divendres, 6 de juliol de 2012

Piràmide de Ball


Aquesta meravella gairebé inexpugnable es troba a 600 quilòmetres a l’est d’Austràlia. Es tracta de les restes erosionades d’un antic volcà format fa 7 milions d’anys. Té una llargària de 300 metres i una alçada de 562 metres. Cal afegir que està deshabitada?

L’illa rep el seu nom del tinent Henry Ball, que la va descobrir l’any 1788, encara que el primer que la va trepitjar diuen que fou el geòleg Henry Wilkinson l’any 1882. La primera escalada al seu cim tingué lloc el dia dels enamorats de l’any 1965. A partir de 1982 es va prohibir l’escalada de l’espectacular agulla, tot i que la interdicció s’ha relaxat darrerament, sempre que es sol·licitin els permisos pertinents, una prova (si encara calguessin) que els practicants de les aventures extremes han esdevingut una epidèmia i que l’autoritat competent ha decidit munyir-los sense remordiments.


Per a qui s’estimi les novetats, el punt de màxim interès de l’illa resideix en aquest insecte-pal quasi endèmic (també es troba a la veïna illa de Lord Howe, a vuitanta insignificants quilòmetres) que rep el nom erudit de “Dryococelus australis”.

La piràmide de Ball, a diferència de l’illa imaginària d’ahir, té la seva existència ben contrastada i l’estil literari que més se li adiu és el realisme “à la Flaubert”; però cada vegada que me la miro més s’aproxima al disseny d’un videojoc de fantasia, tipus MYST. Els referents que he aplegat dins d’una sola frase inspiren, però també limiten. Potser no és el millor moment per apostar per una realitat física, malgrat el blasó de Higgs.

18 comentaris:

  1. és fotogènica, però no s'hi pot dormir estirada. no en tens cap de rodanxona?

    ResponElimina
  2. Clidi, la setmana pròxima t'hi buscaré un lloc on descansar les exigents fatigues.

    ResponElimina
  3. Sí, sí que és el moment d'apostar per una realitat física, ni que sigui per adonar-nos, com fas tu, que no tot acaba ni en l'economia, ni en les retallades... que el món és gran i que hi ha illes paranormals on hi han animalons extranys, perquè el món afortunadament és més complex i nosaltres no fem res més que mirar-nos el melic tot el putu dia.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Eastriver, no voldria que s'interpretés com una defensa cega de l'escapisme, que motius no ens falten per mirar-nos el melic, però són realitats conciliables.

      Elimina
  4. Com no podia ser d'altra manera, en aquest Ball m'he enamorat de valent!
    Saps si hi ha percebes a la base de la piràmide?

    ResponElimina
    Respostes
    1. No em consta, Jordi, desconec la composició de les mariscades australs.

      Elimina
  5. un real bellezón, incluso, da para soñar...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Pilar, dan ganas de subirse en un velero ¿verdad?

      Elimina
  6. A més d'en Girbén i veig en Carles Hernando triscant pels penyasegats i cercant insectes endèmics!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Al final, Galde, caldrà demanar hora per visitar el penyal d'en Ball.

      Elimina
  7. Jo no sóc aventurera però des de la platja us miro om gaudiu. Conte no relliscar!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Glòria, necessitaràs un llarga-vistes que la platja més propera és a vuitanta quilòmetres.

      Elimina
  8. Respostes
    1. No sé,Enric, a mi em sona a teorema o a llibre de Dan Brown.

      Elimina
    2. Però mirant l'illa no. Sona més a Lovecraft.

      Elimina
  9. no la veig gaire pràctica per fer el servir el terreny per especular en blocs de pisos

    ResponElimina
    Respostes
    1. El sentit pràctic finalment no convenç ningú.

      Elimina