Retorn a l’Any del Whopper

Corren temps d’estalvi on cal aprendre a treure diners de sota les pedres i això afecta tant a l’àmbit privat com a les nostres institucions. La lectura de “La broma infinita” de David Foster Wallace m’ha donat una bona idea per obtenir diners per finançar l’estat del benestar. Aquesta novel·la s’ambienta en un futur distòpic i proper —de fet fou publicada l’any 1995, de forma que bé podria estar ambientada ara mateix—, on funciona un concepte que s’anomena “temps subvencionat”. Si ho he entès bé, a partir d’un determinat 31 de desembre s’ha abandonat el calendari gregorià i, enlloc de numerar els anys, se’ls dóna el nom del producte comercial que ha guanyat la subhasta prèvia corresponent.

A l’univers de “La broma infinita”, existeixen l’Any del Whopper, l’Any del super-pollastre Perdue, l’Any del film plàstic alimentari Glad i l’Any dels bolquers per a adults Depend (marques totes elles ben reals als USA). Com a afegitó picant, una rèplica de l’anual producte guanyador figura en substitució de la torxa dalt de l’Estàtua de la Llibertat durant els 365/366 dies de la seva hegemonia.

Reconeguem-ho, la publicitat fa massa temps que s’ha infiltrat a les nostres vides. ¿Qui recorda el temps en el qual:

• les samarretes dels jugadors de futbol contenien només els colors del club i un número.
• les rodes de premsa tenien lloc davant d’un fons neutre, preferiblement de fusta clara.
• els autobusos municipals presentaven finestres diàfanes.
• a la pantalla del televisor l’únic element aliè al programa era el logo de la cadena.
• els receptacles on es beu la cervesa (o els cendrers on es diposita la cendra) no ensenyaven el disseny de cap marca registrada.

Qui el recorda? (Perdó per aquest gir retòric, però no volia que el meu signe interrogant d’apertura quedés sense tancament). O sigui que assumim-ho i deixem que el millor postor compri les nostres vides. Viurem l’Any de la Pizza de Casa Tarradellas o del Iogurt Grec de Danone. I amb una mica de sort caldrà que la madrilenya Cibeles transporti a la seva tartana el producte patrocinat. Riurem una estona, almenys fins que s’estreni la temporada següent.