dimarts, 3 de juliol de 2012

Rockall

Ni amb la disposició més generosa podríem considerar Rockall com una illa de debò. Millor deixar-ho en illot o penyal, perquè una llargada de 31 metres i una amplada de 25 metres no dóna per a més. Hi ha qui l’ha qualificat com la roca més aïllada de tots els oceans, títol més que discutible i al qual ha contribuït la seva situació relativament cèntrica entre Irlanda i Islàndia. Precisament aquest ambigu emplaçament és el que ha originat que fins a quatre països la reclamin per a si: Dinamarca (via les illes Faroe), Regne Unit, Islàndia i Irlanda. La qüestió és encara en mans de les Nacions Unides, o sigui que la sentència pot anar per llarg. I, si algú es pregunta perquè cap nació amb dos dits de front pot estar interessada en aquesta pedra recoberta de cagades d’ocells, si no és per un pueril instint possessiu, caldrà recordar la riquesa pesquera de les aigües circumdants.

Atès que les aigües on es troba Rockall pertanyen a l’àrea d’influència del continent europeu, segurament fou coneguda per mariners i pescadors molt abans de la seva primera menció escrita, que data del segle XVI. Fins a l’any 1810 no hi ha constància que ningú desembarqués en un indret tan inhòspit i de formes tan cantelludes. Serà sobrer informar que a Rockall no hi viu ningú i que només algunes aus marines aconsegueixen niar en estius particularment benignes. La fauna més característica de l’illa són els percebes i altres mol·luscs sòlidament aferrats a la roca.

Malgrat els ínfims atractius turístics del penyal, en temps recents ha estat visitat amb alguna freqüència tant per aventurers que volien posar a prova les seves dots de supervivència com per radioaficionats a qui suposava un desafiament emetre des d’un lloc tan remot. Digne d’un sketch de Monty Python fou el desembarcament realitzat el 18 de setembre de 1955 per la marina britànica, durant el qual es va hissar la Union Jack i es col·locà una placa informativa sobre la presa de possessió, cerimònia que és considerada com l’última expansió territorial de l’Imperi Britànic. El 2010 es va descobrir que la placa havia desaparegut, però ja hi ha algun voluntari que s’ha ofert a restituir-la (la prova que la Terra està superpoblada la trobareu en que literalment hi ha gent per a tot).

Com a protesta contra les prospeccions petrolieres, Greenpeace va ocupar l’illa l’any 1997 i la rebatejà com a Waveland, una micro-nació de la qual, tothom que s’unís a la seva causa, en podia ser ciutadà. La maniobra no alçà gaires onades: el govern britànic considerà que, en ser el seu un país lliure, els de Greenpeace tenien tot el dret del món a prendre la fresca allà dalt fins que es cansessin.

A mi, des del primer moment, el nom Rockall m’ha sonat a música, a música guitarrera que “mola” (aquest és el verb que més li escau), però després penso en passar una nit enfilat sobre el faralló inhòspit i se m’esborren d’immediat tots els anhels aventurers. Rockall és l’illot ideal per imaginar-se’l de lluny i sense conseqüències.


21 comentaris:

  1. Ha, ha... m'ha recordat constantment la Isla Perejil i no sé per què!

    Els anglesos no deixaran que un territori tant llaminer per ells (recordem com bé dius les milles pesqueres a l'entorn dels territoris) se l'emportin uns perroflautes com els de Greenpeace, faltaria més! El dret a vet a l'ONU el tenen per alguna cosa...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Galde, jo també he pensat en Perejil. Potser l'inclouré a la sèrie, ja que tècnicament és una illa deshabitada.

      Elimina
  2. Quina feinada porta un illot com dius. La de gent que hi ha implicada! com dius, això s'entèn per la pesca.
    Salutacions1

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, Neus, tan petit i la guerra que dóna.

      Elimina
  3. Respostes
    1. Es podria mirar així, Francesc; però de fet és el tap de lava d'un volcà sumergit.

      Elimina
  4. Has desvetllat el percebeiro que porto a dins...
    I que fàcil aquesta Rockalla: fixes una corda al cim i només et cal anar circumval·lant el penya-segat. Pel cap baix calculo que del seu inèdit perímetre (100 m aprox.) se'n podrà extreure algunes tones. Si s'ajusta la logística (imprescindible l'helicòpter), podríem celebrar una memorable trobada blocaire. Hauria de ser a l'abril, que és passats els temporals hivernals quan els percebes estan en saó.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Girbén, he oblidat dir que l'alçada màxima del faralló és de 21,5 metres. I sí, un helicòpter és molt aconsellable. No cal dir que m'apunto a la "percebada".

      Elimina
  5. Que no me'n descuidi... En un vell apunt (Aïllar-se de debò) vaig parlar de l'assortidíssima web ISLANDS ON LINE; un veritable supermercat d'illes en venda. Per triar i remenar a http://www.privateislandsonline.com/
    El seu lema m'enamora: A lifestyle for the independent-adventurous personality. I si arriba el cas de no poder pagar la hipoteca... Qui et desnona d'una illa?

    ResponElimina
  6. digna de que la hubiera pintado Magritte,talmente surrealista...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Según y cuando: no veo a Magritte como pintor de tempestades.

      Elimina
    2. pintor de rocas, allau, pero también de mar: http://elcuartomundo.com/2009/07/28/el-castillo-de-magritte/

      Elimina
    3. Cierto, Pilar, però Magritte es tan estático, que difícilmente lo asocio con el tempestuoso mar del Norte.

      Elimina
  7. Ostres, ja no me'n recordava! Anys enrere Greenpeace va estar molt actiu amb el tema de Waveland, era un clàssic dels butlletins de l'associació. No sé si fins i tot dec tenir en algun calaix una targeta que m'identifica com a ciutadà de Waveland. Per descomptat, tots els seguidors de l'Allau hi són benvinguts (amb percebes o sense).

    ResponElimina
    Respostes
    1. La quantitat de coses que passen, Santi, i aviat oblidem. Mira que no tinguis el carnet caducat i te l'hagis de renovar.

      Elimina
  8. Hi ha un llibre preciós de Kirmen Uribe, "Bilbao-Nova York-Bilbao", on, entre molts altres temes, explica com el seu pare es passava mesos embarcat en un vaixell de pesca al caladors de Rockall. Lectura imprescindible.

    ResponElimina
    Respostes
    1. L'he llegit, Senyor Ventura, i em va agradar molt, però no recordava els caladors de Rockall.

      Elimina
  9. en resum una roca al mig del mar, què interessant!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Pons, encara que no ho sembli, diu que sí, que és interessant i que no passa tan sovint trobar-la lluny de tot.

      Elimina
  10. quan hi poseu una plataforma més o menys sòlida truqueu-me, abans, no cal :P

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, jo no sé com van poder hissar una bandera en aquest malson de superfície.

      Elimina