divendres, 23 de març de 2012

Precipucis

El jueu David, mutilat, però poc.

Avui tractarem d’un punt sensible, o sigui que els cors febles faran bé de no continuar llegint i passar directament a l’apunt de demà. El prepuci és, segons el diccionari, un tros de pell que oculta el gland del penis. Amb aquesta breu definició acabaríem amb l’assumpte, si no fos perquè al darrera s’hi amaguen altres coses, en cap cas innocents.

No deu de ser casual que, tant jueus com musulmans, practiquin el ritual de la circumcisió i llevin un tros de carn, aparentment prescindible, als seus infants. El costum, d’entrada, no sembla natural i, si ho penses fredament, és més aviat bèstia; però tampoc condueix la víctima a un carreró sense sortida (altres ablacions tenen efectes molt més nefastos). Déu demana un compromís, necessàriament dolorós, i a canvi ofereix el benefici de pertànyer al seu club, amb promeses de tenir-ho tot pagat a l’altra vida. Tribus de tot el planeta relacionen l’ingrés en el grup o l’entrada a la vida adulta amb alguna cerimònia de mutilació. Sospito que el bateig catòlic, una literal dutxa d’aigua freda, és reminiscent d’arcaics rituals molt més brutals. No aniré més enllà, perquè aquests discursos religiosos em produeixen cada dia més al·lèrgia.

No sempre la circumcisió ve lligada a una pràctica religiosa; també pot ser motivada per un problema de fimosi (del grec φῑμός, “morrió”), que es produeix quan el prepuci no pot retraure’s per deixar el gland al descobert. En aquests casos pot ser aconsellable passar pel quiròfan, prescindint de les faramalles rituals dels shamans de la tribu, tot i que aquesta solució mèdica cada dia és més discutida. Sembla que és rar entre els infants menors de cinc anys trobar alguna dificultat pel descapollament, i malgrat tot fins fa poc era comuna la circumcisió preventiva, especialment als Estats Units, on se li atribuïen beneficis higiènics. Diverses generacions d’americans dels anys 50 i 60 patiren aquest prejudici en carn pròpia.

No sé si amb motiu o sense, jo en vaig ser víctima a la tendra edat de set anys. La meva única visita a la sala d’operacions (i toco fusta i ferro perquè no es repeteixi) em va convertir en una petita celebritat local. Recordo les amigues de la meva mare contemplant encuriosides el xampinyó tumefacte que m’havia crescut entre les cames. Sospito que eren anys de tirar pel dret i ja és tard per demanar responsabilitats.

Els detractors de la circumcisió al·leguen que el gland permanentment al descobert perd sensibilitat, tot i que és difícil mesurar qüestions tan personals com és el plaer obtingut. Mira’t d’una forma més positiva, aquesta suposada insensibilitat podria ser una ajuda pels que pateixen d’ejaculació precoç. Els defensors, en canvi, publiquen de tant en tant estudis on afirmen que els circumcidats som menys propensos a les malalties venèries (o sigui que jo en dec ser l’excepció). Una vegada vaig conèixer un paio que es dolia perquè no l’havien circumcidat de petit: pensava que l’operació afavoria el desenvolupament d’un penis poderós.

Xifres poc rigoroses informen que un 25% dels mascles del planeta estem escapçats. No sé com anirà ara el mercat de valors, però fa uns anys recordo que a l’àmbit de la pornografia gai (especialment la ianqui) s’apreciaven molt més els actors sencers (“uncut”) que els altres, tot i que, si el comediant fa bé la seva feina i està motivat, el prepuci aviat desapareix d’escena.

Això ens duria finalment a qüestions estètiques. Què és més bell un penis en repòs circumcís o recobert de pell fins a la punta? Com que aquest és un bloc seriós, evitaré publicar sengles fotografies perquè els lectors les votin; però si algú vol expressar la seva opinió (apassionada, si fos possible), li estaria molt agraït.

28 comentaris:

  1. Hi puc afegir alguna nota científica si vols. S'ha vist que la circumsició redueix la possibilitat d'infectar-se o transmetre el VIH i el virus del papiloma. I fa només unes setmanes es publicava que també reduïa el risc de càncer de pròstata.

    I la xifra del 25% és absurda si al número de jueus i musulmans hi afegim el d'americans, que molts van "rapats". Una amiga meva, emigrant espanyola a NY, va circumcidar el seu nano perquè no fos el que destaqués (en fi...).

    ResponElimina
    Respostes
    1. Salvador, aquest 25% el vaig treure del llibre que vaig llegir sobre virilitats. A mi també em va semblar baix. Tinc entès que la circumcisió preventiva obligatòria va una mica de baixa als USA.

      Elimina
  2. No sé si hi puc posar passió o no perquè de realitat cadascú en sap la seva i fa difícil comparar sensibilitat, com ja has apuntat tu.

    Jo, com tu, també vaig ser circumcidat. Podia haver estat per raons religioses, però no ho va ser perquè les raons quedaven lluny en l'arbre genealògic. Ho va ser per raons familiars de costum. Va ser als cinc anys i també va ser motiu d'exhibició entre parents i coneguts amb la consegüent vergonya.

    No en tinc cap queixa. Va quedar una cosa polida i no gaire exagerada perquè no va ser una mutilació completa; és a dir, en repòs el gland no queda totalment al descobert. És, per descomptat, higiènic. I trobo que estèticament agradable. Hi ha prepucis molt desenvolupats (i el David de la il·lustració trobo que ho és molt) que trobo que fan lleig.

    Pel que a la funcionalitat, m'hi trobo bé i no en tinc cap queixa. I mai he tingut cap malaltia venèria; i mira que, per edat, m'ha tocat fer moltes "burrades".

    ResponElimina
    Respostes
    1. Enric, se suposa que la del David és una circumcisió molt discreta, gairebé de compromís. I gràcies per compartir experiències íntimes.

      Elimina
  3. Respostes
    1. Francesc, encara resultarà que som majoria.

      Elimina
  4. No tinc opinió, sóc incapaç de contemplar el tema sense fer referència a la resta del conjunt.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Júlia, si es tractés d'unes mans o d'uns ulls potser no necessitaries visions tan generalistes.

      Elimina
  5. Com oblidar aquell "taparrabos" de gassa i cotó que la infermera t'arrancava sense miraments per a untar-te l'estri tumefacte amb pomada...
    Sembla ser que el "Bienvenido Mister Marshall" també va americanitzar genitalment a la nostra generació; i això que feia quatre dies jueus i moros eren éssers indesitjables.
    Em consta que ara els metges, si detecten algun petit problema de descapullament, recomanen que els nois s'entretinguin a resoldre'l manualment a base de constants exercicis fent lliscar la cosa amunt i avall. No cal dir amb quines ganes es lliuren al plaent tractament.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, Girbén, ara fins i tot des de l'escola s'afavoreixen els treballs manuals.

      Elimina
  6. També abans es treien les amígdales a la mínima, i al lot hi entraven també les plantilles per peus plans, tot molt limitat ara. Per el que fa a la estètica, hi ha dos tipus d’intervenció: rapida, bestia, tot a la aire, i curosa, llarga, “estètica” que deixa tapadeta la punta. Las casolanes son sempre de les primeres; les de quiròfan de vegades també...

    ResponElimina
    Respostes
    1. José Luis, jo també vaig pensar que extirpar les amígdales havia passat una mica de moda. Ara el que s'estila és l'ortodòncia.

      Elimina
  7. Jo em vaig fer circumcidar ja de gran, quasi amb vint anys, perquè patia fimosi, després de comprovar repetidament, també en contra d'una creença bastant estesa, que el problema no només no s'arregla sinó que s'hi afegeix una molèstia innecessària, a base de descapollaments forçats. Segurament per això (perquè ho vaig fer de gran i per decisió pròpia) mai se'm va ocórrer establir cap similitud, ni pròxima ni remota, entre la circumcisió per motius terapèutic-profilactics i la ritual.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Brian, no pretenia identificar l'una i l'altra, només apuntar que en alguns casos la profilàctica tenia quelcom de supersticiós.

      Elimina
  8. A les mares, els pediatres ens recomanaven usar vaselina per anar obrint el capoll dels nens des de petits i evitar l'operació. Si hi és, la pell, suposo que fa de protecció, oi?
    Estèticament, la gavardina té la gràcia d'amagar la resta, però no ho sé, opino com la Júlia.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, Kalamar, suposo que la pell existeix com a protecció i deu tenir algun sentit evolucionista, tot i que ja veus que no és vital la seva presència.

      Elimina
  9. A casa, de quatre tites, només una d'escapçada, per prescripció facultativa. Amb franquesa, no he estat mai especialment admiradora de cap tipus específic d'aquest adminicle. El trobo interessant per a certs menesters, però ni forma ni tamany no m'han cridat mai l'atenció. Bé, si, massa gros em fa pànic i l'envejo a l'hora d'anar a la muntanya, és tan fantàstic això de poder fer pipí dret!

    ResponElimina
    Respostes
    1. A la muntanya va molt bé, dins de la llar moderna requereix més punteria.

      Elimina
  10. Uf, quina pregunta tan difícil. Jo diria que, en general, és més bell un penis en acció. Em perd l'estètica!

    [ei, posats a caure pel precipuci, m'agradaria molt un apunt sobre depilació de baixos (unisex, si pogués ser) i, si nos fos molt demanar, un estudi com déu mana sobre els parrussos de les japoneses, que m'han dit que no has vist mai un bosc tan espès. Com que mai no parlem d'aquestes coses, doncs, mira, aprofito l'avinentesa]

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ai, Matilde, que la depilació de baixos i els parrussos en general són per a mi un món desconegut. A veure si algun amable lector fa seva la proposta.

      Elimina
    2. Matilde, et prenc la paraula. No sé com ho faré per encaixar-ho en el meu bloc, però hi pensaré.

      És un tema que em "motiva" especialment. I ara que no som en horari infantil, et diré que se'm fa la boca aigua.

      Elimina
    3. Enric, si et motiva, no deixis perdre l'ocasió.

      Elimina
  11. Veient el títol he pensat que havia aterrat, per error, al disseccionari. Un cop llegit l'apunt (i els comentaris), m'ha fet sentir nen antic: fimosi i amígdales, sóc un clàssic.

    ResponElimina
  12. Encara haurem de posar un símbol a la capçalera dels blocs masculins on s'especifiqui si el seu gestor està descapollat o no. Vinga, sumeu-m'hi al gremi! A mi em van operar conjuntament amb dos dels meus germans. Suposo que pel preu de tres els devien fer descompte...

    Sobre el tema quan fa anys vaig ser a Istambul vaig coincidir amb la festa de la circumscició. Tot de nens vestits de prínceps s'adreçaven cap a una gran plaça d'on se sentia una gran xivarri de música turca. Una gran estesa de llits amb matalassos omplien els espais de gestpa del parc i d'alt d'una tarima anaven passant els nens mentre que l'imam o ves a saber qui els anava circumcidant en sèrie... De la tarima al llit amb la família i anar fent. Encara estic impressionat!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Galde, vista l'estadística, més aviat hauran d'avisar els blocaires que romanguin "sencers", si és que en queda algun.

      He vist alguna foto d'aquestes cerimònies i no he pogut evitar pensar que el vailet es dirigeix a l'escorxador ben enganyat.

      Elimina
  13. Jo ho tinc tot ben íntegre, i això que de petit tenia el meu trauma per no haver estat escapçat.
    De grandet vaig anar aprenent a vestir i desvestir-me tot solet, ara caputxa, ara que em toqui l'aire, i trobo que anant sempre a l'aire té la seva gràcia, però en cas de fer molt fred....
    Allau feia temps que no deixava cap comentari i mira on m'he hagut de retratar.
    Una abraçada

    ResponElimina
    Respostes
    1. Cuida't, Joaquim, que ja veus que estàs en minoria.

      Elimina