seu límit sud de distribució pels volts de Manresa!
    Sempre m'ha semblat fascinant la diferència d'agressivitat entre ambdues espècies. Heus la qüestió: ¿Quin diries que és més de mossegar, l'europeu o l'ibèric?
    Exacte! El del musell enlairat.

    ResponElimina
    Respostes
    1. La veritat jo no hi entenc, però aquesta senyora devia d'estar pensant en Rowan Atkinson, igual que jo.

      Elimina
  9. La societat és cada cop més infantil! Tanta sobreprotecció ens fa cada cop més dèbils... mentalment. Estaria bé que alguna entitat protectora d'animals i del paisatge denunciés aquesta senyora i la seva gossa per envair l'hàbitat natural.

    ResponElimina
    Respostes
    1. I de passada denunciar-la al defensor del lector de La Vanguardia.

      Elimina
    2. Creo que me he olvidado de informar que Salsa ha sobrevivido para alivio de todos.

      Elimina
  10. Respostes
    1. Gràcies per avisar, que si ens haguéssim de refiar de les autoritats...

      Elimina
  11. Urgeix una associació d'amics dels vipèrids i de Rowan Atkinson.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ja n'hi deu haver, que hi ha gent per tot.

      Elimina