diumenge, 16 de gener de 2011

Temporada Mariscal

A l’espera de l’estrena de “Chico y Rita”, la pel·lícula de Fernando Trueba i Javier Mariscal, anunciada pel 25 de febrer, els Reis em van dur la seva versió en format de novel·la gràfica editada per Sins Entido. 216 pàgines d’imatges càlides i bigarrades, plenes d’encant. Segurament és una obra més de l’estudi que del propi dissenyador, però tot i això el seu estil és ben reconeixible. La història d’amor entre una cantant i un pianista cubans a mitjans del segle XX és absolutament convencional en el seu desenvolupament i em pregunto si calia que un novel·lista com Ignacio Martínez de Pisón intervingués en el guió, però és una bona excusa per passejar-se pels carrers i els tuguris de l’Havana, Nova York i París. Visualment deliciosa, però un relat tan musical com aquest demana a crits que l’acompanyi una banda sonora a l’alçada. Espero que el film, amb l’ajuda de Dizzy Gillespie, Nat King Cole i Bebo Valdés arrodoneixi el bon efecte inicial.

I ja posat, us recordo que fins a final de mes es pot visitar l’exposició gratuïta “Mariscal a la Pedrera” on es mostren 40 anys de treballs del polifacètic artista valencià: disseny gràfic, il·lustració, pintura, tipografies, mobiliari, parament de la llar, tèxtils, joguines… El muntatge és molt divertit i recomanable per anar amb les criatures.

Sempre he pensat que Mariscal de petit devia de caure en una marmita plena d’algun producte lisèrgic. El cert és que les seves creacions comuniquen un bon rotllo gairebé universal amb el que és difícil no connectar. Ara, millor si no obre la boqueta.

10 comentaris:

  1. Em va resultar molt sorprenent quan vaig visitar l'exposició ja que visitàvem la Pedrera i els alumnes no havien sentit a parlar mai del Mariscal!

    Van néixer el 1994!

    ResponElimina
  2. Galde, començo a sentir-me deixeble de les coves d'Altamira.

    ResponElimina
  3. m'agraden aquests dibuixos, són d'aquells de "passar-t'hi estones" :)

    ResponElimina
  4. Diuen les males llengües que Mariscal ja només "supervisa" la feina del seu estudi, un cop el té entrenat a dibuixar com ell. Ha de ser fantàstic poder viure així, i passar a signar al final. Fa poc el vaig veure en un documental sobre els antics fundadors del Víbora i efectivament se li notava el passat lisèrgic, aquelles divagacions caòtiques que giraven sobre el sexe i les drogues, i les festes al pis del Born.

    ResponElimina
  5. Sí, Clídice, són pleníssims de detalls (suposo que ben documentats).

    ResponElimina
  6. Lluís, encara que es limiti simplement a supervisar trobo que la seva manera de fer encara conserva bona part de la seva frescor.

    ResponElimina
  7. Mariscal fa anys que no afaga un llapis... ni per vendre-li a Bancaixa la seua mascota.

    Per sort, és un valencià que us heu quedat allà dalt. El proper que siga Camps, plis.

    ResponElimina
  8. Rasoir, potser millor us aniria si tots els valencians fossin com en Mariscal.

    ResponElimina
  9. Realment genials aquests dibuixos.

    Estic d'acord amb que millor que no obri la boca, però!

    ResponElimina
  10. Sí, Tirant, ara caldrà veure com es mouen.

    ResponElimina