dissabte, 22 de gener de 2011

Me'n recordo (XXXII)


Em recordo del sentiment de ritual d’iniciació amb el que vaig mastegar el meu primer xiclet: un Bazoka rosa de tres pisos.

18 comentaris:

  1. Uf, m'ha vingut una alenada de Bazoka a la boca! Això sí que és un record quan les llaminadures anaven més que escasses...

    ResponElimina
  2. Galde, ho fas sonar com "Amor en tiempos revueltos"! Crec que tots dos vam néixer despres de les cartilles de racionament.

    ResponElimina
  3. Me'n recordo de les bufes intensament roses que feia. De vegades, amb dos xiclets, aconseguia globus. Però el grans em dèien que parés, que era ordinari aquell bufar i estirar gomes i em limitava a mastegar-lo fins que ja no hi havia moros a la costa.

    ResponElimina
  4. uns globus tan grossos que quan rebentaven em deixaven les ulleres folrades d'un enganxifós tel rosa!

    ResponElimina
  5. Ui! Quin record! Jo recordo aquests Bazookas, i unes boles de xiclet, de colors, que venien unes màquines molt "pop" a les andanes del metro. Segurament incomplien totes les normes higièniques actuals però mira, amb quin delit intruduïa una pesseta per la ranura... I sempre resava perquè em caigués la bola groga.

    ResponElimina
  6. Fabricats al barri de Sant Antoni, per cert, a Can Tardà, avui hi ha una placeta dedicada a Càndida Pérez, cupletista i una biblioteca.

    http://balcopoblesec.blogspot.com/search?q=Tard%C3%A0

    ResponElimina
  7. Jo no els recordo. Però reconec la sensació que expliques. Jo en recordo uns que es deien Boomerang però aquests fan pinta de no deixar ni tancar la boca que és, evidentment, la gràcia de l'assumpte. Salut!

    ResponElimina
  8. Com ningú ha esmentat els micro-tbos de Bazoka Joe que envoltaven el xiclet poso en dubte que l'haguéssiu tastat. Per a nenes hi havia el xiclet "Nina" -que regalava vestidets- i eren considerables les discussions sobre si era millor el Bazoka o el Dunkin.

    ResponElimina
  9. Girben, jo recordo el micro tbo's del Bazooka ( que per cert els recordo com Bazooka Joe. També recordo els Nina, amb els vestidets però aquells eren planets com un petit totxo amb una escletxa al mig. Oh! si. Però aquells tres pisos del Bazooka! Eren tan grossos i densos... recordo la sensació d'haver de mastegar molt fins a fer-ne xiclet...

    ResponElimina
  10. arxiprohibit a casa, després d'un episodi tòrrid entre el bazooka i les meves trenes ;)

    ResponElimina
  11. Sí, i quin envolcall tan preciós!
    No sé si és cosa meva, però, era un xiclet molt dur o és que jo tenia poca força a les mandíbules?

    ResponElimina
  12. Ho sento, pero jo aixó nomes ho se dir en castellá: Eran más duros que un canto.

    ResponElimina
  13. Douglas, de tota la vida, paquetet verd de cinc, com si fossin cigarrets. No hi havia color, que el Bazooka es com si ara fos del DIA

    ResponElimina
  14. Jo d'aquests no m'enrecordo. Només record els bang-bang i el difícil que era al principi mastegar-los.

    ResponElimina
  15. Y dura cuanto quieres! De quantes experiències a la vida es pot dir el mateix.

    ResponElimina
  16. Els Bazoka feien els millors globus, però efectivament eren durs com una mala cosa (i les històries de Bazoka Joe eren una bírria).
    La meva germana Susanna potser encara conserva un àlbum amb la col·lecció de vestidets del Nina ("Historia del vestido" o una cosa per l'estil). Era un xiclet de nenes però feies cultureta.
    Sobre els xiclets de bola de les parades d'autobús circulaven algunes llegendes negres: ni tastar-los.
    Jo preferia els Dunkin perquè duien algun regalet dins el sobre: figuretes de plàstic amb què l'Allau feia els seus primers passos com a fabulador, davant d'uns embadalits germanets petits.

    ResponElimina
  17. Aquest cap de setmana, quan el Jordi (en Girbén) va veure la meva col·lecció de cromos del Barça amb en Martí Filosia i companyia em va dir "no tindràs pas cromos de Bazooka Joe?". Recordava que n'havia tingut i n'he fet una recerca. Finalment els he trobat! però no eren Bazooka Joe sinó la competència: Dubble Bubble. Aquí en podeu veure una mostra. Suposo que molts també els recordareu.

    ResponElimina
  18. Moltes gràcies, Jordi, i tant que me'n recordo!

    ResponElimina