dilluns, 16 de juliol de 2012

L’Île du Chevalier d’Hadoque

En aquest recorregut informal per illes deshabitades o no, imaginades o no, potser caldrà fer una passa enrere i revisitar les illes que esquitxen l’oceà Tintín amb rellevància gens menor. De l’illa sondonèsia que ocupa paper central de protagonista a “Vol 714 a Sidney”, potser ja fou tot dit al parell d’apunts que vaig dedicar a l’aventura. És en tot cas una illa plena de misteris a descobrir, molt influenciada pels epígons de Verne i per una paranormalitat de fascicle de quiosc. L’epònima i escocesa “L’illa negra” presenta amenaces més virtuals que reals, filla simpàtica (i no reconeguda) d’alguna aventura d’Enid Blyton que ja he mig oblidat. A “L’estel misteriós” topem amb l’extraordinari cas de l’illa minvant: el meteorit que cau en aigües àrtiques i va enfonsant-se davant dels nostres ulls per a desesperació de la comunitat científica internacional, que ho contempla tot entre esclats de fongs psicotròpics.

He deixat pel final l’illa més pertinent per a la meva sèrie particular, la que més s’emparenta amb la rica tradició iniciada per Daniel Defoe i el seu Robinson. Al díptic “El Secret de l’Unicorn” i “El Tresor de Rackham el Roig” hi figura conspícuament el cavaller d’Hadoque, l’avantpassat del capità Haddock que fou súbdit de Lluís XIV. Recordem com el seu vaixell Unicorn és abordat pel pirata Rackham el Roig i el cavaller, únic supervivent de la seva tripulació, és fet presoner dels bucaners. Una nit, mentre els pirates celebren el seu botí davant d’una cala solitària, Hadoque aconsegueix escapar no sense abans fer volar l’Unicorn pels aires. Segons el diari del cavaller, aquest va viure dos anys en aquesta illa en companyia dels seus indígenes, fins que un vaixell francès el va rescatar.


Tintín i els seus amics inicien la recerca d’aquesta illa a les costes de la qual s’hi ha de trobar el tresor enfonsat de l’Unicorn. Després de moltes vicissituds han obtingut les seves coordenades, però al punt que aquestes indiquen no troben cap illa. Llavors Tintín s’adona que en època de Lluís XIV no s’havia establert encara l’estàndard del meridià de Greenwich, i el que s’utilitzava era el de París. Fetes les correccions pertinents, apareix l’illa a l’horitzó, tot i que Hergé ja es va ocupar que no tingués cap correspondència amb la realitat del Carib, segons es pot verificar a Google Maps. Significativament, i a diferència del detallisme de “Vol 714 a Sidney”, en cap moment gaudim d’una vista general de l’indret ni coneixem les seves dimensions reals.



A les dues incursions que es fan a l’illa només apareixen escenes de platja i d’una selva tropical que ascendeix suaument fins a un alt on hi ha una creu de fusta. Altres indicis de l’estada del cavaller són l’esquelet d’una barca enterrada a la sorra, el fetitxe grotesc que reprodueix la seva efígie i el llenguatge injuriant que encara gasten els lloros, pura herència de la família Haddock. L’únic rastre que queda dels indígenes que acompanyaren Hadoque en el seu exili són unes calaveres que, segons Tintín, mostren signes de canibalisme. El fet no queda mai del tot explicat, però per les poques pistes de les que disposem, no hi ha dubte que aquesta illa anònima és de l’estirp de la de Robinson. Hauria estat interessant un “spin off” sobre les relacions explosives i fraternals del cavaller d’Hadoque i el seu particular Divendres de línia clara. Bé, en un altre univers serà.



14 comentaris:

  1. No se m'havia acudit entrar les coordenades al google, bona pensada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. I funciona tant a Google Maps com a Google Earth.

      Elimina
  2. Estàs segur que en el lloc indicat no hi ha res? ja saps que en aquella zona sempre acaben desapareixent coses i que hi ha una conxorxa mundial per silenciar els fets misteriosos que hi succeeixen :P

    ResponElimina
    Respostes
    1. Clídice, he fet un zoom fins que he vist els peixos, però de terra ferma ni un gra de sorra.

      Elimina
  3. el google maps, que gran invent! I no has mirat amb el Panoramio a veure si hi ha una foto?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Aris, al Panoramio només hi ha les fotos que va fer el professor Tornassol.

      Elimina
  4. alguien muy astuto, ha abducido las islas hasta dar con los tesoros que hay enterradas en ellas... (ejem, yo lo haría...)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Algo que ver con un triángulo y unas bermudas.

      Elimina
  5. dedueixo doncs que tampoc apareixen ossos polars

    ResponElimina
  6. Com sempre, una magnífica lliçó tintinaire! Gràcies per permetre'm seguir aprenent!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Porquet, avui hi havia poca substància, però són les serps de l'estiu.

      Elimina
  7. poca substància? això sí que és un apunt!
    de seguida he pensat de quin arbre hauran tret els indígenes un tronc prou gruixut per fer un tòtem tan africà..

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, Kalamar, el tótem supera en grandària i inspiració els recursos de l'illa.

      Elimina