dimarts, 10 de juliol del 2012

John Donne


No, John Donne no és una illa. Va ser un advocat, predicador i poeta metafísic anglès que va viure entre 1572 i 1631. Rescato del “diccitionari” un dels seus versos més coneguts:
No man is an island entire of itself; every man is a piece of the continent, a part of the main...

Cap home és una illa entera en sí mateixa; cada home és un tros del continent, una part del tot…
Aquests dies el cens familiar ha disminuït temporalment en una unitat, coses que passen durant l’estiu i no són necessàriament greus. La rutina canvia i aprofites per fer el que mai no faries, com anar per primera vegada al Fire!! (17ª Mostra Internacional de Cinema Gai i Lesbià), que es celebra principalment a l’Institut Francès. Veig una pel·lícula argentina titulada “Ausente” i dirigida per Marco Berger. Tracta del complicat tema dels alumnes adolescents que s’enamoren d’un professor i que tenen prou inventiva com per iniciar la seducció i fotre'ls, si ve al cas. Sobre el paper res no em podria interessar més, però la pel·lícula (lletja, opressiva i amb una banda sonora digna de denúncia) acaba extingint-se en el seu propi brou tediós. El protagonista presenta una gran similitud a nivell “sòmines” amb el molt comparable Alejandro Amenábar.

Tot plegat, la projecció suïcida d’uns desitjos adolescents no correspostos. Molt millor contemplar imatges d’algunes illes desertes de Lakshadweep: el que durant el primer batxillerat es digué “islas Laquedivas”. Segueix una instantània de color turquesa.


23 comentaris:

  1. És fantàstica, una illa paradisíaca, que es diu...

    ResponElimina
  2. En John Donne no sé si seria partidari d'aquesta sèrie illenca o no... mentre ho medito no caic en la temptació de visionar "Ausente"...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Galde, tampoc podries, que ahir és l'últim dia que la feien.

      Elimina
  3. de sempre he tingut la deria de comprar una illa (si pugués clar) per viure-hi.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Francesc, per ser "algú" sembla que cal comprar-se una illa, com han fet des d'Aristòtil Onassis fins a Celinne Dion.

      Elimina
  4. No m'agraden les illes, només una mica si són prou grandetes com per no adonar-te que estàs 'aïllat'. Una mania com una altra.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs a mi, Júlia, m'agrada la idea de tenir-ho tot ben recollidet.

      Elimina
  5. Hi posen tint a l'aigua per fer-la d'aquest color, no?

    ResponElimina
  6. M'agrada la citació que has triat, Albert (igual que tota la sèrie de les illes). Per molt avesats que estiguem a la solitud, tard o d'hora trobem a faltar algú altre.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ferran, és molt saludable tastar l'absència de tant en tant per valorar més el que tens.

      Elimina
  7. M'agraden les illes. Si pogués faria com diu Francesc. Ara, només una vegada he estat en una illa, i per qüestions de treball: Lanzarote. Vaig anar en avió i em vaig jurar que la pròxima vegada aniria en tren… que el vaixell em mareja i no en tinc de cotxe. Quan varen avisar que aterraven jo no veia sinó mar. Mai més.

    No sé si la coneixes, potser sí:

    http://youtu.be/XU97m4Tukjs

    ResponElimina
    Respostes
    1. Vicicle, un dels meus somnis és visitar la tomba de Brel a les illes Marqueses.

      Elimina
  8. Has enllaçat la versió pirata del Diccitionari. Heretgia!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Puigmalet, és pirata però també és vostra, oi? La qüestió és que la cita és fidedigna.

      Elimina
    2. És un experiment amb la competència. Un pecat de joventut que caldria esmenar, però que no es pot ocultar...

      Elimina
    3. He de dir que, des de la feina, la versió Blogspot del diccitionari se'm penja, mentre que la de Wordpress em funciona,
      .

      Elimina
  9. las islas tampoco son enteramente islas, son parte de continentes, sobrevivientes a cataclismos monumentales,... debe ser por eso que me gustan tanto...

    ResponElimina
  10. Respostes
    1. Bueno, Pilar, hasta los continentes son como islas MUY grandes.

      Elimina
  11. Em sembla, Allau, que qui feia d'illa eres tu.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Enric, segurament tens raó, si no no estaria tan obsessionat amb les illes.

      Elimina