diumenge, 27 de maig del 2012

Dies sense fum (4)

Digui el que digui Aristòtil i tota la filosofia, no hi ha res com el tabac. És la passió de la gent honesta, i qui viu sense tabac no és digne de viure… (Molière, “Don Joan”)
La cita la fa Simon Leys a un article que es titula “Les cigarretes són sublims”. Jo procuro ser més en aquell costat que en aquest, però encara sé apreciar un copet còmplice a l’esquena.
En efecto, los anuncios que la ley ordena imprimir en los paquetes de tabaco y de cigarrillos hacen involuntariamente de eco a un hermosísimo rito antiguo de la iglesia católica: a principios de la Cuaresma, el Miércoles de Ceniza, cuando a cada fiel se le impone en la frente la ceniza bendecida, el cura le dice: “Recuerda que polvo eres y en polvo te convertirás”.
*******
No cabe ninguna duda de que si la brigada antitabaco pudiera conseguir sus fines, no tardaría en transformar el mundo entero en una especie de Ulster tétrico y lunático. Por eso creo que —aunque ahora apenas si fumo ya— cada vez que se me brinda la ocasión, instintivamente opto por la sección de fumadores en los cafés, restaurantes, salas de espera y otros lugares públicos: la compañía es allí más simpática.

19 comentaris:

  1. I els pitjors i més agres solen ser els exfumadors.

    ResponElimina
  2. Faig com el senyor Leys i també estic d'acord amb els que diuen que si el tabac es darrera del 30% de morts, no fumar causarà el 70%, i la tria es clara. Però o has pecat o t’estàs mentalitzant.

    ResponElimina
    Respostes
    1. José Luis, jo he pecat, m'estic mentalitzant i procuro evitar els dogmatismes. Disculpin les molèsties, estic treballant pel meu bé.

      Elimina
  3. Anims, Allau ! Que una cosa és la lluita per a la independència a la nicotina i l'altre tornar-se un amargat. Jo que soc ex-fumadora (o millor dit fumadora no en actiu)des de fa gairebé 9 anys, encara em rebenten els fonamentalismes i les militàncies dels conversos. Pots deixar de fumar (és la TEVA tria) però no cal anar evangelitzant al personal. Els ex-fumadors militants són molt avorrits: estic completament d'acord.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Prometo, Cuinera, que aviat us estalviaré aquesta tabarra; però les cites de Leys i de Molière m'han fet gràcia.

      Elimina
  4. Ara ja no es pot optar per a cap indret simpàtic, llevat de les terrasses del carrer i a veure quant dura.

    Això dels paquets-pecats clama al cel si és que hi ha cel. I m'ha agradat molt la comparació religiosa, s'acaben uns dogmes i te n'amollen de nous, el cas és amargar-te la vida, que ja és prou breu i dolorosa sense predicadors.

    ResponElimina
    Respostes
    1. I encara he escurçat la cita, Júlia, perquè el propi Mozart afirmava que el fet de tenir la mort tan present era la seva millor font de joia de viure.

      Elimina
  5. També m'encanta això que diuen de qualsevol tema 's'ha reduït la mortalitat', que jo sàpiga tothom mor, encara, i no sempre del tot bé ni del tot vell, malgrat haver fet una vida sana i tot això. Allargar la vida no és cap valor veient el que es veu pels geriàtrics amb sales terminals.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Júlia, no acabaríem mai la discussió: hi ha qui opina que els fumadors, al contrari que els ancians llongeus, moren joves, sense treure gran profit de la Seguretat Social, i després d'haver aportat una porrada d'impostos indirectes a les arques estatals.

      Elimina
  6. Aix, jo, fumo. I em temo que em matarà segur EL SER VIVA!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Zel, la vida mata, no hi ha altre prerequisit. No per això defensaré el suïcidi. Fuma el que vulguis, no seré jo qui t'ho critiqui.

      Elimina
  7. Respostes
    1. Clidi, després d'un mes i mig, jo aguanto com un pepe; ho té més fotut l'autèntic Pepe, que demà ha de començar l'abstinència total. Si us el trobeu, feu-li una abraçada a la Dinky-Winky.

      Elimina
  8. Ànims, que això només ha estat un brot degut a l'abstinència!

    Jo em bellugo entre dues bandes. M'agrada l'estètica del tabac però no saps com agraeixo poder menjar en un restaurant sense que em vingui el fum del del costat al nas destruint el gust gastronòmic. També agraeixo que no es fumi en els autobusos, en l'ascensor... En fi, haig de canviar l'estètica per la comoditat...

    ResponElimina
    Respostes
    1. No, si estic molt d'acord amb tu. El clam ha estat estètic, però aguanto l'abstinència prou bé. Si has de consolar algú, que sigui en J.

      Elimina
  9. Dilluns al vespre em vaig fumar un Ducados... Què booooooooo!!... Feia temps que no fumava i em va venir de gust i en vaig pispar un.

    Per cert, què tal la traducció de Bleak House de Josep Tebé? Jo me l'estic baixant de VilaWeb per llegir-la seguida quan la tingui tota, però m'agradaria saber què et sembla a tu... Millor o pitjor que la d'en Pàmies? (A mi la d'en Pàmies em va agradar molt)

    Gràcies i bona nit! :-))

    ResponElimina
    Respostes
    1. Assumpta, després d'aquest exercici de sadisme no t'hauria de respondre.

      Darrerament no l'he rellegida, però fa temps, en una comparació superficial fins i tot em va agradar més que la de Pàmies.

      Elimina
  10. Perdona :-) reconec que va ser una dolenteria "a consciència"... però en el fons feta pel teu bé: Si has superat això ja ets invencible! :-DD

    Si?? ;-) Doncs moltíssimes gràcies!! Ja saps que en temes Dickensians el que tu dius per a mi és opinió "de màxima categoria" ;-)))

    ResponElimina