El meu germà Santi, que reconeix que darrerament els apunts de "Un món de metros" són una bírria, em tramet aquest mapa intrigant.
Correspon a la coberta de la darrera producció discogràfica d'Antònia Font, presentada amb divisió d'opinions al recent Mercat de Música Viva de Vic. El disc es titula "Vostè és aquí" i conté 40 cançons de poc més d'un minut. No sé fins a quin punt aquests "interruptus" musicals funcionen o no. Els seus títols sí que m'omplen d'impaciència i ja voldria conèixer el seu contingut:
- Per jo i tots els ciclistes.
- S'alegria des conill.
- Un hiver à Majorque.
- Canta a sa dutxa mi niña.
Tres línies, 40 estacions, longitud de vies desconeguda. Inaugurada el 2012 per atendre una població potencialment universal.
L'escoltaré amb atenció.
El Metro com a forma d'expressió i publicitat...
ResponEliminaRes de nou, Galde, però prou que em plau.
EliminaHehehe és original i això m'agrada :-)
ResponEliminaAssumpta, sembla que me l'hagin dedicat.
Elimina??? No sabia. Sempre m'han semblat interessants els AF. Ara, en plena moda del microrelat, han inaugurat la microcançó...
ResponEliminaEastriver, veurem si les microcançons satisfan o es queden curtes...
Eliminadeuen ser curtetes perque no es repeteixein encara més, que ja semblen Supertramp. Dit aixó, es deixen escoltar agradablement.
ResponEliminaFrancesc, jo els dono un vot de confiança: el darrer disc estava força bé.
EliminaUi, doncs no sabia que era d'aquest estil el nou disc... a veure si no m'agradarà...
ResponEliminaQuina intriga, oi, Porquet?
Eliminaaquest metro si que m'agrada! bé els Antònia!
ResponEliminaTrobo que es podrien haver esforçat una mica més: els ha quedat una xarxa ben senzilleta.
EliminaAquests que em portin on vulguin, fa anys que no em donen més que alegries. A vegades petites, a vegades enormes, però sempre alegries.
ResponEliminaAlegria, que es festa major! O això no era dels AF?
EliminaSacrilegi! Com diria una amiga meva, "eso es comparar a Dios con un gallego".
EliminaJa sé que no sóc gaire objectiu, però arribats a aquest punt, els Antònia Font poden fer el que els doni la gana, que a mi m'agradarà. I si no m'agrada gaire, doncs no ho diré, perquè ells sempre m'agraden. Coherència al poder, sí senyor...
ResponEliminaDavid, aquesta objectivitat no admet discussió, sí senyor.
Elimina