Foto de xesc vista a Flickr
Dèiem ahir (o així ho sembla ara) que s’acostava una temporada d’intensa activitat lúdico-sentimental, la qual durant un mes i escaig no deixaria ningú indemne. La perspectiva es preveia tan embafadora com un massapà fet de bons propòsits i de nadales sintetitzades i, malgrat tot, ha passat més de pressa del que pensàvem i es diria que hem sobreviscut sencers.
Em veig com el nàufrag que arriba a una platja i troba, escampats al trencant o sobre la sorra, embalums, baguls, fardells i paquets, restes de l’equipatge amb els que haurà de conviure a partir d’ara. Objectes. En realitat no necessito aquests objectes fútils i redundants i abjectes. Cada dia em cal menys per viure i tota aquesta quincalla ja la conec prou: l’he tastada, la tinc emmagatzemada en armaris, calaixos i altells, en tinc suficients provisions pel que pugui quedar i encara en sobrarà perquè la llencin a les escombraries els hereus.
Demà serà dilluns i, com qui torna de la batalla, exhaust, engripat, potser tocat de l’estómac, faré una excepció i donaré la benvinguda a aquest concepte escassament engrescador i tan poc fiable que sovint anomenem “normalitat”. De vegades el meu mal no vol tant de soroll.
Em veig com el nàufrag que arriba a una platja i troba, escampats al trencant o sobre la sorra, embalums, baguls, fardells i paquets, restes de l’equipatge amb els que haurà de conviure a partir d’ara. Objectes. En realitat no necessito aquests objectes fútils i redundants i abjectes. Cada dia em cal menys per viure i tota aquesta quincalla ja la conec prou: l’he tastada, la tinc emmagatzemada en armaris, calaixos i altells, en tinc suficients provisions pel que pugui quedar i encara en sobrarà perquè la llencin a les escombraries els hereus.
Demà serà dilluns i, com qui torna de la batalla, exhaust, engripat, potser tocat de l’estómac, faré una excepció i donaré la benvinguda a aquest concepte escassament engrescador i tan poc fiable que sovint anomenem “normalitat”. De vegades el meu mal no vol tant de soroll.
No sé si ho saps però t'ha sortit un poema, un bell poema. No és el primer que et detecto i espero que no sigui l'últim.
ResponEliminaBenvolent Glòria, ni jo mateix m'entenc. Més que poesia, crec que això és un subproducte d'una gastritis.
ResponEliminaM'agrada la normalitat, però en cap cas menyspreo la anormalitat... és clar que una gastritis...
ResponEliminaQuan més gran em faig més m'agrada la mediocre normalitat, la veritat.
ResponEliminaL'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaUn arrosset de malalt, per fi una menja pura;
ResponEliminaunes humils herbetes, mª Lluïsa o verbena;
recloure's dins la boirina perfumada d'uns bafs;
ha arribat l'hora de la plaent senzillesa.
En aquest text (segurament dels millors que t'he vist darrerament) hi he trobat un regust de Gil de Biedma.
ResponEliminaTranquil·litat i algun estomacal, benvinguda la normalitat si la pots heure :)
ResponEliminaPer la part que ens toca a la família Vitòria ja sap, d'enmagatzemar-ho res!! Apressa cap a dins!!
ResponEliminaJo no sé si els Urbach tenim dret a heretar, però per a mi voldria aquell Pony Mimitos que et vas comprar l'octubre passat!!
ResponEliminaPere, per no dramatitzar, deixem-ho en mal de panxa.
ResponEliminaJúlia, pot semblar conservador, però jo també començo a ser adepte a allò de "virgensita, que me quede como estoy!".
ResponEliminaGirbén, jo ja vaig començar la dieta d'arròs i camamilla el dimarts passat...
ResponEliminaLluís, "Diario del artista seriamente empachado".
ResponEliminaClídice, avui tranquil·litat: no voldria res més ara.
ResponEliminaÀgueda, és que això dels Vitòria és un no parar. Per cert, tinc un oli de les seves terres que ha estat l'èxit gastronòmic de les Festes.
ResponEliminaMatilde, la tiara de maragdes encara, però el Pony Mimitos està sol·licitadíssim.
ResponEliminaMmmm...! Quina bella paràfrasi del Gil!
ResponEliminaJo no he pogut tenir aquest moment de relax que demanes després de la voràgine familiar. Una altra vegada la família però amb altres problemes... :-(
ResponEliminaGalde, quanta més família, els problemes augmenten exponencialment. Que no sigui res!
ResponEliminaI el que és gairebé pitjor de tot: els tres o quatre quilets de més que se m'han possat a la panxa i que ja serà molt difícil de reduïr.
ResponEliminaSi és que cada anay és el mateix... i no n'aprenem!
Ara com si res, et recitaré un mantra que li he pres a la Clídice, (espero que a ella no li sàpiga greu): "la disciplina és bona, la rutina és calma".
ResponEliminaSí! Benvinguda la normalitat! :-)
La imatge del nàufrag envoltat d'estris perfectament inútils és d'una plasticitat difícil de superar. I no serà que no es veiés a venir, que anaven maldades... Doncs au, tornem-hi que no ha estat res, i qui dia passa any empeny.
ResponEliminaMax, i el propòsit de tornar al gimnàs on queda?
ResponEliminaLa disciplina és bona, la rutina és calma, la disciplina és bona, la rutina és calma, la disciplina és bona, la rutina és calma...
ResponEliminaCarme, ja em vaig retrobant.
A empènyer, doncs, Brian, i que hi hagi salut!
ResponEliminaAllau, hem de buscar la normalitat excepcional!
ResponEliminaUn bon propòsit, tirant!
ResponElimina