2011

Acomodaticis, ensopits, convencionals i amants de les simetries des de fa dies van repetint que el 2011 és un número “lleig”. Diuen que la bellesa rau en els ulls de qui s’ho mira, però ja ens entenem, tots aquests que contemplen amb desgana la xifra de l’any que acabem d’estrenar troben a faltar una terminació parella o, si més no, en cinc. Després de viure el súmmum del cànon numèric a l’any 2000, res ja no els pot satisfer. El 2009 encara permetia alguna conyeta amb allò de l’any “nou” i el 2010 era un petit triomf del sistema decimal, però el 2011?

I tanmateix, els matemàtics, que són la veritable autoritat en la matèria, prou saben que els nombres realment interessants són els primers: aquells que només poden ser dividits per 1 o per si mateixos. Sí, el 2011 és un nombre primer, un fet que no succeïa des del 2003 i que no es repetirà fins el 2017. I, si us sembla que el fet no és tan extraordinari, agraïu la vostra sort, perquè per exemple des del 2039 fins al 2053 no hi haurà cap any “primer” i està demostrat que existeixen intervals tan grans com vulgueu en els que no se’n troba ni un. Imagineu-vos viure fins als 90 anys sense haver conegut ni un sol any primer. Quina tristor!

El 2011, apart d’oferir-nos dates llamineres com 9-10-11 o 13-12-11, serà un veritable regal pels amants dels capicues: tots els mesos, llevat d’octubre i desembre, en tindran un, 11-1-11, 11-2-11… i entre ells el gloriós 11-11-11 (amb una mica de màniga ampla també podem incloure el 11-02-2011). Corregeixo, a octubre i desembre hi haurà 1-10-11 i 1-12-11, que en bona llei ho són. Però també seran capicues el 1-11-11 i el mateix inici de l’any: 1-1-11!

I si encara així, el 2011 no us convenç, sempre podeu escollir un altre calendari, que n’hi ha per donar i per vendre: l’hebreu (5771-5772), l’islàmic (1432-1433), el budista (2555), ab urbe condita (2764)… O canviar de sistema numèric, què us sembla 7DB (base hexadecimal)?

Per cert, les Nacions Unides han declarat 2011 l’Any Internacional dels Boscos i l’Any Internacional de la Química. Confio que no es barrejaran les dues celebracions.

Coda en forma de teorema: per a un matemàtic tots els números, absolutament tots, són interessants. De fet, està demostrat que tots els números ho són. Vegem-ho.

Imaginem que tenim classificats els nombres entre “interessants” i “no interessants”. Considerarem només els nombres positius, ja que el signe no intervé en el seu hipotètic interès. D’entre tots els nombres “no interessants”, sigui “p” el menor de tots ells. Pel fet de ser “p” el “no interessant” més petit, aquest ja esdevé “interessant”. En conseqüència “p” és interessant.

Podem continuar aquest raonament recursivament fins arribar a la conclusió que els nombres “no interessants” no existeixen. QED