La sal de la vida

Difícilment es fan ciutats més boniques que Lüneburg a uns quaranta quilòmetres al sud de Hamburg. Malgrat els seus 72.000 habitants té l’aire d’un petit poblet deixat al marge de la història. Va fer la seva fortuna amb les mines de sal i per això moltes façanes presenten una verticalitat deficient. En l’actualitat ja no s’explota aquest or blanc, ni tampoc hi ha cap cervesera, l’altre gran puntal de l’economia local; en canvi, el turisme gaudeix de bona salut sense arribar a ser enfarfegador.

Les virtuts de Lüneburg són evidents en el seu petit centre urbà exclusivament dedicat als vianants. Els edificis tradicionals mostren solucions molt imaginatives a partir de l’humil maó, especialment al remat de les façanes. De vegades tanta pulcritud fa pensar en la impostada perfecció d’un parc temàtic, però juraria que la ciutat no fou tocada per la guerra i que, per tant, tot el que és a la vista és genuí i en impol·lut estat de revista. Molt gemütlich, molt alemany, en el millor sentit de la paraula.