dijous, 6 de setembre de 2012

Retorn a l’Any del Whopper

Corren temps d’estalvi on cal aprendre a treure diners de sota les pedres i això afecta tant a l’àmbit privat com a les nostres institucions. La lectura de “La broma infinita” de David Foster Wallace m’ha donat una bona idea per obtenir diners per finançar l’estat del benestar. Aquesta novel·la s’ambienta en un futur distòpic i proper —de fet fou publicada l’any 1995, de forma que bé podria estar ambientada ara mateix—, on funciona un concepte que s’anomena “temps subvencionat”. Si ho he entès bé, a partir d’un determinat 31 de desembre s’ha abandonat el calendari gregorià i, enlloc de numerar els anys, se’ls dóna el nom del producte comercial que ha guanyat la subhasta prèvia corresponent.

A l’univers de “La broma infinita”, existeixen l’Any del Whopper, l’Any del super-pollastre Perdue, l’Any del film plàstic alimentari Glad i l’Any dels bolquers per a adults Depend (marques totes elles ben reals als USA). Com a afegitó picant, una rèplica de l’anual producte guanyador figura en substitució de la torxa dalt de l’Estàtua de la Llibertat durant els 365/366 dies de la seva hegemonia.

Reconeguem-ho, la publicitat fa massa temps que s’ha infiltrat a les nostres vides. ¿Qui recorda el temps en el qual:
  • les samarretes dels jugadors de futbol contenien només els colors del club i un número.
  • les rodes de premsa tenien lloc davant d’un fons neutre, preferiblement de fusta clara.
  • els autobusos municipals presentaven finestres diàfanes.
  • a la pantalla del televisor l’únic element aliè al programa era el logo de la cadena.
  • els receptacles on es beu la cervesa (o els cendrers on es diposita la cendra) no ensenyaven el disseny de cap marca registrada.
Qui el recorda? (Perdó per aquest gir retòric, però no volia que el meu signe interrogant d’apertura quedés sense tancament). O sigui que assumim-ho i deixem que el millor postor compri les nostres vides. Viurem l’Any de la Pizza de Casa Tarradellas o del Iogurt Grec de Danone. I amb una mica de sort caldrà que la madrilenya Cibeles transporti a la seva tartana el producte patrocinat. Riurem una estona, almenys fins que s’estreni la temporada següent.

17 comentaris:

  1. Quan t'ha pagat McDonalds per la publicitat...?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Galde,comencem malament: el Whopper és de Burger King.

      Elimina
    2. Allau, jo si fos tu l'expulsava del bloc amb roja directa, per ignorar una d les icones de la cultura popular, haw, haw!

      Elimina
    3. Com es tracta de nefast food, li perdonarem.

      Elimina
    4. Amb un comentari com el que acabes de fer, un fanàtic com en Leblansky, segur que es dona de baixa com a seguidor del teu bloc!
      Per a mi l'estètica és del McDonalds, i si és la competència... què hi farem!

      Elimina
  2. Doncs m'has recordat els cendrers triangulars de Cinzano de quan era un xiquet. Però és ben cert que no hi havia un nivell d'invasió com l'actual. De fet, aquella publicitat de finals del '60 o principis dels '70 em sembla prou encantadora.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Després d'haver-ho escrit jo també he recordat els cendrers de Cinzano. Fins i tot a casa en tinc un.

      Elimina
  3. Ara fins i tot les sales de concerts tenen nom de marques de cervesa, igual que els estadis esportius.
    D'aquí poc es vendran els noms dels nadons: Pepsi Garcia, Heineken Torres, Decathlon Lopes...
    I et patrocinaran durant tota la vida amb els seus productes!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, és cert, el teatre Goya ara es dirà Goya-Codorniu.

      Elimina
  4. Potser podríem ser pioners i independitzar-nos amb el nom de Google Catalunya o CatFORDlunya. I posar a subhasta la bandera de la nova república i substituir l'estel pel logo del millor postor. Brindo la idea a Artur Mas, a veure si espavila d'una vegada!

    ResponElimina
  5. doncs jo vull al menys que algú faci una novel·la utòpica i sci-fi d'un món free-logo

    ResponElimina
    Respostes
    1. Qui la pensa l'escriu. Ja t'hi pots posar.

      Elimina
  6. Al Vietnam, els bancs públics i les papereres -i altre mobiliari urbà-, estan patrocinats per marques. De fet, jo solia quedar al banc de la Pepsi tot fent llengotes a la paperera Coca-Cola ^^

    (Visitar unes coves al·lucinants -d'aquelles amb estalactites i estalagmites- i veure en el recorregut tot de papereres en forma de pingüí d'una marca de gelats és, potser, la situació més delirant que he viscut mai.)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Se m'acut un nou renec: la mare que et va patrocinar!

      Elimina
  7. Jo ho estic veient "Bankia, patrocinador oficial de la crisi"

    ResponElimina
    Respostes
    1. Pons, si una cosa no li manca a aquesta crisi són els patrocinadors.

      Elimina