diumenge, 13 de maig de 2012

Pròleg


CIRCUNSTANCIA ATENUANTE Como esas urracas que, si hemos de creer la leyenda popular (acreditada tanto por una ópera de Rossini como por los libros de Tintín), tienen la manía de acumular en su nido toda una serie de baratijas heterogéneas e inútiles, yo tengo la debilidad de recortar a veces de los periódicos noticias breves cuya disparatada estupidez me parece irresistible.
("La felicidad de los pececillos", Simon Leys)

12 comentaris:

  1. Els meus retallons de diari estúpids es fan grocs entre carpetes. Ara bé, aixo de la Gazza ladra no t'explico els equívocs que ha donat i donarà, si algú se'n recorda. Com la Cavalleria Rusticana ( que algú te la tira per sobre).
    No, el que vull dir és que entre les lluentors que prenen les garces, a vegades han portat al niu puntes de cigarret enceses i atiades pel vent, amb el consegüent desastre. Real. Verídic.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Verídica o no, Olga, m'encanta aquesta història.

      Elimina
  2. Així, així, una bona obertura perquè es faci el silenci i l'audiència estigui preparada per a l'obra mestra.
    (Com m'exalten les obertures de Rossini!)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Santi, m'exalta tant aquesta obertura que potser el silenci l'allargaré més del compte.

      Elimina
  3. pel Tibet no vam tenir tants luxes: hauria posat, per exemple, això: http://www.youtube.com/watch?v=KLKLWl23XJ0

    Estic impacient per saber què diràs de l'àlbum casolà!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Kalamar, t'estàs convertint en una especialista a trobar un youtube per cada ocasió. Jo pel Tibet recomanaria el silenci.

      Elimina
  4. Hi haurè un apunt per a cada plana???? Guai!!

    ResponElimina
  5. A en Simon Leys se li gira feina si té "la debilidad de recortar a veces de los periódicos noticias breves cuya disparatada estupidez me parece irresistible".

    ResponElimina
    Respostes
    1. I encara més, Galde, perquè és persona de fina intel·ligència.

      Elimina