Amb «Cold War» Paweł Pawlikowski torna a encisar-nos visualment amb armes encara més contundents que les que va emprar a «Ida» (2013). De nou en format 4:3 i amb una fotografia de Łukasz Żal en molt contrastat blanc i negre. Narra la història d’amor entre Wiktor Warski (Tomasz Kot), un músic i compilador de folklore, i Zuzanna Lichoń (Joanna Kulig), una cantant autodidacta.
El seu agitat idil·li discorre entre 1949 i 1964, abasta variats escenaris europeus (Varsòvia, Berlín, Sèrbia, París…) i toca diversos gèneres musicals (cançó popular, jazz, rock and roll, bandes sonores, chanson…) Entre anades i vingudes, hi ha oportunitat per parlar de vicissituds pròpies de l’època com són la separació política d’Europa en dos blocs, el dirigisme cultural comunista, l’exili o el control policial exercit pels propis ciutadans. Tot això explicat en escassos 84 minuts, en una ràfega de moments breus i abruptes, on predomina el contrast de to i l’el·lipsi. A més amb unes imatges en blanc i negre dramàticament il·luminades i bellíssimes, com no en veureu de millors en tota la temporada.
Amb tant d’apressament i tant de rerefons no explicat, aquest amor que se suposa el súmmum de la passió desgraciada no queda gens explicat. Tomasz Kot i Joanna Kulig són protagonistes atractius i ella és a més una molt bona intèrpret; però malauradament no hi ha química entre ells dos. El film acaba en una nota tràgica molt elegant, que seria digna d’aplaudiment si la conclusió no estigués tan fora de lloc ni fos tan immerescuda en relació a tot el que l'ha antecedit.
Aneu a veure «Cold War» ("Guerra Freda") pels freqüents moments de plaer visual i sobretot per les escenes que succeeixen a un París existencialista on també es ballava furiosament el «Rock Around the Clock».
El seu agitat idil·li discorre entre 1949 i 1964, abasta variats escenaris europeus (Varsòvia, Berlín, Sèrbia, París…) i toca diversos gèneres musicals (cançó popular, jazz, rock and roll, bandes sonores, chanson…) Entre anades i vingudes, hi ha oportunitat per parlar de vicissituds pròpies de l’època com són la separació política d’Europa en dos blocs, el dirigisme cultural comunista, l’exili o el control policial exercit pels propis ciutadans. Tot això explicat en escassos 84 minuts, en una ràfega de moments breus i abruptes, on predomina el contrast de to i l’el·lipsi. A més amb unes imatges en blanc i negre dramàticament il·luminades i bellíssimes, com no en veureu de millors en tota la temporada.
Amb tant d’apressament i tant de rerefons no explicat, aquest amor que se suposa el súmmum de la passió desgraciada no queda gens explicat. Tomasz Kot i Joanna Kulig són protagonistes atractius i ella és a més una molt bona intèrpret; però malauradament no hi ha química entre ells dos. El film acaba en una nota tràgica molt elegant, que seria digna d’aplaudiment si la conclusió no estigués tan fora de lloc ni fos tan immerescuda en relació a tot el que l'ha antecedit.
Aneu a veure «Cold War» ("Guerra Freda") pels freqüents moments de plaer visual i sobretot per les escenes que succeeixen a un París existencialista on també es ballava furiosament el «Rock Around the Clock».
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada