dimarts, 16 de desembre de 2014

Mapa (que et deixa gairebé) mut

De forma molt discreta i sense que a pràcticament ningú li tregui el son, un dels col·lectius més universalment discriminats ha de ser el de les persones no religioses, tant si s’identifiquen com a ateus, com si es denominen agnòstics, lliurepensadors o humanistes. Malgrat ser una tendència a l’alça (entre 2005 i 2012 la població que es declarava religiosa va disminuir en un 9% mentre que l’ateisme pujava un 3%) ni tan sols moltes de les societats considerades més progressistes del Planeta estan prou sensibilitzades per no discriminar ningú per la manca de religió. Només cal que mireu el descoratjador mapamundi adjunt, on els països estan colorejats segons la llibertat de pensament de la qual gaudeixen. Busqueu, preferiblement amb lupa, els pocs països de color verd que poden presumir de polítiques no discriminatòries.

Us estalviaré la feina: es tracta de Bèlgica i Holanda, Taiwan, Estònia, Kosovo i Sierra Leone. Representen 60 milions de persones que viuen en països on els ateus poden viure tranquils, és a dir un 0,85% de la població mundial. [Per a qui vulgui més detalls pot consultar aquest prolix informe de més de 500 pàgines].

No suposarà una sorpresa per a ningú trobar Espanya pintada de color taronja, el que indica discriminació sistèmica, ja que malgrat el que la Constitució i diverses lleis assegurin sobre la llibertat religiosa i l’absència d’una religió d’estat, la religió catòlica continua gaudint d’amplis privilegis; i no tan sols en forma oficial, mitjançant concordats, protecció a centres d’ensenyament concertat o destí dels nostres impostos, sinó també tàcitament, sota l’assumpció que el catolicisme no ha d’ofendre ningú, ja que és el credo de la majoria dels espanyols. Així una entelèquia fantàstica com és la marededéu pot esdevenir impulsora del pla de creació de llocs de treball, pot ser receptora de condecoracions oficials i pot ser designada espectacle d’interès nacional (especialment si surt a passejar un Divendres Sant per Sevilla).

El panorama mundial és desolador; però cal ser optimista i llegir entre línies cap a on tendeixen els temps: no és tan sols que creixin els descreguts, sinó també que els creients seran més respectuosos. Quasi no podem estar pitjor, o sigui que a la força haurem de millorar.

9 comentaris:

  1. El verd és el color de l'esperança?

    http://vozpopuli.com/buscon/53935-que-fernandez-diaz-nos-coja-confesados-instalan-un-santo-en-la-sala-de-espera-de-una-comisaria#.VI6qy_hesYw.twitter

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, vaig llegir la notícia i vaig estar a punt de mencionar-la també. De vegades sembla que el dia que es retiri en Fernández Diaz Espanya esdevindrà laica tot d'una.

      Elimina
  2. I a més a més els hem de mantenir,o subvencionar i no paguen l'IBI. Deia, ho creia Voltaire que l'esglesia s'acabaria per falta de personal (de vocacions) i no anava del tot errat, pero han trobat un filó a Sudamerica, Àfrica o Filipines i segueixen i segueixen com el conillet de Duracell.
    I amb Mossen Fernández i la llei mordassa menys lliberats que tindrem.

    salut i paciència.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Acabarem nosaltres abans que les vocacions, però tot arribarà. Paciència d'ultratomba doncs.

      Elimina
  3. Mira que ja li tenia carinyo, però ara, quan veig el llimb immens de Groenlàndia, em poso l'anorac, preparo el caiac i em començo a mentalitzar: "la foca no serà el porc però segur que alimenta".
    També recordo els darrers xamans siberians que, davant l'onada d'intrusisme "new age", han acabat fundant un sindicat que defensi l'autenticitat del seu saber.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Girbén, si augmenta gaire més la població de Groenlàndia, aconseguirem que l'illa agafi color. I no estic segur que sigui verd, encara que l'anomenin Greenland.

      Elimina
  4. No sé si en sóc gaire d'optimista per molt desolador que sigui el panorama. Creixen noves formes de religiositat que m'espanten. No pel que són, sinó pel que neguen als que no són.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Enric, no sé si aquestes noves formes de religiositat que cites no són les més antigues de totes.

      Elimina
    2. De fet sí, Allau. I això és el preocupant: que la gent les cregui i les segueixi.

      Elimina