dissabte, 26 de desembre de 2015

El dimoni de les llistes: nascuts un 25 de desembre (1 de 2)


Ara que ja ha passat, ho puc mencionar sense que calguin les felicitacions (de fet, gràcies a Facebook, he anat més que servit de bones dosis d’amabilitat no sol·licitades, fins i tot per part d’aquells desconeguts que mencionava Tenessee Williams). Ahir, dia de Nadal, vaig fer anys. La data és conflictiva i més d’un m’ha compadit, perquè tots els hipotètics regals que podria rebre es difuminarien al bell mig de la generositat estacional. Per fortuna, la meva família no és adepta ni a les dèries forasteres del Pare Noel ni al neo-paganisme del tió, de manera que el dia de Nadal els regals són tots meus. I, a sobre, menys d’una quinzena més tard els Reis d’Orient prolongaran l’obsequiositat. La data afegeix l'avantatge que és fàcil de recordar, de manera que si no et molesta fer anys, tothom la té ben present.

De tota manera, haver nascut un 25 de desembre presuposa una certa dosi de responsabilitat, encara que només sigui per la coincidència amb aquell profeta jueu de dubtosa realitat factual, però d’immensa conseqüència històrica. Els experts discutiran a cor que vols sobre si Jesucrist va trepitjar o no la terra Palestina, i si va néixer o no en data propera a la del solstici d’Hivern. La veritat és que se me’n refot: no són dades que pertanyin al meu univers: no em sento proper a cap tarannà messiànic.

Aquest apunt només era el subterfugi d’un pròleg. Demà parlaré d’altres persones amb similars problemes; però no de mi.

17 comentaris:

  1. Ha, ha... genial. No felicito mai per Facebook però si que ho puc fer via blogger!

    En un paràgraf has sabut fer un compendi que molts llibres de teologia no saben fer sobre Jesucrist.

    ResponElimina
    Respostes
    1. T'equivoques, Galde, el Facebook s'ha inventat per les felicitacions.

      Elimina
  2. Segons idees mítiques recurrents habituals fa anys estàs tocat per la gràcia, malauradament en el present som tots una colla de descreguts però em temo que no te'n pots escapar, del senyal diví

    ResponElimina
    Respostes
    1. Júlia, em reafermo com a descregut i no em responsabilitzo de cap suposat tocament de la gràcia.

      Elimina
  3. Devies ser un nen rosset i blanquet com en de la cançó de Coriolà. Per molts anys!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, rosset, blanquet i de quatre quilos. Pes de patata, com va dir la llevadora.

      Elimina
  4. Per molts anys, i moltes llistes. Esperaré a veure quins són els teus companys de penes pel dia de naixement, però te'n puc afegir un parell que tenen delicte. Una amiga que sempre s'ha queixat d'haver nascut el 25 de desembre, perquè a ningú li anava bé celebrar-ho, acaba de parir la seva segona filla justament el mateix dia. Un aplaus.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Xexu. Això de la teva amiga ja és punteria.

      Elimina
  5. Com que hi ha coses que van més enllà de tota creença, et desitjo una bona ingesta de canalons.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Segurament més virtuals que reals, però gràcies igualment.

      Elimina
  6. Per a molt anys. Si ho dius, t'ho busques.

    ResponElimina
  7. Veig que arribo tard per desitjar-te feliç aniversari, què hi farem! Es culpa teva per no haver nascut el 29 de desembre que es quan a mi m'anava bé felicitar-te :P

    ResponElimina
    Respostes
    1. No pateixis, Pons, accepto totes les culpes.

      Elimina
  8. Felicitats amb efectes retroactius!! (I encara bo que no et tinc al Facebook, que tampoc t'haguessis lliurat!! ;p)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies amb efectes retroactius i bon any amb efectes anticipatius.

      Elimina