dimarts, 8 de maig de 2012

Dies sense fum (3)

(30/4/2012) El moment en el qual més trobo a faltar la cigarreta és quan escric. Per què associem l’acte creatiu amb el tabac? Una pausa, un moment de falta d’inspiració, un discurs que no acabava de travar-se convidaven a un xut de nicotina. Res no ho pot substituir i ara els textos se’m travessen com una espina que t’has empassat sense voler. Escric lentament tot avançant sobre el pedregar; em pregunto quan recuperaré la fluïdesa.

(2/5/2012) Disculpeu la generalització, però a les senyores us encanta donar consells i sempre en teniu un a punt de ser utilitzat com a projectil persuasiu quan arriben aquests casos. En Josep, que treballa en un ecosistema eminentment femení, en va ple aquests dies. De consells per deixar de fumar, evidentment (no, no li està resultant fàcil). Que si ho ha fet de la pitjor manera possible, perquè si no disposes d’una crossa terapèutica, fracassaràs quan apareguin els primers embats del “mono”. Que si els xiclets de nicotina o l’acupuntura. Que si el Champix va molt bé, però que el fet que un camió atropelli el teu xicot afavoreix la recaiguda en els vells hàbits…

Totes aquestes opinions parcials, que alimenten tants llibres d’autoajuda, semblen ignorar la diversitat humana i s’han de prendre amb considerables dosis d’escepticisme. L’únic que puc afirmar és que la labilitat de les dietes per aprimar-se confirma la seva manca de base científica i que, allà on es trobin tres dones i un problema, no passaran dos segons abans que una d’elles mencioni l’homeopatia.

(4/5/2012) Em sobren els cendrers. Miro d’amagar-los, però ja no em caben als calaixos. Només deixaré a la vista el marroquí d’argila de la cuina, on deixem els llumins després d’encendre els fogons. Què fer del calaix ple d’encenedors amb els que els estancs havien estat premiant la meva fidelitat durant els darrers mesos? En dec tenir vint o trenta; però és un objecte que fa de mal regalar: sembla que estiguis subvencionant el tabaquisme aliè.

(7/5/2012) Es nota que estic irritable i d’un humor tirant a pèssim?
 
L’apunt del dilluns, que tan amorosament havia preparat, va revelar-se mal documentat a l’últim moment i, com que vam anar al concert de The Magnetic Fields al Club Apolo, no vaig tenir temps ni ganes d’improvisar-ne un altre. Encara avui, m’escudo en aquest diari d’abstinència. A veure si demà poso fil a l’agulla i escric sobre les darreres lectures (Auslander, Vargas Llosa, Pratchett…) I sobre la Castafiore, evidentment.

14 comentaris:

  1. Fa de mal llegir-te i de mal parlar-te. De fet, tinc poques coses a dir-te. Però ho faig... encara que només sigui per fer-te companyia.

    Això d'escriure i fumar... L'altre dia en parlàvem. Suposo, no ho sé, que hi haurà un moment que no et caldrà. A banda de la relació que estableixes tu, diuen que la nicotina ajuda a l'activitat mental.

    Digues-li al Josep que ja li val! Com és possible que no s'adonés que no fumaves?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Enric, potser que cremi unes barretes d'incens, a veure si el fum m'inspira. O si no hauré de buscar un altre ritual alternatiu.

      Elimina
  2. El meu futur(?), que és el teu present, em fa patir.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tranquil, Miquel, diu que això només és el primer any ;p

      Elimina
  3. potser perquè a casa mai hem fumat dins, quan fumava i escribia, sortia a fora al safareig a fumar, o al balco a l'estiu, però a l'hora d'escriure no recrdo haver fumat mai.

    ResponElimina
    Respostes
    1. És curiós, Francesc, que no fumessiu mai dins, però ja veus que us vau estalviar problemes suplementaris.

      Elimina
  4. Per casualitat (ha! jo ja fa dies que no hi crec en això de les casualitats) acabo de llegir una entrevista a Juan Marsé feta per l'Enric González, aquí :

    -¿Te costó mucho dejar el tabaco?

    Me costó tres días. Durante esos tres días no pude hacer absolutamente nada, porque tienes el cigarrillo tan vinculado al trabajo que se te va la gestualidad. Me sentaba a trabajar y la mano se me iba en busca del cigarrillo en el cenicero. No tuve más remedio que esperar. Me dediqué a leer.

    Dit així, tres dies semblen ben poca cosa. Però llavors he recordat la saviesa de la senyora Parèmies, ja saps, que la vida només en són quatre, i se m'ha fet llarg.

    I pel que fa als encenedors, no els llencessis, que m'he fet sòcia d'una protectora i estic disposada a acollir-te'ls.
    Coratge, Allau.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Matilde, ja l'havia llegida, i sense voler comparar-me amb en Marsé, crec que me n'estic sortint millor. Els encenedors te'ls guardo, si en Josep no els necessita.

      Elimina
  5. Coratge i ni cas de les dones, l'autoajuda i l'homeopatia. A pèl és com fem les coses els homes de debò, tu i jo ;)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Clídice, de com fan les coses els homes de debò no responc.

      Elimina
  6. Els consells "semblen ignorar la diversitat humana", no estàs tan espès. La nicotina afavoreix la concentració i per tant quan escrius es quan mes fumes, amb la qual cosa ara la trobes a faltar doblement, per l’hàbit i per concentrar-te. Això sol ser breu.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies pel consol, amic; afortunadament la "diversitat humana" ens unifica per la via del metabolisme.

      Elimina
  7. De tota la vida que se'ns aconsellava fumar " Cuando vayas a cagar / lleva el cigarro encendido: / cagarás y fumarás / y estarás más divertido / zas, zas."
    I ara té, cagant igual però sense fum, com no sigui el corporal...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ja és cert, Olga, que es perceben millor TOTES les olors.

      Elimina