divendres, 20 de gener de 2017

El naixement d’una altra nació (2)

Prossegueixo amb més detalls de l’immens «poisson d’avril» que «The Guardian» va perpetrar el primer d’abril de 1977.

La intenció inicial dels autors de la broma era situar San Serriffe a l’Oceà Atlàntic i al veïnatge de les Illes Canàries (no rimava el seu nom amb Tenerife?); però el 27 de març es produí l’accident aeri de Los Rodeos on van morir 583 persones i es va considerar de mal gust situar l’arxipèlag imaginari en aquell indret. Per això va ser emplaçat al bell mig de l’Oceà Índic i aquella translació és la que va inspirar una de les característiques geogràfiques més originals de la república: la seva mobilitat. Efectivament, a causa de l’acció constant dels corrents, les costes occidentals de San Serriffe anaven patint un procés d’erosió que dipositava les sorres extretes a les costes orientals. Es calcula que les illes es mouen en direcció Est a una velocitat de 1400 metres per any, i haguessin col·lisionat amb Sri Lanka l’any 2011, si no fos per la intervenció continuada d’una flota de vaixells que es dedicaven a retornar les sorres a la seva localització original.

Com ja suggeria ahir, tot el suplement de set pàgines estava marcat per un to absolutament seriós que induïa a una franca credulitat. La introducció de Geoffrey Taylor, que havia dissenyat i coordinat la innocentada, era impecable:
Els deu anys d’independència que San Serriffe celebra avui han estat un període d’expansió econòmica i desenvolupament social probablement sense parió entre les nacions de nou encuny. Aquest èxit s’ha vist acompanyat d’una sòlida intenció, en part assolida, de mantenir les formes d’una democràcia parlamentària. Aquest informe especial, editat i prologat per Geoffrey Taylor, pretén detallar la remarcable transformació de la vida de la República, informar els inversors i els visitants britànics de les oportunitats que s’han creat i de les que s’estan creant i, no menys important, encoratjar les companyies que fan negocis amb la República a parar atenció a la seva participació en el seu desenvolupament. Un creixement ràpid aporta els seus propis problemes, i no tots ells es poden resoldre de forma relaxada. Aquest informe permet sotmetre alguns dels problemes a un escrutini més proper.
Seguia una sèrie d’articles semi-seriosos sobre política, economia, turisme i cultura. D’ells s’aprenia, per exemple, que l’origen dels indígenes de San Serriffe, els Flong, era tot un misteri. Antigues inscripcions escrites en el seu llenguatge, el Ki-flong, suggerien que provenien del Brasil, i que la seva llengua s’havia vist alterada en superar el Cap de Bona Esperança i entrar de ple a l’Índic, durant la seva migració natural. Els Flong disposaven de rituals molt coloristes, com encara ho són la Dansa del Llimac Tacat, o el Festival de l’Obra Teatral Ben Feta. Sospito que Monty Python ho va invertir tot en aquest conjunt d’illes tristes.

4 comentaris:

  1. Déu n'hi do. S'ho han tornat a currar mai tant per una broma? O amb això ja van trencar el motlle?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Em sembla que mai més van arribar tan lluny i en anys posteriors encara van continuar donant notícies de San Serriff.

      Elimina
    2. LO RAR ENGANXA,TOT "QUISQUI"VOL SOMIAR...PERO QUE BEN "PARIDA".

      Elimina
    3. I tant, Oliva, es nota que hi van esmerçar hores.

      Elimina