dijous, 23 de gener de 2014

Un amic de Clarín


En “La Regenta” se propuso D. Leopoldo hacer el Zola, y resultó haciendo el oso (…) es, como novela, lo más pesado que se ha hecho en todo lo que va de Era Cristiana. Aquello es un mundo, un baúl-mundo, atestado de personajes que dicen y hacen lo que se le antoja al autor, no lo que tienen que decir y hacer como consecuencia del carácter que le propinó a cada uno de aquellos “tipos”; los cuales son tantos, que la novela parece otra Arca de Noé con su animal de cada especie; como que entran allí todos los vecinos del pueblo, todos menos D. Leopoldo, que se echa fuera por modestia (…) No ha tal novela ni tal “Regenta”. Lo que hay es un novelón de padre y muy señor mío, que merece titularse “Los chismes de Vetusta” (chismes de cocina) (…) Todo, por supuesto, en un estilo atroz y plagado de galicismos y otros defectos de lenguaje.
 
(Luis Bonafoux y Quintero «Aramis», Novelistas tontos, Don Leopoldo Alas (a) «Clarín»)

14 comentaris:

  1. Ha, ha... d'això se'n diu ser crític!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. A sobre, de la sèrie "Novelistas tontos".

      Elimina
  2. Malauradament he sentit algun comentari d'aquesta mena no fa tant de temps, és clar que no era cap crític literari sino un afeccionat suposadament lletraferit.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Deixant de banda que aquest Bonafoux se la tenia jurada a Clarín i per tant no era imparcial, em pregunto com entomaran aquesta novel·la els lectors actuals. Em temo que s'ha perdut molt la capacitat per apreciar obres literàries d'altres èpoques amb altres convencions i ritmes.

      Elimina
    2. Els teus temors són els meus, Allau. Si m'haig de refiar de la pila de Regentas que ja ens han tornat (i si en fa de dies!), jo diria que, al final, només l'hauran llegit sis de cada trenta persones. Ens ho haurem de fer mano a mano. No passa res.

      Elimina
    3. L'any vinent em demano una del Dan Brown per aconseguir "ovación y vuelta al ruedo".

      Elimina
    4. Si home, quina faena! Un Capote, si per cas, per no abandonar la cosa taurina.

      Elimina
    5. Ah! (i ja callo), sàpigues que si mai se m'acut dedicar un mes a l'obra del Dan Brown convidaré en Milo Temesvar, insigne especialista reputat, etcètera. Hi.

      Elimina
  3. A la pregunta que et fas sobre com pot percebre un lector d'ara "La Regenta", casualment en Kiko Amat, tot parlant d'un altre tema, hi fa referència avui a "Bendito atraso", el seu blog.

    RgR

    ResponElimina
    Respostes
    1. RGR realment casual (gràcies!). Jo devia de ser l'excepció perquè em vaig enamorar del llibre durant el batxillerat.

      Elimina
  4. És que aquest nom de Vetusta ho fa témer tot...Jo vaig intentar llegir Les misérables i el vaig haver de deixar. Era un problema d'estructura. El tractament del personatge del capellà que ajuda al protagonista Jean Valjean tenia més de setanta pàgines, és a dir era una novel·la per si sola. I és que amb els anys, exceptuant alguns autors, la novel·la ha après a escriure's de forma més ordenada i espurgada de paraules inútils.
    Molt divertit el comentari del senyor Bonafoux.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Glòria, em menciones "Les misérables" que és un llibre que detesto cordialment (em sembla tècnicament molt matusser i prefereixo que me'l facin cantat); però "La Regenta" encara em diverteix a hores d'ara.

      Elimina