dissabte, 4 d’abril del 2015

Natzarens

Llegeixes a les enquestes del diari La Vanguardia que Catalunya és una de les autonomies menys catòliques d’Espanya i que l’Aragó pertany al triumvirat de les que més ho són. Per tant no m’hauria de sorprendre el xoc cultural en visitar Osca durant la setmana santa. La veritat és que la iconografia de la passió de Crist es pot contemplar pertot arreu: des dels pendons de les confraries que pengen a molts balcons fins a les mostres de prêt-à-porter natzarè. A la ciutat no es parla d’altra cosa que de les incidències de la darrera processó i qui més qui menys tothom va amunt i avall amb una funda per protegir l’hàbit i un tambor.

Diu que a Espanya hi ha tres milions de membres de confraries; es nota. Malgrat l’espectacle depriment i fortament sinistre és indubtable que aquests actes fomenten el sentiment de pertinença a la societat, encara que sigui a base de sacrificar el seu esperit crític. Sovint aquesta manca de criteri condueix a solucions surrealistes.

Natzarens de xocolata

Piruletes natzarenes
Queviures amb corones d'espines
Uniformes de les penyes
Botiga de mobles amb natzarè

14 comentaris:

  1. Si els cal potenciar el seu sentiment de pertinença els recomanaria un esbart dansaire. També formes part d'alguna cosa i, generalment, no són tan sinistres. Només una mica.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, Xexu, i també tenim els castellers pels qui s'estimen l'esperit d'aventura.

      Elimina
  2. tot plegat fa basarda, quanta ignorància pagana la d'aquests adoradors d'idols, disfressats de marjorettes raresn que ku-kux-klanejen....

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, Francesc, tinc pendent investigar l'origen de l'uniforme del KKK, no fos cas que s'hagués escapat d'alguna processó.

      Elimina
  3. Bé, crec que no s'ha de prendre massa seriosament, tot és folklore i a la gent no li agrada que li remenin els sentiments els de fora, de fet de Catalunyes també n'hi ha moltes encara que en això de la religiositat a la baixa es tregui la mitjana... La Setmana Santa és i ha estat tètrica i diria que fins i tot a la Catalunya descreguda ha revifat força, durant la meva joventut es va eliminar processons i d'altres van esdevenir residuals i ahir vaig comprovar que els Natzarens nostrats i els Soldats Armats han criat des d'aleshores...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ja ho sé, Júlia, que és matèria delicada; per això només ho comento aquí, en petit comitè. De totes maneres, per molta revifalla religiosa que hagis observat a Catalunya, no he vist encara cap mostra de pastisseria "penitent".

      Elimina
    2. És que estem bolcats en les mones, ja.

      Elimina
    3. Sorprenentment (o no) la mona està fent-se molt popular, com a mínim a Osca. I també els calçots.

      Elimina
  4. Tres milions?!? Ara entenc algunes coses...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Almenys això és el que assegurava un butlletí tan fiable per aquests temes com és El Heraldo de Aragón.

      Elimina
  5. UN,FA MOLTS ANYS,A ZAMORA,ERA DE PELI DE POR....PERO LA "PEÑA",ARRENGLARADA A LES ACERAS,ANAVAN ABSOLUTAMENT TORRATS.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Oliva, a Zamora són especialistes en setmanes santes. No sé si tant en torramenta.

      Elimina
  6. Ningú desaprofita l'ocasió de fer diners. A l'Església se li ha escap la iniciativa. Una paradeta de dolços a la porta de les esglésies potser atrauria més fidels. He de dir que la decoració amb les corones d'espines m'agrada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'he descuidat de citar les monges que venien bunyols als seus convents. Les corones almenys intentaven fer una mica de didàctica botànica.

      Elimina