dimarts, 18 de setembre de 2012

La lectura infinita (2 de 2)


És sabut que Infinite jest conclou amb més d’un centenar de pàgines de notes al text i, en aquest sentit, poder anar i venir entre el text principal i les notes és una benedicció del “reader”. No es pot dir el mateix de les notes dins de les pròpies notes (que tinc entès que el Kindle d'Amazon sí que soluciona), ni de quan una nota es refereix a una altra nota que es troba algunes pàgines més enllà: en aquests casos el pas d’unes a altres és un veritable malson.

Per tornar als avantatges, la meva edició en paper d’Infinite Jest pesa 1 quilo 170 grams, mentre que l’aparell lector pesa 240 grams (funda inclosa) el que representa un avantatge indubtable per prosseguir còmodament la lectura ajagut al llit, al transport públic o en itinerància durant les vacances. De fet, durant les vacances tot hauria anat perfectament si la bateria no s’hagués descarregat abans del previst. No he descobert encara quant de temps dura la càrrega de la bateria, perquè sembla una magnitud variable que segueix les lleis de Murphy per fer el màxim mal possible en cada moment. La clau del problema consistí que l’única manera d’aprovisionar el reader fou a través de l’entrada USB d’un ordinador, font energètica no tant a l’abast de tothom des que els ciber-cafès han passat totalment de moda i a més t’allotges a establiments de tipus familiar.

La solució que em proposà Josep (no podia ser d’una altra forma) fou que acudís a la biblioteca pública municipal. Ens trobàvem a Wismar, ciutat d’uns 50.000 habitants (o sigui que no era un cul de món) i malgrat això ni la bibliotecària veterana ni la més jove que em van atendre semblaven entendre el meu anglès limitat però correcte (perquè després es vagi propagant el mite que afirma que a Europa tothom domina l’anglès excepte, nosaltres, pobres ibèrics ignorants). Les bones senyores m’insistien en perfecte alemany que els seus ordinadors estaven protegits de sèrie contra virus malignes i que no podien permetre un contacte passatger amb un aparell de sospitós origen mediterrani. Vaig necessitar arreplegar tot l’alemany que encara recordava del meu pas remot pel Goethe Institut per proclamar:

Ich brauche kein Internet, nur Strom —o sigui, “no necessito internet, només electricitat”.

Un cop digerida aquesta informació, les dames em permeteren abastir-me d’un ordinador condemnat a l’ostracisme que no tenia cap contacte amb la resta del món més que l’estúpida enrampada elèctrica. Quedaven 45 minuts fins el tancament de la biblioteca, o sigui que la càrrega fou escassament parcial, tot just per sortir del pas.

Més sort vaig tenir de tornada a Hamburg, on l’hotel tenia un Business Center amb dos ordinadors de lliure disposició. Només calia demanar teclat i ratolí a recepció; però jo no necessitava aquests estris, una entrada d’USB fou suficient.

Per si no ha quedat clar, el que volia remarcar en aquests apunts és que els nous formats digitals traslladen els vells i coneguts llibres per trajectes no sempre desitjables. Potser aquestes són les pegues de ser un pioner, però dubto que això acabi arreglant-se per a plena satisfacció de tothom.

31 comentaris:

  1. La situació aquesta del llibre que es queda sense bateria, a mi em sembla tan kafkiana...

    Per cert, què opines d'aquells llibres que s'autoesborren?... Angoixant!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ai, Assumpta, m'estic començant a posar nerviós.

      Elimina
    2. Jo m'hi vaig posar només sentir la notícia :-))

      Per cert, ara mateix estava buscant una cosa que no té res a veure amb això i m'he recordat de tu perquè mira això :-))

      Elimina
    3. Assumpta, tu no vols que dormi!

      Elimina
    4. No, no, ja em portaré bé :-))

      Ostres estava llegint el teu escrit de la traducció del llibre aquest i és flipant la quantitat d'errades -i algunes molt, molt bèsties- que hi ha!!

      Però bé, m'he convençut que podries traduir perfectament Little Dorrit ;-))

      Elimina
    5. I per què no fan bé la feina els traductors, ja que és el seu ofici? El meu és el de perepunyetes.

      Elimina
    6. Jo sempre em pregunto per què no fan bé la feina els homes (i dones) del temps, que també és el seu ofici i cobren (imagino que molt més que els traductors)... Jo també sóc bastant punyetera en aquestes coses :-DD

      Espero que no llegeixis mai cap traducció d'Agatha Christie de les d'Editorial Molino (les clàssiques de sempre, súper econòmiques fa anys... ara ja no sé ni si encara es venen) són terribles!! Però quan era joveneta estaven molt bé per la meva butxaca :-)

      Elimina
    7. Per cert (i ja callo, de veritat) que no sabia allò que has posat "under the influence", que és anar borratxo... imagina que jo (i ho dic de veritat... encara que faci el ridícul, mira... m'és igual hehe) quan ho he llegit, he confós "influence" amb "influenza" i he pensat que seria "estar amb la grip" :-DD

      Elimina
    8. Assumpta, les Agatha Christie de Molino eren pràcticament literatura de quiosc i no es pot ser tan mirat.

      Elimina
  2. Jo m'emporto tots els connectors en una bossa. càmera, llibre electrònic i mòbil. Tinc un endoll universal que em permet carregar arreu. T'ho dic per si et pot servir d'alguna cosa ja que no ocupa massa lloc.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, Glòria, això ja ho faig, però no sempre trobo un ordinador on connectar-me. Per a segons qui, la vida és un Starbucks continu.

      Elimina
  3. És clar! Tu de connecctor ja en tenies. Et feia falta l'endoll universal. És així? Agencia-te'n un que són molt útils.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Glòria, tampoc era això. Et remeto a la meva resposta anterior. I de totes maneres, estaràs d'acord que el llibre d'abans no va ser mai tan complicat.

      Elimina
  4. Aquests problemes s'aniran solucionant i ens faran gràcia com ara ens en fa l'inici d'internet.

    La literatura virtual, que no un llibre, serà més fàcil que tot això que expliques però els has de donar un cert marge de maniobre.

    Malgrat tot, quan els dissenyadors de literatura virtual es desempelleguin del concepte llibre i no el vulguin imitar llavors tindran la batalla guanyada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. He estat massa impacient, Galde? Tinc l'excusa que me'l van regalar.

      Elimina
  5. Veig que, ara com ara, si tens un reader el millor és desplaçar-se en (amb, de fet) burra. (A casa en diem així dels generadors elèctrics).

    ResponElimina
    Respostes
    1. Grrr.
      Què esperaves?, sóc bibliotecària, jo. Ihò.

      Elimina
    2. Ets bibliotecària però de segur que hauries entès el meu problema més ràpidament que les teves col·legues mecklemburgueses.

      Elimina
    3. Oi tant! Juga-t'hi un bratwurst que haguessis sortit amb un exemplar de la broma en paper de tota la vida ;)

      Elimina
  6. Diria que l'alimentador que et cal ha d'existir... Si no, a la furgo hi tinc un duplicador d'alimentació (del Lidl) que ja inclou de sèrie la connexió USB. Podria acompanyar-vos durant els vostres viatges com a vehicle d'assistència.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Potser sí que existeix, però falta que funcioni. Per exemple, ho vaig provar amb una base d'ipod que tenia ranura USB no va fer-li ni cas.

      Elimina
  7. en Galde té raó, el que faci un llibre electrònic sense tenir present la cosa analògica i sí la digital serà el que triomfi. Per cert, me n'adono que sóc europeíssima en això de l'anglès ^^ Com l'acudit aquell dels cabrers i el guiri que els fa una pregunta en mil idiomes distints, el fill li diu al pare "veus pare, saber idiomes està molt bé" i el pare diu "què vols que et digui, pel que li ha servit a aquest que no sabia el nostre" :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Clídice, acabarem viatjant només allà on coneguem l'idioma.

      Elimina
  8. El carregador USB que s'endolla al corrent és baratet i ocupa poc. Si vols demana-me'l pel proper viatge (encara el tinc per estrenar...). Però realment és una tocada de nassos la de carregadors i cables connectors que hem d'arrossegar en cada viatge.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Santi, els cables i carregadors ja ocupen més espai que els mitjons i els calçotets.

      Elimina
  9. El meu kindle no té problemes de bateria, li dura la bateria ben bé un mes fent-lo servir una mitjana de 2 hores diaries.

    ResponElimina
    Respostes
    1. El meu tant pot durar un mes com una setmana, no sé ben bé de què depèn.

      Elimina
    2. potser no tens ben configurat el mode de stand by

      Elimina