dissabte, 22 de setembre de 2012

Un món de metros: Antònia Font

El meu germà Santi, que reconeix que darrerament els apunts de "Un món de metros" són una bírria, em tramet aquest mapa intrigant.

Correspon a la coberta de la darrera producció discogràfica d'Antònia Font, presentada amb divisió d'opinions al recent Mercat de Música Viva de Vic. El disc es titula "Vostè és aquí" i conté 40 cançons de poc més d'un minut. No sé fins a quin punt aquests "interruptus" musicals funcionen o no. Els seus títols sí que m'omplen d'impaciència i ja voldria conèixer el seu contingut:
  • Per jo i tots els ciclistes.
  • S'alegria des conill.
  • Un hiver à Majorque.
  • Canta a sa dutxa mi niña.
Tres línies, 40 estacions, longitud de vies desconeguda. Inaugurada el 2012 per atendre una població potencialment universal.

L'escoltaré amb atenció.

17 comentaris:

  1. El Metro com a forma d'expressió i publicitat...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Res de nou, Galde, però prou que em plau.

      Elimina
  2. Hehehe és original i això m'agrada :-)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Assumpta, sembla que me l'hagin dedicat.

      Elimina
  3. ??? No sabia. Sempre m'han semblat interessants els AF. Ara, en plena moda del microrelat, han inaugurat la microcançó...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Eastriver, veurem si les microcançons satisfan o es queden curtes...

      Elimina
  4. deuen ser curtetes perque no es repeteixein encara més, que ja semblen Supertramp. Dit aixó, es deixen escoltar agradablement.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Francesc, jo els dono un vot de confiança: el darrer disc estava força bé.

      Elimina
  5. Ui, doncs no sabia que era d'aquest estil el nou disc... a veure si no m'agradarà...

    ResponElimina
  6. aquest metro si que m'agrada! bé els Antònia!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Trobo que es podrien haver esforçat una mica més: els ha quedat una xarxa ben senzilleta.

      Elimina
  7. Aquests que em portin on vulguin, fa anys que no em donen més que alegries. A vegades petites, a vegades enormes, però sempre alegries.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Alegria, que es festa major! O això no era dels AF?

      Elimina
    2. Sacrilegi! Com diria una amiga meva, "eso es comparar a Dios con un gallego".

      Elimina
  8. Ja sé que no sóc gaire objectiu, però arribats a aquest punt, els Antònia Font poden fer el que els doni la gana, que a mi m'agradarà. I si no m'agrada gaire, doncs no ho diré, perquè ells sempre m'agraden. Coherència al poder, sí senyor...

    ResponElimina
    Respostes
    1. David, aquesta objectivitat no admet discussió, sí senyor.

      Elimina