diumenge, 2 de gener de 2011

Montaigne?


“Tan discípulo de Montaigne es quien se explaya sobre sí mismo en un blog como lo fue Stefan Zweig al final de su vida, en 1942, al filo del suicidio, recién huido de una Europa todavía más tenebrosa y sanguinaria que aquella en la que Montaigne se había esforzado en preservar lo que también entonces parecía destinado a extinguirse: el gusto de vivir, la curiosidad por lo distinto, el asombro respetuoso hacia la variedad de lo real, hacia la sagrada integridad humana”.
Antonio Muñoz Molina

Els propòsits de cap d’any cal escollir-los amb una ambició força moderada, que tampoc és qüestió que et caigui la cara de vergonya abans no acabi el mes de gener. Penso que, per edat i per inclinació, potser serà hora de començar a llegir Michel de Montaigne, patró oficiós dels blocaires. No em sembla el pitjor dels propòsits per estrenar el 2011.

29 comentaris:

  1. Sens dubte, sens dubte, si em puc prendre la llibertat del comentari. Hi ha una italiana de Castelló (o viceversa) que s'ho estava pensant, també.

    ResponElimina
  2. Jesús, si la castellonenca en terra infidel m'acompanya, ja no em queda cap dubte. Ara, cal esperar en la bona voluntat dels Reis. No parlo dels "campetxanos" de Madrid, sinó dels màgics de l'Orient.

    I que tinguis un profitós 2011!

    ResponElimina
  3. Dec estar espès. . .
    He fet un bon comentari... i s'ha esvaït.
    Hi torno... no aconseguiran que m'arronsi.
    Mai oblidaré l'estol de muricecs frenètics que s'enfilaven, escales amunt, per la torratxa del castell del Montaigne... Ni la post on cagava, ni la breu estanda al mateix seient on ell escrivia que vaig gosar...
    Gola avall ens vam fotre unes cerimonials ampolles dels vinyets de Montaigne, com si fossin un impossible màgic beuratge ...

    I de tots els beuratges d'un grau elevat ningú conec que en sàpiga més que el Kasper Toeplitz, l'eteri baixista-estibador polonès. L'Emma, la seva ocasional companya i representant, em va explicar que, al mateix castell de Montaigne, havia traduït -com a filòloga- Montaigne al francès, al francès actual.

    ResponElimina
  4. Molt bon propòsit! Un dels meus és rellegir-lo perquè aquesta és la qüestió amb Montaigne: que no se'l pot llegir un cop i ja està.
    Salut!

    ResponElimina
  5. Em sembla un propòsit fantàstic. I si em permets, t'acompanyaré, que el faig esperar des de sant jordi 2008, colgat a la pila real dels pendents de llegir.
    Comença genial: Ací tens, lector, un llibre de bona fe . Som-hi, doncs!!

    ResponElimina
  6. M'agrada saber que compartirem lectura, atès com Montaigne sempre ocupa el seu lloc al faristol de casa :) I recordo amb plaer l'apunt del Girbén :) Uns propòsits molt lloables.

    ResponElimina
  7. Hauré de reendreçar l'ordre de lectures i ves que no pugi al capdamunt, en Montaigne.
    Fem un club de lectura? Ai no, que ja n'hi ha un de molt sonat, a la catosfera...

    ResponElimina
  8. Girbén, sóc poc de fetitxes (i encara menys si hi intervenen muricecs), penso conformar-me amb la lletra impresa.

    ResponElimina
  9. David, si l'has de rellegir, ja tens part de la feina feta (apart que no hi ha millor recomanació per conèixer un escriptor que les seves possibilitats de relectura).

    ResponElimina
  10. Matilde, el tens a la pila des del 2008? Això ja és mala fe :)

    ResponElimina
  11. Clídice, espero que no el llegeixis per imposicions acadèmiques de la UOC, seria ben trist...

    ResponElimina
  12. Eulàlia, i no és tota la catosfera un hiperclub de lectura? De segur alguna cosa en sortirà, que del que es llegeix es cria.

    ResponElimina
  13. Ui no Allau! més aviat ha estat per allò que la cabra sempre tira a la Montaigne ;) vicis privats. Hola, em dic Clídice i llegeixo Montaigne. T'estimem Clídice! huis huis huis. Ups! encara no se m'ha passat, ja se sap, la conga puja molt :D

    ResponElimina
  14. Allau, fetitxista ho era la colla d'insòlites brasileres que vam trobar al Castell, vingudes expressament!!!
    Si vas seguint el curs del Dordonya, poc després de Bergerac passaràs pel costat de Montaigne. Tu també t'hi hauries aturat.

    ResponElimina
  15. Girbén, si hi passava, certament. Ara, no gosaria sollar la il·lustre cadira.

    ResponElimina
  16. Bon dia!
    Montaigne, Si!
    La amiga kalamar m’ha deixat un enllaç a aquest blog que no coneixia (perdó) com a comentari a l’apunt que he fet al meu per el Cap d’any, i que crec que coincideix amb amb l’esperit del teu. El fragment d’en Muñoz Molina casi m’ha emocionat perquè diu molt be qui era Montaigne, del que soc un devot, anava dir admirador però em considero amic, i qui l’hagi llegit m’entendrà. Tant, que no fa gaire vaig inaugurar el meu petit però ample blog amb “Los Ensayos” , i d’aquí l’avís de la maquíssima kalamar.
    Per si algú vol llegir el “meu” Montaigne:
    http://anchaesmicasa.wordpress.com/2010/10/09/los-ensayos/

    Ara veig que ets l’Allau que comenta a In Fernem. Aquets dies vaig de corcoll per culpa d’una historia del blog que acabarà amb mi, però si no es així, mes endavant passaré per aquí, i potser també emprenyaré una mica si m’ho permets.

    ResponElimina
  17. Benvingut, José Luis! Els amics de Montaigne han de ser amics meus (encara que sigui per imperatius del meu pla quinquenal). Emprenya tot el que vulguis, que per això hi som. Passo a llegir el "teu" Montaigne.

    ResponElimina
  18. "Michel de Montaigne, patró oficiós dels blocaires" Sigui de qui sigui, la idea es boníssima. I si es teva, apart de altres possibles motius, ja tens un lloc a la Historia.

    ResponElimina
  19. Algun títol en particular pels verges del tema Montaignyenc?

    ResponElimina
  20. jo, propòsit del 2011, m'estrenaré amb els Assaigs, i espero Allau o JL, que preparareu una trobada montaignera

    ResponElimina
  21. Així que pèrfidament abandones l'Albió per anar a raure a l'Occitània... C'est magnifique.

    ResponElimina
  22. El millor per iniciar un any és no fer-se cap propòsit i deixar que el transcurs de l'any et porti el que calgui i intentant redreçar les sendes que no ens agraden. És la millor manera, per a mi, de sobreviure!

    ResponElimina
  23. No, José Luis, la idea és del Muñoz Molina: "Tan discípulo de Montaigne es quien se explaya sobre sí mismo en un blog..."

    ResponElimina
  24. Wanderlust, la gran obra de Montaigne són els seus Assaigs. Et recomano seguir l'enllaç que ha deixat en José Luis per obtenir una bona introducció.

    ResponElimina
  25. Kalamar, i jo que sempre havia pensat que era poc "muntanyero"...

    ResponElimina
  26. Ep, Puigmalet, no confonguem: no penso encetar una nova sèrie, només és un propòsit de lectura.

    ResponElimina
  27. Galde, en principi estic d'acord amb tu; però com que aquest propòsit em ve de gust, és fàcil que el compleixi.

    ResponElimina
  28. Ja, pero Molina nomes diu que seriem deixebles i nomenarlo patró sería molt divertit i si la idea s'escampés, segur que arrelava. Yo demanaría copyright (i Montaigne ja es remou al sentir-me)

    ResponElimina