dimecres, 12 de setembre de 2012

El dia després

Contempleu aquest preciós Gauguin mentre els nostres polítics electes (i desconcertats) decideixen per on tirar (tampoc és qüestió que els hi fem tota la feina). Si triguen gaire, en tornarem a parlar i potser els deixarem al marge, ja que ni demagògia saben fer.

6 comentaris:

  1. Tenim uns polítics que no ens els mereixem...

    ResponElimina
  2. El problema és que els partits polítics, àdhuc els sindicats, s'han anat convertint en agències de col·locació, una llàstima.

    ResponElimina
  3. No se les mamen tan dolces hores d'ara, només cal veure'n el desconcert. I és greu, perquè les dretes no solen tenir aquests problemes, i les esquerres vagaregen com un ànec decapitat pel pati. Ja ho veurem, però depèn més de nosaltres que no pas d'ells. Maco el goguenc i bisbe de titulars (tampoc costava gaire :P)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Efectivament: el partits de dretes -com el teu- no vagaregen com ànecs decapitats, tot i que en cada convocatòria teniu 50.000 vots menys que en l'anterior. Per fortuna vostra sabeu pactar amb els cacics locals per anar fent la viu-viu. Apa, sort.

      Elimina
  4. prefereixo contemplar una marea d'estelades, que vols que et digui

    ResponElimina
  5. Ui, Gauguin!... Estic convençuda que va ser ell qui va tallar l'orella en Vincent Van Gogh... Sí, sí, de veritat.

    ResponElimina