dimecres, 5 de gener de 2011

Un món de metros: Nagoya


El primer tram va ser obert el 1957

170 quilòmetres de vies i 124 estacions

Aquest malson potser encantarà la Clídice. La resta dels mortals optarem pel mal de cap.

24 comentaris:

  1. Ha, ha... ahir parlant amb una amiga de Sevilla deia que només tenien una línia i set parades... segur que aquí s'angoixa!

    A veure si poses el de Sevilla que serà més relaxat!

    ResponElimina
  2. Quin malson! A més, els vagons deuen anar plens com un ou, suposo (ja ho sé, acabo de fer servir el típic tòpic del qui només coneix el Japó pel que n'ha vist a la tele).

    ResponElimina
  3. Ara en Factor X no comprendrà perquè, de sobte, insisteixo en anar a Nagoya. Aquest plànol i un equip de supervivència i riu-te'n dels programes aquests d'aventura! Jo això ho vull comprovar en directe, quin adrenalinassu!

    ResponElimina
  4. D'acord amb la Clidice: cal un reality al metro de Nagoya. I un canal 24 hores per fer el seguiment.

    ResponElimina
  5. uff!, malgrat que el meu germà insisteix en que tot és senzill de viure al Japó, i cada cop que hi vas, encara més, em sembla que en veure el planell i considerant que tinc l'orientació d'un talp, prefereixo buscar en Doraemon un cop hagi aterrat i manllevar-li el casquet volador.

    ResponElimina
  6. Sou un exagerats, per quatre línies de no res...
    L'únic problema deuen ser les grafies nipones, per la resta, rai!

    ResponElimina
  7. He fet una provatura amb el traductor: poso el japo>català, escric "Tsurumai" (per la Tsurumai line de mapa), em diu: vols dir 鶴舞?... Sí!
    I m'ho tradueix: 鶴舞 = Tsurumai!

    ResponElimina
  8. Un escoli al meu comentari.
    L'Anna m'explica com, a la parada de metro de la Barceloneta, es troba amb una parella de turistes xinesos que l'intercepta amb gest interrogatiu tot mostrant-li un pareret on hi havia escrit BARCELONETA, així, amb unes lletres de pal que ells no sabien veure iguals.

    ResponElimina
  9. Galde, segueixo un ordre de publicació més o menys històric-jeràrquic, o sigui que a Sevilla encara li queden uns quants mesos per aparèixer.

    ResponElimina
  10. David, per experiència et diré que no sempre van com un ou. Deu ser només a les hores punta.

    ResponElimina
  11. Glòria, mira que m'agraden els mapes, però aquest no sabria com prendre-me'l: l'has definit molt bé.

    ResponElimina
  12. Sí, Rasoir, i que tots els participants siguin de Móstoles, com a mínim...

    ResponElimina
  13. Wanderlust, de debò, no és tan complicat. Més difícil et serà trobar en Doraemon.

    ResponElimina
  14. Eulàlia, si t'hi fixes, està transcrit en caràcters occidentals, o sigui que està gairebé tirat.

    ResponElimina
  15. I què t'esperaves, Girbén? A veure com li tradueixes a un japonès Verdaguer, Sagrera o Fontana...

    ResponElimina
  16. No sé el perquè, però últimament els mapes de metro em recorden les cortines de bany.

    ResponElimina
  17. Un tòpic diu que els mestres de primària som gent de poca cultura, i jo no ho creia. Però avui he descobert que sí. No sabia que existís una ciutat amb el nom de Nagoya. És probable que demà passat ja ho hagi oblidat.

    ResponElimina
  18. Per no parlar, Lluís, de les metròpolis xineses de les quals tampoc en sabem res.

    ResponElimina
  19. Allau, ¿qué hizo mal Harry Beck?

    ResponElimina
  20. Alastair, de momento, no ocuparse del mapa del metro de Nagoya.

    ResponElimina