divendres, 20 de juliol de 2012

Märket

Märket (la Marca) és una illa nòrdica situada entre el golf de Bòtnia i el mar Bàltic, poc més que un escull com tants n’hi deuen haver en aquests mars particularment protegits. Llegeixo que devia de néixer per efecte d’un rebot isostàtic allà pel segle XVI (i no em pregunteu més: té a veure amb el principi d’Arquímedes i amb l’equilibri de densitat de la superfície terrestre). Però la particularitat de Märket no té res a veure amb els seus trets naturals sinó més aviat amb les inacabables follies humanes; perquè l’illa (que no deu fer més de 350x150 metres) té el seu territori repartit entre dos països, Suècia i Finlàndia, el que la converteix probablement en l’illa multinacional més petita del món.

L’origen d’aquesta divisió prové del Tractat de Fredrikshamn que el 1809 va definir la frontera entre el regne de Suècia i la Rússia imperial amb determinació cega pròpia d’un tiralínies. Però l’arbitrarietat administrativa no acaba aquí, perquè la part que correspon a Suècia (que podeu comptar que és ben galdosa) es reparteix encara entre les províncies d’Estocolm i Uppsala. A finals del segle XIX els finlandesos hi construïren un far que servís de guia enmig de tan perilloses aigües, amb la mala fortuna (o descomunal pífia cartogràfica) que el plantaren al costat suec de l’illa. Per corregir l’error calgué redissenyar la frontera, tot fent filigranes de “matxihembrat” (disculpin el barbarisme), de manera que el mapa els hi quedà talment així:

Des que el 1977 es mecanitzà el far, Märket és una illa virtualment deserta. Tanmateix, els radioaficionats, que són una raça apart digna d’estudi “freakològic”, consideren el costat finlandès de Märket una nació apart de la casa-matriu i cobegen emetre des d’aquest territori, com qui es penja una medalla o supera un rècord Guinness. 

21 comentaris:

  1. Quin plaer passejar per l'illa i tenir la sensació de creuar línies fronteres com qui si res. Potser s'hauria de proclamar com l'illa de la llibertat!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Galde, tanta frontera difícilment em fa pensar en la llibertat.

      Elimina
    2. Precisament per això, perquè aquestes fronteres són evidentment més absurdes que mai.

      Elimina
  2. jajaja... Aquest estiu vaig a fer un creuer al Bàltic, tal com ho sents. Com els iaios o com els burgesos adinerats (no sóc ni una cosa ni una altra, encara que és cert que m'agrada la bona vida, llàstima que sigui tan cara). Entre Estocolm i Helsinki, dues parades successives, miraré la munió d'illes a veure si vec aquesta Market (amb la meva memòria millor no preguntar... li fotria Merkel, segur).

    Aquestes coses de les fronteres de vegades semblen conya, no?

    ResponElimina
  3. He estat mirant al google per orientar-me i no la trobo...

    ResponElimina
    Respostes
    1. És a l'esquerra d'Alland, per si et serveix d'ajuda. I que tinguis un bon creuer. Ja explicaràs.

      Elimina
  4. Ostres, veig que l'illa continua creixent a bon ritme. Friso per veure les burrades que faran per redibuixar la frontera.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Espero, Santi, que creixi equitativament.

      Elimina
  5. Imagine serà el multi-país origen de Media-Mark(e)t; ei, que jo no sóc tonto!... Sí, ja sé, dolentíssim, però fa molta calor a València, perdó. Ara que ho pense, sembla més un projecte de Bouvard et Pecuchet: illa fronterera amb far invasor. La divisió provincial m'ha arribat a l'ànima. I com es nota el canvi de paisatge d'una regió a l'altra, caram!; i quan canvies de país, ja ni te cuento, un daltabaix.

    ResponElimina
  6. Els uns i els altres i els de més enllà.

    ResponElimina
  7. la frontera más ridícula que he visto en mi vida ¡¡¡ gilipollesco, (con perdón)

    ResponElimina
    Respostes
    1. O churrigueresco, para ser un poco finos.

      Elimina
  8. M'encanta la solució per rectificar la frontera. Genial!

    ResponElimina
    Respostes
    1. a mi també, sembla un exercici de geometria amb àrees exactament iguals, equivalència fronterera!

      Elimina
    2. Enric, "rectificar" no és la paraula més exacta.

      Elimina
    3. Kalamar, ja veus en que perden el temps els cartògrafs.

      Elimina
    4. Etimològicament no, però jo diria que el terme tècnic per modificar fronteres és "rectificar". De tota manera, entenc l'acudit :)

      Elimina
  9. Hauries de fer una entrada de les illes "espanyoles" a la costa nord-africana, i explicar els diners que costa a l'estat tenir un destacament de 12 soldats en un illot de 20 X 10 metres.
    Canviant de tema, m'ha agradat aquesta entrada perquè reflexa que dos països poden posar-se d'acord trencant l'illa en dos d'una forma bastant simple, i que desprès de 50 anys vé un cartògraf i per un error la fa una de les fronteres més complexes del món.

    ResponElimina
    Respostes
    1. David, potser parlaré de les illes (o penyals) espanyols, però sense entrar en despeses: em tiren més les qüestions anecdòtiques.

      Elimina