divendres, 28 de setembre de 2012

Esperpent

L’incansable Oriol Broggi i la seva companyia “la perla 29” està ocupant una vegada més una de les sales gòtiques de la Biblioteca de Catalunya, en aquesta ocasió amb “Luces de bohemia” de Ramón del Valle-Inclán. L’equip actoral el formen Lluís Soler, Manel Dueso, Camilo García, Berta Giraut, Marissa Josa, Jordi Martínez, Jacob Torres i Ernest Villegas. El nivell d’excel·lència és l’habitual d’aquesta companyia, com ho són els seus signes d’identitat: l’escenari cobert de terra, l’escenografia mínima i suggeridora, l’astuta utilització de la banda sonora i la voluntat de proximitat amb esporàdics trencaments de la quarta paret.

Lluís Soler s’imposa amb l’autoritat que li coneixem i compon un Max Estrella amb més dignitat que penques; tot el contrari del Don Latino de Hispalis que fa Jordi Martínez, qui segurament hauria pogut treure més profit d’aquest paper tan llaminer. La resta de l’elenc es reparteix una vintena de papers, tot mostrant una gran versatilitat. L’element femení fluixeja una mica, però és de justícia ressaltar les intervencions de Manel Dueso, brillant tant si fa de Rubén Darío, del periodista don Filiberto, com de portera amb xal.

Recordava “Luces de bohemia” com una obra complicada, on el seu caràcter episòdic, ple de canvis de perspectiva, podia incitar a dispersar l’interès. Dins de la versió de Broggi, després d’uns inicis vacil·lants, la línia roman clara i carregada de significats que oscil·len entre la circumstància i l’universal; una visió molt shakesperiana (no ho dic jo, que ho diu Marcos Ordóñez) i no només per l’aparició d’enterradors en escena.

UN SEPULTURERO: Ese sujeto era un hombre de pluma.

OTRO SEPULTURERO: ¡Pobre entierro ha tenido!

UN SEPULTURERO: Los papeles lo ponen por hombre de mérito.

OTRO SEPULTURERO: En España el mérito no se premia. Se premia el robar y el ser sinvergüenza. En España se premia todo lo malo.

UN SEPULTURERO: ¡No hay que poner las cosas tan negras!

OTRO SEPULTURERO: ¡Ahí tienes al Pollo del Arete!

UN SEPULTURERO: ¿Y ése qué ha sacado?

OTRO SEPULTURERO: Pasarlo como un rey siendo un malasangre. Míralo, disfrutando a la viuda de un concejal.

UN SEPULTURERO: Di un ladrón del Ayuntamiento.

OTRO SEPULTURERO: Ponlo por dicho. ¿Te parece que una mujer de posición se chifle asi por un tal sujeto?

UN SEPULTURERO: Cegueras. Es propio del sexo.

OTRO SEPULTURERO: ¡Ahí tienes el mérito que triunfa! ¡Y para todo la misma ley!

Si heu llegit aquest fragment, ja us haureu adonat que “Luces de bohemia”, escrita el 1924, és plenament-escandalosament vigent ara mateix. Durant les gairebé dues hores de l’espectacle, les ressonàncies al nostre present han estat contínues —des de reis i elefants, fins a indignats i pàries catalans—, tot sense tocar ni una sola coma al text de Valle-Inclán.

Una peça clàssica, presentada en condicions immillorables. Fins els 2 de desembre. Esteu avisats.  

14 comentaris:

  1. És curiós, o no, com l'Oriol Broggi s'ha convertit en una garantia de qualitat. Molt bona recomanació.

    ResponElimina
  2. No tant curiós, Galde: tot plegat és molt bo.

    ResponElimina
  3. Magistral el text i excel·lent la posada en escena i la interpretació. L'escenari, ideal. El text, tan viu i modern com en el seu temps: hi ha coses que no canvien. Absolutament recomenable.

    ResponElimina
    Respostes
    1. És curiós, Enric, de vegades sembla que un text hagi estat esperant el seu moment. Doncs bé, per a "Luces de bohemia" ja li ha arribat.

      Elimina
  4. No sé si serà gaire bo per la meva moral. Veurem que fem :)

    ResponElimina
  5. teatre? això es com el cine però sense explosions, no...?

    ResponElimina
    Respostes
    1. No, Pons, ara també hi ha explosions al teatre.

      Elimina
    2. Era una obra ben especial que no repetiré però en guardo un bon record i, en especial, del Max Estrella de José María Rodero, únic cop que vaig veure el gran actor. L'escenegrafia de Lluís Pascual aconseguia ser esperpèntica en el millor dels sentits.

      Elimina
    3. Glòria, jo també la vaig veure, però no en tinc un record gaire clar; per això no he pogut fer comparacions (i gairebé me n'alegro). Sí que sé, que aquesta versió funciona.

      Elimina