Post-traumàtic

Una altra comèdia rara, tot i que bastant diferent a la d’ahir; aquesta, espanyola, i per tant ens resultarà més propera. Es diu «Los del túnel», dirigeix Pepón Montero, que també firma el guió amb Juan Maidagán i crec que és el debut en el llargmetratge de tots dos, fins ara dedicats al món de les sèries.

Una explosió en el túnel d’una autopista deixa atrapats uns quants vehicles durant uns dies. Les víctimes de l’emparedament hauran d’aprendre a conviure en front de l’adversitat, mentre busquen la manera de sobreviure. Aquesta trama, que podria omplir tranquil·lament tot el metratge de qualsevol cinta de catàstrofes tradicional, «Los del túnel» se la ventila en off durant els títols de crèdit; perquè el que li interessa explorar són les seqüeles de l’experiència.

I és que el grup de supervivents, conscients de protagonitzar «un abans i un després» a les seves vides, es proposen extreure’n lliçons existencials. Per això, com tot cristo, el primer que fan es crear un grup de WhatsApp i després queden per sopar cada divendres. Ja ho va dir Sartre que l’infern eren els altres (i això que no va arribar a conèixer Whatsapp), de manera que el grup esdevé aviat un model a escala reduïda de la nostra societat. En el repartiment de papers d’aquest gran teatre del món al policia que encarna Raul Cimas li toca el rol de l’heroi, mentre que Toni (un molt convincent Arturo Valls), comença com el super-cunyat (que tots tenim) que sap com arreglar-te el dia millor que Clint Eastwood i acaba com l’ase de tots els cops.

«Los del túnel», ja us aviso, té una concepció molt negra de la natura humana. Ataca a la jugular del bonisme, el bon rotllo i els llibres d’autoajuda. Es pixa a la cara de la «filosofia positiva» de la marca d’accessoris Mr. Wonderful i al mateix temps no fa escarni de les febleses dels seus personatges, i fins i tot els acompanya i els fa costat. Chapeau, per tant, a Montero i Maidagán!

El repartiment coral demostra un cop més les potències i febleses del cinema espanyol: els jovencells flaquegen, mentre que els veterans s’ho mengen tot. A banda de Cimas i l’excel·lent Valls, no us perdéssiu Jesús Guzmán, Neus Asensi, Teresa Gimpera, Manel Barceló, Manolo Solo, Marta Fernández-Muro o Nuria Mencía.

La pel·lícula només la fan als centres comercials de l’extraradi, perquè la projecta Cinesa (en condicions de comoditat austro-hongareses, això sí). Al cor de Barcelona només funciona el circuit Balenyà. Després d’aquesta constatació trista, em limitaré a recomanar-vos aquest «Los del Túnel», la pel·lícula més agressivament divertida de la temporada. Us juro que és el primer cop que he pogut escoltar les meves pròpies riallades des de fa molt temps. Glòria divina!