dimecres, 2 de maig de 2012

Where angels fear to tread (2 de 2)

Òbviament una llibreria virtual no és el millor lloc on anar a “fullejar” llibres. Si no hi entres amb un objectiu determinat, val més que vagis a una de les de tota la vida. Potser el seu destí final serà precisament aquest, el de mostrari on triar, remenar i anotar la referència, per després entrar al portal electrònic i adquirir l’e-book equivalent.

Però, sense tenir cap llibre al cap, vaig intentar pensar en algun títol que em fes gràcia llegir. Per exemple, “Maletes perdudes” d’en Puntí (que, per cert, al Bonpreu el tenen a 9,95€ junt amb els xiclets i les llaminadures, al costat de les caixes). Doncs no, resulta que no, que el llibre d’en Puntí no té versió electrònica, almenys al FNAC. Vaig pensar llavors en els meus deures al club de lectura de Vic: “Anna Karenina” és la novel·la-totxana ideal per dur al Reader. Malauradament hi vaig trobar “Resurrecció”, “La sonata a Kreuzer” i “Hadji Muhrat”, però de l’Anna res de res.

De totes aquestes novel·les del XIX que tenen els drets més que caducats com és el cas d’”Anna Karenina”, a la xarxa se’n pot trobar una versió o altra, sovint en format horrible i traducció no acreditada. També a Amazon es poden trobar versions de solvència molt dubtosa, la més barata a 89 cèntims d’euro era qualificada com a illegible per un parell de comentaristes. Però és clar, per comprar a Amazon et cal disposar d’un Kindle (sorpresa!), que no és el meu cas.

Finalment a “El Corte Inglés” vaig trobar una versió exclusivament electrònica en castellà, editada per EDAF, amb traductor indicat a la coberta (Santos Hervás) i revisió d’una senyora de nom rus (Olga Penzova). Pagar dos euros i mig per un dels cims de la literatura de tots els temps em va semblar una bicoca i, un cop adquirit el costum, fer-me client d’El Corte Inglés, donar les meves dades personals i creditícies, fou una passejada. Perquè el llibre s’instal·lés al meu ordinador també vaig haver de descarregar-me no sé quin programa d’Adobe, però em sembla que això només s’ha de fer una vegada a la vida (fins que canviïn les versions del software, que serà demà passat).

No arribo a entendre perquè una mercaderia tan immaterial es pot trobar a la botiga dels nostres emblemàtics grans magatzems i no figura en canvi al catàleg del FNAC. M’hauria estimat més comprar-me la mítica traducció d’Andreu Nin a Proa, però de moment no la tenen electrificada i, digueu-me català, però pagar 31,10 euros per un quintar de paper, quan per dos euros i mig pots gaudir d’una obra tan lleugera i apanyada, sembla un mal negoci.

I, com a nota anecdòtica, ahir en Miquel m’aconsellava que teclegés a Google el títol del llibre buscat acompanyat de la paraula “pdf”. Ho vaig fer amb l’Anna i el primer resultat que vaig obtenir fou un text que té tot l’aire de ser un treball de classe de la Júlia Costa. Què petit és el món en el qual ens movem els navegants catalans, que ens topem els uns als altres a qualsevol cantonada de l’estepa russa!

21 comentaris:

  1. També pots fer una ullada a "quedelibros" i, de passada, potser descobriràs com es descarreguen els pdf en aquesta llibreria virtual i a cap diner.
    Gràcies tant si ho fas com si no.

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'ho he mirat, Glòria, però hi hauré de tornar, perquè ho trobo una mica fosc i jo em sento molt poc pirata.

      Elimina
  2. I jo que continuo amb el meu anecdotari. A vegades, a Google, cal canviar les paraules, que no sempre ha de ser el mateix; per exemple:"Anna Karenina e-books exvagos" (poso exvagos i en castellà per una qüestió del cansament que em produeix l'1 de maig que no cal explicar). Al cap d'un moment arribo a un paràgraf que diu: Todas las familias felices se parecen unas a otras; pero cada familia infeliz tiene un motivo especial para sentirse desgraciada. No recordo si és el llibre i hauria de continuar llegint, però em fa mandra.

    Miquel

    ResponElimina
    Respostes
    1. Miquel, fins aquí tots hi arribem, i com ens agrada aquest principi. Per descomptat, ens posem en el lloc de les famílies desgraciades.

      Elimina
  3. De llegir-te, em fa una mandra posar-m'hi! Sort que no tinc tauleta lectora i, per tant, cap urgència. A les llibreries convencionals, és tot tan fàcil!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ai, Enric, algun dia ens agrairàs aquesta tasca de pioners intrèpids ;p

      Elimina
  4. Cap presa, i desprès de adonar-me’n del que dius de les traduccions, menys. Ara estic amb Madame Bovary, Alianza, paper i cel.lo, que està mol vellet. M'agraden els llibres i com que estic descobrint que vaig perdent l'esperit poséssiu, he decidit començar a fer servir les biblioteques públiques (i continuar amb les dels amics)

    ResponElimina
    Respostes
    1. José Luis, per pura logística hem de començar a dependre de la bondat de les biblioteques alienes i els aparells compressors de pàgines. Ha de ser això o la síndrome de Diògenes.

      Elimina
  5. A maldades, sempre ens quedarà la peli de la Greta Garbo!
    Tolstón o res!

    ResponElimina
    Respostes
    1. És cert, Matilde, segur que trigo menys a entendre de què va el llibre. I, si no, al Rincón del Vago.

      Elimina
  6. No ho podrien fer una miqueta més senzill? Si per trobar un clàssic has de passar per totes aquestes proves de paciència, què deus haver de fer per a llegir d'altres llibres menys populars? De moment, paper i, més endavant, paper, també, em sembla.

    ResponElimina
    Respostes
    1. I més endavant també paper, em temo.

      Elimina
  7. fa molts anys que tiro de biblioteques i potser algun dia també ens "deixaran" llibres-pdfs. De moment, em fa mandra la feinada que expliques, així que m'esperaré a tenir algun dia una tableta-telèfon-tv-pc que ho fassi tot ben fàcil com ara fer dibuixets i anotacions de les meves.
    Sort amb l'Anna!

    ResponElimina
  8. Kalamar, quan més t'esperis més fàcil ho trobaràs. Per l'Anna no hi ha pressa, que no em toca fins el gener de 2013.

    ResponElimina
  9. Aquesta experiència m'esgarrifa! Continuaré fent la meva i admirant els primers exploradors del llibre digital fins que la cosa estigui més consolidada. Com van dir aquells "castizos": "¡que inventen ellos!" o "los inventos en casa y con cocacola"...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ha, ha, Galde, què poc aventurer et veig! Tu dedica't al passat.

      Elimina
  10. estic entre "caure" o firar-me una tablet amb l'opció reader, perquè tinc un podrimener de .pdf's, llibres i articles, que acabo no llegint.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Clídice, si tens un munt de pdf's per llegir el primer que et farà falta són les ganes de llegir-los (imprescindible, diria!)

      Elimina
  11. Doncs jo vaig ser encara més pionera i em vaig comprar un aparell d'aquests fa tres anys. Però va ser massa aviat, era molt primitiu i després de mitja novel·la em vaig tornar a llençar al paper. (Ara no sabria ni com ressuscitar-lo, al pobre). Hi tornaré, però no tinc pressa...

    ResponElimina
  12. I parlant de llibreries, també estaria bé que hi hagués plataformes de venda de llibre electrònic com l'alemanya Libreka! (impulsada pels editors i llibreters alemanys). Aquí tenim, no sé si la coneixes, la d'Edi.cat, d'editors independents en català: http://edi.cat. La plataforma Leqtor.com va tancar no fa gaire, perquè no era rendible.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gemma Sara, en aquestes coses millor no ser mai el pioner, perquè els primers models són ben aviat superats. Prenc nota de l'edi.cat, perquè el mercat en català no va precisament sobrat.

      Elimina