dimarts, 22 maig de 2012

Low Tech


Els dies que ens llevem optimistes hem de reconèixer que en vida nostra hem presenciat l’aparició (i de vegades subseqüent extinció) de múltiples invencions tecnològiques que han revolucionat en diversa mesura la nostra relació amb el món. Podria improvisar ara un “dimoni de les llistes” on incloure la fotocopiadora, el velcro, el mòbil, l’Actimel, el comandament a distància, la Nespresso, els implants dentals, els editors de textos, la targeta de crèdit, la fotografia digital, els caixers automàtics, la televisió en color, la Viagra, el moog, el microones o els Sugus de pinya.

Però d’entre totes aquestes grans idees, les que més admiració causen són les més senzilles, aquelles que et fan preguntar com ningú no hi havia pensat abans. Per no allunyar-nos gaire de casa, tots tenim al cap el “motxo” inventat pel riojà senyor Jalón; que mira que més simple no pot ser i què bé que li hauria anat a la meva àvia que es va passar la vida fregant pels pisos, agenollada sobre una mena de coixins, que devien de tenir un nom específic i tot, abans no desapareguessin per obsolets a causa del pal de fregar.

I qui recorda el temps que les maletes no duien rodes? Sembla que els equipatges hagin gaudit sempre d’aquest adminicle que tant facilita el seu transport, però la invenció data d’un ben recent 1987 i fins i tot té un nom propi, el del pilot de Northwest Airlines Robert Plath. Aquest home tan enginyós —que devia d’haver observat molts passatgers arrossegant feixugues maletes, en temps més democràtics que havien vist la desaparició progressiva de la figura del camàlic— no necessità inventar la roda, només li donà un dels usos pel qual havia estat inventada. Posant la maleta en posició vertical, afegint-li dues rodetes i una nansa telescòpica, la d’esforços que ens va estalviar! Llarga memòria doncs a Robert Plath.

I aquest homenatge inesperat a un dels herois anònims del nostre temps, pot semblar que no vingui a tomb, però és que Robert Plath apareix a la pel·lícula de la qual escrivia ahir sota les faccions ja ancianes de Harry Dean Stanton. M’ha fet molta gràcia descobrir que era un personatge històric i no una invenció de Paolo Sorrentino.

I amb aquestes petites epifanies anem tirant.

21 comentaris:

  1. Epifanies que acaben com tristos epitafis.

    No dic que no siguin pràctiques les rodes a les maletes, però mira que arriben a fer soroll!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Enric, caldrà esperar una nova ment privilegiada que solucioni aquest problema.

      Elimina
    2. No s'arreglaria amb unes rodes de goma toveta com als carros* de la compra, gran invent anterior al Plath, oi?
      Jo també les trobo molestes, tinc una estació i un cole al costat de casa!
      *els de casa, no els de súper

      Elimina
    3. Pero els carros de la compra també fan soroll. Almenys el meu en fa!

      Elimina
  2. Una gran ajuda el Sr. Plath. La meva esquena sempre li estarà agraïda.

    ResponElimina
    Respostes
    1. I la meva, Glòria. Per cert, res a veure amb la Sylvia, sembla.

      Elimina
  3. gloria eterna al Senyor Plath i al senyor Actimel

    ResponElimina
    Respostes
    1. No sé, Francesc, al senyor Actimel darrerament li discuteixen els mèrits...

      Elimina
  4. Ay pues ya que lo has mencionado, he de decir que de todos esos inventos el que más feliz me ha hecho es el Sugus de piña... :-)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sufur, me consta que no eres el único.

      Elimina
  5. Veig que tens poca fe en els escriptors, guionistes, directors de cinema que adapten narracions... No hi ha altra satisfacció malèvola que incloure un personatge veritable en una allau d'invencions, i que el lector o l'espectador el trobi, se n'adoni, i dubti de tot... És com Pau de Tars quan va caure del cavall a causa del llamp i de la veu de tro que li deia allò de: "Vanum est vobis contra stimulum calcitrare."

    ResponElimina
    Respostes
    1. Olga, és que aquest el presenten com a personatge històric; per això vaig dubtar.

      Elimina
  6. El motxo em sembla un gran invent que no entenc com no es va inventar abans. De fet, acabo d'entrar a la Wiki i veig que hi ha patents d'artilugis similars el 1893 i el 1953 (en aquest cas de dues dones anomenades Julia), però es deuria popularitzar amb el Jalón... La Sara votaria per l'Actimel (el sugus també té molts punts!).

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gemma Sara, em sembla que el mèrit de l'inventor espanyol és pensar en el conjunt de la galleda, la fregona i l'escorredor.

      Elimina
  7. i els vídeos Beta? tot un hit del vist i no vist! Sugus de pinya forever!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Els vídeos Beta, el làsser-disc i els cartutxos de 8 pistes.

      Elimina
  8. L'invent de les rodetes també l'atribueixen a un altre senyor:

    http://www.viajespasion.com/las-maletas-con-ruedas-cumplen-40-anos.html

    ResponElimina
    Respostes
    1. Pel que llegeixo, potser el que va fer en Plath va ser eliminar dues rodetes i afegir-hi la nansa extensible. Aquests invents simples sempre tenen 25 pares.

      Elimina
  9. Ostres, ara veig que sóc prehistòric. La meva maleta és tipus motxil·la...! Estic fatal!

    ResponElimina