dimecres, 18 de gener de 2017

La grandesa de les pel·lícules petites

A menys que llegiu el blog de la Júlia Costa, segurament no haureu sentit parlar de «Comancheria» (o «Hell or High Water», que era el seu títol original), una pel·lícula més aviat modesta que va figurar al top 10 del millor de l’any 2016 per a tots aquells a qui l’importa més la narrativa que els efectes especials.

Dirigida per David Mackenzie, no gaire insigne fins el moment, es tracta d’una cinta de difícil adscripció perquè participa a la vegada del gènere d’atracadors i del policial, amb un punt de crítica social i uns paisatges de western contemporani que figura que són Texas, però es van rodar a New Mexico.

El divorciat Toby Howard (Chris Pine) i el seu germà ex-presidiari Tanner (Ben Foster) es dediquen a robar sucursals del Texas Midlands Bank amb evident manca de professionalitat. La seva intenció sembla ser saldar la hipoteca que pesa sobre la propietat familiar i assegurar així el futur dels fills del primer. Paral·lelament, un «ranger» a punt de jubilar-se (Jeff Bridges) i el seu col·lega indi (Gil Birmingham) persegueixen els atracadors amb flegma típicament meridional. La sinopsi pot sonar formulaica, però l’excel·lent guió de Taylor Sheridan no ho és de cap de les maneres. Res més lluny del lloc comú que aquesta «Comancheria», plena de personatges ben escrits (aquelles dues memorables cambreres!) i situacions interessants.

Foster acostuma a ser un valor segur i el paper del germà lleugerament psicòtic i violent li permet lluir-se, mentre que Pine, habitualment només una cara bonica, té aquí l’oportunitat de fer-se valer. A aquestes altures, Bridges és gairebé un intocable, i encara que faci una caricatura d’ell mateix, sempre és un goig contemplar-lo (i té una escena que et posa la carn de gallina).

Mackenzie ho dirigeix tot amb les floritures justes (aquell pla circular inicial em va predisposar a estimar la pel·lícula), les planes polsegoses del sud dels Estats Units continuen sent molt fotogèniques i la música amb tocs country de Nick Cave i Warren Ellis sona sensacional. A més queda molt contemporani en una pel·lícula de policies i lladres, que els veritables «dolents» siguin els banquers, que collen la classe obrera i l’enganyen tant com poden.

«Comancheria» és el rar exemplar de film que, sense pretendre gaire res ni acudir a formes masegades per l’ús, produeix enorme satisfacció en qualsevol tipus d’espectador. Vegeu-la i ja em direu si no.

11 comentaris:

  1. M'alegro que t'hagi agradat, a veure si es manté en cartellera uns quants dies més que aquesta és d'aquelles que aviat desapareixen de les programacions. Amb les pelis interessants em passa que quan més hi penso, més m'agraden. Amb d'altres em passa a l'inrevés.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Vam sortir del cinema contents de debò, cosa que no passa sovint. Gràcies, Júlia!

      Elimina
  2. Molt bona, potent i ben feta, la infumable traducció del titol no l'ajudarà gens, i es una pena, porque podría agradar a molta gent aquesta Thelma y Louise fraterna. Contra viento y marea he vist que podría ser.

    ResponElimina
  3. Per una vegada, i encara que sembli mentida, "Comancheria" havia de ser el títol original de la pel·lícula, i és el nom de la regió on passa.

    ResponElimina
  4. Doncs bona ficada de pota. Però segueixo pensant que és un error. Fa pensar que es tracta d'un western.

    ResponElimina
  5. Aparentment senzilla però molt reeixida. El germà maco no abusa gens de ser-ho i està cridat a tenir èxit amb aquells ulls. Jeff Bridges, que havia estat formós com un Crist, ara té la grandesa d'un avi bíblic. Bona recomanació, Allau i gràcies!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Glòria, és la joieta mig amagada de la temporada que va acabar el 31 de desembre. I de res!

      Elimina
  6. Del milloret que he vist els últims mesos, junt amb La llegada (amb algun però) i la imprescindible Logan.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, ha estat la gran sorpresa de la temporada.

      Elimina